Davant la proposició de Llei que es tramita al Congrés dels Diputats, presentada pel Grup Parlamentari Popular, de reforma de la jurisdicció universal dels tribunals espanyols prevista a l’art.23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, volem expressar:

1. La nostra profunda preocupació davant d’aquesta proposta de reforma, que pot significar la pràctica desaparició de la jurisdicció universal, assumida per l’Estat espanyol l’any 1985, i que s’havia convertit en un referent internacional en matèria de prevenció i sanció de crims contra la humanitat.

2. Aquesta reforma constituirà un greu retrocés en matèria de protecció dels drets humans i afavorirà la impunitat per aquests crims. La modificació legal pot significar el sobreseïment de la major part de causes que investiga actualment la justícia espanyola per greus crims comesos en altres països, com ara els genocidis al Tibet, a Rwanda (amb l’assassinat de nou ciutadans espanyols) o a Guatemala, els assassinats de jesuïtes espanyols de la UCA a El Salvador, la mort del periodista José Couso a l’Iraq, el cas dels “vols de la CIA”, casos de desaparicions de persones al Sàhara, etc.

3. L’any 1999, el Govern del PSOE ja va promoure una dràstica limitació de la jurisdicció universal espanyola. Des d’aleshores, aquesta ja no només es pot activar quan els presumptes responsables siguin espanyols o resideixin a Espanya o bé quan existeixin víctimes espanyoles o els fets tinguin alguna relació amb Espanya. Malgrat aquest limitació, l’Audiència Nacional ha continuat amb alguns d’aquests processos, en tenir en compte l’existència de víctimes espanyoles o una connexió amb Espanya.

4. Ara bé, la proposta de reforma, canalitzada per la insòlita via de proposició de Llei del Grup Popular (via que evita la petició prèvia d’informes a diferents institucions de l’Estat), deixarà gairebé buida de contingut la jurisdicció universal. En la major part dels casos, solament serà possible actuar quan el presumpte responsable sigui espanyol (situació que no queda englobada pròpiament en el concepte de justícia universal) o bé, si és estranger, només en cas que resideixi a Espanya o bé que es trobi a Espanya (situació molt improbable) i la seva extradició a tercers Estats hagi estat rebutjada. Si no es donen aquests supòsits, no es podrà actuar ni tan sols quan les víctimes siguin espanyoles (excepte en el casos de terrorisme, tràfic de drogues, pirateria aèria o marítima o tràfic de persones). El resultat serà l’arxiu de la majoria de causes en curs per crims contra la humanitat (ja que es preveu la seva immediata entrada en vigor per a tot procés en curs), i la més que probable impunitat d’aquests crims i d’altres futurs.

5. Les circumstàncies que envolten aquesta reforma (pressions del govern xinès davant la imputació d’alguns del seus exdirigents pel genocidi al Tibet) fan pensar que el Govern ha volgut prioritzar la defensa dels interessos econòmics i geoestratègics espanyols sacrificant el principi de justícia universal i els drets de les víctimes. La supressió del principi no es pot justificar en base a la defensa d’interessos nacionals, ja que és fruit d’un necessari compromís èticopolític amb la defensa de bens superiors i amb la protecció dels drets humans enfront les agressions més greus. D’altra banda, no es pot afirmar que aquesta jurisdicció comporti cap extralimitació, ja que la regulació actualment vigent a Espanya i la jurisprudència configuren la jurisdicció universal com a estrictament subsidiària, és a dir, que no s’activa si un tribunal internacional o bé l’Estat on s’han comès aquests crims o al qual pertanyen els seus responsables procedeixen (com seria la seva obligació) a investigar i jutjar amb garanties aquests crims.

Per tot això, reprovem la reforma de la Llei reguladora de la jurisdicció universal, retrocedint en les obligacions internacionals contretes, però el que és més important, oferint impunitat als responsables de crims internacionals i impedint a les víctimes l'accés a la justícia espanyola.

Comissions de Justícia i Pau de Catalunya
Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya

03 de març de 2014