Els propers dies 22 a 25 de maig (25 de maig a l'Estat espanyol), 400 milions de ciutadans europeus són cridats a elegir els seus 751 representants en el Parlament Europeu. Per aquest motiu, les comissions catalanes de Justícia i Pau fem públic un comunicat, en què demanem, entre altres mesures, apostar en favor d’una Europa promotora de la justícia econòmica i social universal.

1. En primer lloc fem una crida a participar de forma responsable en aquesta convocatòria, sigui quina sigui la valoració que es faci del procés de construcció europea o de les seves polítiques comunes. Una alta participació és sempre un factor d’enfortiment de la democràcia, atès que contribueix a vincular més intensament els responsables polítics amb els punts de vista i les necessitats dels ciutadans.

2. Enguany, es tracta d’unes eleccions europees més decisives que mai. El futur Parlament Europeu estrenarà nous poders, d’acord amb el Tractat de Lisboa (2007) i passarà a ser un òrgan més decisiu en la direcció política de la Unió. Per una banda, assumirà la potestat d’elegir, entre els candidats proposats pel Consell, al nou President de la Comissió, l’òrgan de govern de la UE, i d’aprovar la resta dels seus membres, així com la potestat per destituir-la amb una moció de censura. A més, el Parlament exercirà, conjuntament amb el Consell Europeu, la potestat legislativa ordinària.

3. Considerem que, malgrat les deficiències i limitacions de l’actual Unió Europea, no podem renunciar a la construcció d’una comunitat de pobles europeus basada en la solidaritat i la responsabilitat, orientada a promoure la pau, la cooperació, la cohesió social, els drets humans, la democràcia i la preservació de la naturalesa.

4. Per això desitgem que l’inici d’aquest nou mandat parlamentari sigui una ocasió per reprendre amb més energia aquest projecte, portar-lo a l’alçada de l’actual conjuntura històrica i corregir-ne els seus dèficits i errors comesos, evidenciats per la greu crisi econòmica i el seu impacte social. La construcció europea és incompatible amb el creixement de les desigualtatsentre països i grups socials i és incompatible amb polítiques egoistes basades en la primacia dels interessos nacionals.

5. Estem convençuts que Europa no pot renunciar a un model econòmic que vinculi els principis de lliure iniciativa i competitivitat amb la solidaritat, la promoció de la igualtat social i la protecció dels més vulnerables. Aquest model forma part dels fonaments morals de la cultura europea, arrelats en la visió judeocristiana de la persona humana i l’ètica de la justícia i l’amor que es remunta a la filosofia grega, la jurisprudència romana i la Bíblia. Forma part del patrimoni històric d’Europa i la seva preservació és un dels grans reptes de la construcció europea, que no és un mer projecte econòmic, sinó també polític i moral.

6. Per tot això, és necessari apostar decididament en favor d’una Europa promotora de la justícia econòmica i social universal, que es compromet a:

a) Establir un marc de protecció i garantia dels drets econòmics i socials, impulsar polítiques de lluita contra l’atur, especialment el juvenil i el de llarga durada, i en favor de la creació de llocs de treball digne i de qualitat per tothom, i adoptar veritables polítiques socials comunes (sobre condicions de treball i salari mínim, plena ocupació, lluita contra la pobresa, habitatge, seguretat social..., etc.).

b) Reforçar la cooperació en favor del desenvolupament humà integral, els drets humans i la democràcia dels països del seu entorn i dels més pobres del món, complint amb els compromisos sobre ajut oficial al desenvolupament, promovent la transferència de tecnologia, cancel·lant totalment el deute extern que afecta encara a alguns països pobres, i promovent regles més justes en el comerç internacional, tot eliminant les pràctiques europees deslleials. 

c) Adoptar polítiques de regulació dels mercats financers que afavoreixin la seva transparència i la seva adequació a l’economia real i productiva i frenin l’especulació i l’evasió fiscal, amb mesures com la tributació d’operacions financeres internacionals o l’eliminació dels paradisos fiscals i el secret bancari. 

d) Avançar cap a una economia sostenible, amb una major i més rigorosa protecció dels ecosistemes, la biodiversitat i el medi ambient a tot el món, 

e) i, en definitiva, a treballar en favor d’una profunda reforma del sistema econòmic-financer global, per posar-lo veritablement al servei del be comú universal, contribuint a la creació d’una autoritat pública democràtica mundial que ho faci possible.

7. Europa tampoc no pot renunciar a un major compromís amb la protecció, a dins i fora del seu territori, dels drets humans, arrelats en la cultura occidental i que són la base del respecte a la dignitat de la persona. Entre d’altres exigències, creiem urgent garantir els drets humans dels immigrants, incloent el dret a migrar de forma ordenada, evitant el tràfic de persones i la mortalitat fronterera, afavorint vies efectives i realistes per a l’asil i la immigració laboral a Europa, promovent la integració social i lluitant contra la xenofòbia.

8. Així mateix, fem una crida a treballar per una Europa més democràtica. Tot i els avanços introduïts pel Tractat de Lisboa, cal continuar avançant cap una Unió Europea més pròxima als ciutadans, que han de poder determinar-ne la seva orientació política, superant l’excessiu poder dels governs d’alguns estats. Cal simplificar i desburocratitzar l’estructura de la Unió i atorgar encara una major capacitat política i legislativa al Parlament.

9. Considerem també important assenyalar en aquests moments la necessitat de promoure una Europa que reconegui i permeti sumar els pobles, nacions i cultures que la integren i tuteli els seus drets col·lectius, incloent el dret a la lliure determinació dels pobles. Més quan algunes de les nacions històriques d’Europa, com Catalunya, han iniciat un procés per a l’exercici dels seus drets. Això és un repte urgent, tant en el terreny jurídic, cultural, lingüístic i simbòlic com de cara a les possibilitats de participació política a escala europea d’aquestes realitats nacionals.

10. Finalment, és necessària una Europa més compromesa amb la pau, que aposti decididament pel desarmament i la disminució progressiva de la despesa militar, pel control i limitació del comerç d’armes, per la confiança mútua entre els països i la diplomàcia preventiva, pel multilateralisme, que renunciï a projectes de caràcter armamentista o militarista, que només generen inseguretat, i que s’aboqui a contribuir a la resolució justa i pacífica dels conflictes armats, especialment en els països del seu entorn.

Comissions catalanes de Justícia i Pau 
29 d’abril de 2014