La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada per 14 entitats que treballen a favor dels drets humans i en concret en la denúncia i la prevenció de la tortura i altres formes de tractes cruels, inhumans o degradants a Catalunya fa el següent comunicat arran de la sentència per les agressions patides per nombrosos interns després del motí de Quatre Camins l’abril de l’any 2004.

Apuntem com un fet important que aquest succés hagi arribat a judici atenent les dificultats d’investigació que habi-tualment comporta l’esclariment de fets com aquests, especialment quan es produeixen dins de centres penitenciaris.

Valorem de manera positiva que la sentència reconegui la culpabilitat de 6 funcionaris, tres per participació directa i tres per omissió, tot i que lamentem la timidesa del text, que condemna per delicte contra la integritat moral als fun-cionaris (entre d'ells al subdirector mèdic) i no pel delicte de tortura, castigat amb penes més altes, que havia estat interessat tant per les acusacions particulars com popular, i també pel Ministeri Fiscal que va modificar les seves con-clusions després de la prova practicada a les sessions del judici. Al nostre entendre, era mes procedent qualificar els fets com a delicte de tortura, ateses les condicions a les que van ser sotmesos els presos que els hi van comportar greus pati-ments, a banda d'atemptar contra la seva integritat moral. La sentència, però, representa un pas rellevant contra la impunitat en aquests tipus de delicte.

Volem remarcar la importància que significa el fet que les declaracions dels presos hagin servit com a element de prova, ja que es reconeix la veracitat del relat de les agressions patides per part dels funcionaris de presons.

Lamentem que el judici i la sentència arribin tan tard. Els 9 anys transcorreguts des dels fets són de difícil justificació i no han fet més que alimentar la sensació d’impunitat en matèria de respecte a la integritat física i moral de les perso-nes privades de llibertat, així com del reconeixement del seu dret a una tutela judicial efectiva. Aquest fet contrasta amb el temps emprat en investigar i jutjar els fets de l'anomenat motí, en el qual va recaure sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona l'any 2009 i sentència definitiva dictada pel Tribunal Suprem l'any 2010.

En aquest sentit, cal remarcar que la manca de celeritat en la investigació i enjudiciament incompleix les recomanaci-ons dels organismes internacionals contra la tortura, les de la pròpia CPDT així com la jurisprudència clara i reiterada del Tribunal de Europeu dels DDHH.

Volem recordar que en aquest judici només s’han jutjat una part dels delictes denunciats pels interns i una part dels funcionaris implicats, cosa que deixa en el camp de la impunitat tots els funcionaris que no van poder ser identificats per la seva participació i/o responsabilitats en els fets. La dificultat d’investigar delictes de tortura i maltractaments contra la població reclusa és especialment alarmant a causa de la dificultat d’identificar els agressors.

Com a CPDT expressem la nostra satisfacció perquè la sentència desvirtua les imputacions que algunes defenses dels acusats i alguns dels sindicats vinculats a l’àmbit de presons havien abocat contra l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, una de les entitats que confirmen la coordinadora.

Barcelona, 8 de juliol de 2013

Entitats que formen la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura:
Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura - Alerta Solidària - Centre EXIL - Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans - Associació Memòria Contra la Tortura - Associació Stop Bales de Goma - CGT Catalunya - Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona - Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà - Institut de Drets Humans de Catalunya - Justícia i Pau - Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona - Rescat - SOS Racisme Catalunya

www.prevenciontortura.org
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

En relació al Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol amb el qual s’introdueixen diferents modificacions legislatives en l’assistència pública sanitària, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants vol fer públiques les seves consideracions al respecte:

1. L’esmentat Decret Llei, entre moltes altres mesures que no són objecte de la nostra atenció aquí, elimina del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres  sense autorització de residència a l’Estat espanyol, un dret reconegut fins ara per la Llei d’Estrangeria. L’assistència ja només es mantindrà en els casos d’urgència per accident o malaltia greu fins a l’alta mèdica, dones embarassades i menors de 18 anys.

2. Des del nostre punt de vista, aquesta mesura, de dubtosa constitucionalitat, representa una greu i inacceptable involució en matèria de drets humans, al restringir greument el dret a la protecció de la salut i a l’assistència mèdica de les persones afectades, reconegut en l’art. 25.1 de la Declaració Universal del Drets Humans, posant també en perill el seu dret a la vida i menyspreant la seva dignitat humana. Alhora, comportarà un factor d’inseguretat i exclusió social per a aquests col·lectius, fet que s’afegeix a la creixent precarietat que ja pateixen, enviant un missatge populista i molt perillós d’ estigmatització dels estrangers.

3. Al nostre parer, aquesta mesura no es pot justificar per la intenció de reduir el dèficit públic, atès que l’estalvi econòmic que representa en el conjunt del pressupost sanitari és mínim. Al contrari, és més que probable que, en molts casos, el fet de no prestar l’assistència mèdica oportuna generarà posteriorment un cost econòmic superior, quan moltes patologies acabin derivant en malaltia greu. A més a més, això pot contribuir a col·lapsar els serveis d’urgències. Tampoc no es pot justificar pel fet que existeixin casos de frau en la utilització dels serveis de salut per part d’algunes persones estrangeres (“turisme sanitari”). En tot cas, calen mesures per evitar o reduir el frau que es pugui produir, en comptes d’eliminar l’assistència de forma generalitzada a tot un col·lectiu.

4. Des del nostre punt de vista, aquesta mesura s’integra en una tendència preocupant de polítiques que, en l’actual context de crisi econòmica, perjudiquen especialment als col·lectius socials més vulnerables i que debiliten greument l’Estat del benestar o Estat social.  Aquesta forma d’Estat és una conquesta irrenunciable de justícia social, que Europa hauria de mantenir i reivindicar com a model de referència global.

5. Per tot això, instem el Govern espanyol a rectificar aquesta mesura i a continuar oferint assistència mèdica a tota persona que ho necessiti. Com recorda contínuament l’Església, “qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots en qualsevol situació” (Benet XVI, Caritas in Veritate, 65). Comprenem l’exigència de reduir el dèficit públic, però entenem que existeixen altres polítiques que poden obtenir els mateixos resultats sense posar en perill prestacions tan essencials com són l’educació bàsica i l’atenció sanitària universals i gratuïtes. La reducció del dèficit es pot aconseguir amb la racionalització de la despesa pública en diferents aspectes: la disminució de l’enorme despesa militar espanyola; la lluita més activa contra totes les formes de corrupció, d’abús dels serveis públics i de frau fiscal; la millora en la gestió i l’ús més responsable dels serveis públics; i un repartiment més equitatiu de les càrregues públiques en funció dels nivells de renda, entre d’altres.

Barcelona, 3 de maig de 2012


ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA.