FINS QUAN?

La mort, el passat 6 de febrer, d'almenys quinze immigrants que intentaven arribar a territori espanyol a través de la frontera de Ceuta és un drama humà de primera magnitud, que ens produeix una profunda tristesa i dolor. A més, les circumstàncies en què aquestes morts s'han produït susciten greus dubtes sobre l'actuació de les forces de seguretat espanyoles.

Per això, considerem necessària una investigació independent i exhaustiva sobre aquests fets, a fi de determinar i exigir possibles responsabilitats, així com una revisió en profunditat de l'estratègia policial emprada, per tractar d'evitar la repetició d'una tragèdia com aquesta.

Desgraciadament, són massa freqüents els successos de persones que moren intentant arribar a Europa. Fa uns mesos vam haver de lamentar també, mitjançant la nostra nota de l' 1 de novembre de 2013, les recents morts d'immigrants ocorregudes en les costes de l'illa italiana de Lampedusa. La veritat és que aquests fets tornen a posar en qüestió el compromís afirmat en repetides ocasions per la Unió Europea (UE) que les seves polítiques d'asil, gestió de fluxos i control de fronteres siguin respectuoses amb els drets humans.

Les rígides fronteres europees, per al control i vigilància no escatimen recursos, no solament no eviten les entrades irregulars, sinó que fan de la decisió d'emigrar un projecte perillós que posa en risc vides i alimenta les màfies, contribuint a més a crear una visió criminalitzadora dels immigrants irregulars, que és sovint aprofitada per encoratjar postures racistes i xenòfobes en el si de la UE.

En aquests moments en què des de la Comissió Europea s'està revisant el disseny del que seran les grans línies futures de la seva política migratòria, cal reiterar la necessitat que siguin tingudes en compte les recomanacions assenyalades pel Relator de les Nacions Unides per els Drets Humans dels Migrants, així com les de nombroses organitzacions de la societat civil, entre les quals es troba el grup d'organitzacions cristianes ( COMECE, CCME, Càritas Europa, ICMC, Eurodiaconia, JRS - Europe, QCEA ) o PICUM ( Plataforma pels drets dels immigrants indocumentats a Europa).

En aquest sentit:

· És exigible que es parteixi d'un context més d'acord amb la realitat en les polítiques de gestió de fluxos laborals, reconeixent necessitats no cobertes en els mercats de treball i propiciant que s'obrin més canals, realistes i eficaços, per afavorir la immigració regular amb drets plenament garantits i en un context d'absoluta transparència.

· Cal deixar de restringir el dret a la reagrupació familiar a través de l'aplicació de la directiva sobre reagrupació en el més ampli sentit.

· Cal evitar que la UE externalitzi la vigilància de fronteres o la protecció als grups més vulnerables i que no es confereixin a països amb dubtosa reputació en matèria de protecció dels drets humans.

· La UE ha de tenir cura d'una manera exquisida la transparència i les garanties en els procediments d'asil, devolució i retorn. L'aplicació de totes aquestes mesures podria reduir dràsticament el nombre de persones mortes en el seu intent d'arribar a la UE. La construcció d'una UE que pretén ser referent en el respecte als drets humans (veure preàmbul del Tractat de la UE) implica la revisió i, si escau, eliminació d'aquelles polítiques, iniciatives i instruments que en la seva manera d'aplicació acabin vulnerant els mateixos.

Finalment, com ja vam expressar a la nota de Lampedusa, tornem a demanar un major i més profund compromís dels països europeus a favor de l'assistència humanitària i la cooperació al desenvolupament a l'Àfrica i el Pròxim Orient, que afavoreixi la pau i la democràcia, afrontant d'aquesta manera les causes que generen emigració.

En sintonia amb el papa Francesc, que alertava sobre el perill de globalitzar la indiferència, i en comunió amb els bisbes espanyols que, amb motiu de la Jornada Mundial de l' Immigrant i del Refugiat 2014, advocaven perquè "no es negui l'auxili i l'assistència els immigrants en situacions de perill per a la vida", reiterem la necessitat de recuperar el sentit de la responsabilitat fraterna entre persones i pobles. Una fraternitat capaç de remoure les estructures d'injustícia i egoisme, generadores d'insuportables mancances i desigualtats, que estan en l'origen dels fenòmens migratoris massius cap a Europa.

Comisión General de Justicia y Paz España
Madrid, 14 de febrer 2014

Manifest de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants   

A Lampedusa hem naufragat tots

· Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats

· Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’orient mitjà

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:

1- Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.

2- Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.

3- Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.

4- La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem: 

· Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.

· Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.

· Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.

· Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.

· Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació. 

· Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.

Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants   
Novembre 2013

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.

Arrel dels tràgics fets ocorreguts a Lampedusa, el passat mes d'octubre, la Comisión General de Justicia y Paz de España, ha difòs el següent comunicat:

 

¿SOY YO ACASO EL GUARDIÁN DE MI HERMANO?

Una llamada de Justicia y Paz a la responsabilidad fraterna

 Reflexiones de Justicia  y Paz sobre las muertes de los inmigrantes irregulares que intentan llegar a la unión Europea

"¿Quién es el responsable de la sangre de estos hermanos? Ninguno. Todos respondemos: yo no he sido, yo no tengo nada que ver, serán otros, pero yo no. Hoy nadie se siente responsable, hemos perdido el sentido de la responsabilidad fraterna" (palabras del Papa Francisco en su viaje a Lampedusa).

El mes de octubre de 2013 será recordado como uno de los más  trágicos en la historia reciente de las migraciones hacia la Unión Europea. Los sucesos de Lampedusa y Malta, por su tremenda gravedad han obligado a los responsables nacionales y europeos a volver los ojos  y encontrarse con los efectos "colaterales" de las políticas migratorias por ellos diseñadas y que  con su  carácter represivo  y excluyente condenan a millones de niños, mujeres y hombres a quedarse sin futuro.

Desde Justicia y Paz queremos expresar nuestra tristeza y dolor por la terrible pérdida de vidas humanas en el tránsito hacia Europa, así como nuestra solidaridad con todas las víctimas del tráfico ilegal de personas.

Ni las buenas palabras del presidente de la Comisión Europea Durao Barroso  y Cecilia Malmstrom (comisaria en asuntos de política interior)  en su reciente visita a la Isla de Lampedusa, contestadas con gritos de "Vergüenza" por la población, ni los esperables resultados del Consejo Europeo de Bruselas celebrado los pasados días 24 y 25 de octubre han mostrado voluntad real alguna de introducir un cambio de rumbo a la política migratoria europea. Antes  al contrario: se ha hablado de extremar la vigilancia, de cooperar con ACNUR y la Organización Internacional de las Migraciones, de colaborar con los países de origen y tránsito de los migrantes y de luchar contra el tráfico de seres humanos. Lo que no supone nada nuevo respecto de lo ya existente.

Nos parece injusta, insolidaria e inaceptable la política migratoria que la Unión Europea ha venido desarrollando desde que tiene competencias en este ámbito. Dicha política ha contribuido a acentuar las diferencias entre los ciudadanos de la Unión y los nacionales de los terceros países, dificultando los procesos de integración, ha incrementado el control represivo en las fronteras terrestres y marítimas y ha cerrado los ojos y hecho oídos sordos a las numerosas violaciones cometidas en los países en tránsito contra inmigrantes que intentaban llegar a la unión Europea o que eran rechazados en frontera.

En este sentido, consideramos necesario, como así lo ha señalado el Parlamento Europeo en su reciente resolución de 23 de octubre, que "la Unión Europea desarrolle una estrategia más global en el Mediterráneo que sitúe la migración laboral en el contexto del desarrollo social, económico y político de su vecindad". Por ello, creemos que deben abrirse vías más realistas y eficaces para la entrada legal en los países europeos, que "es preferible a una entrada irregular, que conlleva  riesgo de tráfico de seres humanos y pérdidas de vidas".

Así mismo, a nuestro juicio es urgente que los países de la Unión Europea revisen en profundidad sus políticas de asilo, a fin de garantizar el acceso al asilo de la Unión de forma justa, eficiente y segura, bajo la corresponsabilidad de todos los países miembros.

También es necesario que se supriman todas aquellas normativas y prácticas administrativas que penalizan a quienes asisten a migrantes en peligro y todas las leyes y prácticas de detención abusiva de inmigrantes contrarias a los derechos humanos y las garantías propias del Estado de Derecho.

Además, consideramos ineludible un mayor y profundo compromiso de los países europeos a favor de la asistencia humanitaria y de la cooperación al desarrollo en África y Oriente próximo, que favorezca la paz y la democracia, afrontando de esta manera las causas que generan emigración.

En definitiva, apostamos -en sintonía con el Papa Francisco- por recuperar el sentido de la responsabilidad fraterna entre las personas y los pueblos. Una fraternidad que remueva las estructuras de injusticia y egoísmo que generan las insoportables carencias y desigualdades que están en el origen de los fenómenos migratorios masivos hacia Europa. Y sólo podremos decir que esa fraternidad se hace realidad cuando quienes acuden desesperadamente hacia nosotros puedan decir "fui extranjero y me acogisteis".

Madrid, 31 de octubre de 2013

Comisión General de Justicia y Paz de España 

En ocasió dels greus successos de guerra que tenen lloc a Síria, la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya vol manifestar:

1-L'horror i la indignació per la utilització d'armes químiques en el conflicte, que han produït la mort de centenars de persones, majoritàriament entre la població civil. En cas de confirmar-se aquest fet, absolutament inadmissible, considerem que es tracta de crims de guerra gravíssims, l'autoria i les circumstàncies dels quals han de ser investigats per organismes independents, i els responsables dels quals hauran de ser jutjats per tribunals de justícia imparcials o pel Tribunal Penal Internacional.

2-La Comunitat Internacional no pot admetre aquests crims i ha de prendre totes les mesures polítiques, jurídiques i diplomàtiques necessàries per evitar la seva repetició i assegurar el càstig dels responsables, a més de treballar per a la resolució del conflicte. No obstant això, considerem un greu error respondre mitjançant el bombardeig o atac armat – de conseqüències imprevisibles – a un dels contendents, ja que aquest atac ocasionarà més víctimes innocents i l'empitjorament de la situació. Demanem al Govern espanyol que no col·labori ni recolzi cap actuació en aquest sentit.

3-Igualment, volem manifestar la nostra profunda tristesa per la magnitud de la mortalitat i la destrucció que està generant aquest tràgic conflicte, així com la nostra solidaritat i oració pel sofriment de totes les víctimes. Demanem a les parts enfrontades i actors implicats que cessin immediatament les hostilitats i s'esforcin per aconseguir una pau justa mitjançant el diàleg. En aquest sentit, unim la nostra veu a la del Papa Francesc, que ha exhortat la Comunitat Internacional "a fer tots els esforços per promoure sense vacil·lacions les iniciatives de pau" a Síria. "L'ús de la violència no porta la pau. La guerra crida a la guerra. La violència crida a la violència", va assenyalar i, per això, ens unim a la seva convocatòria per celebrar, el proper 7 de setembre, una jornada de dejuni i d'oració per la pau en aquest país.

Madrid, 2 de setembre de 2013

MANIFEST SOBRE LA PROBLEMÀTICA DELS ASSENTAMENTS D'IMMIGRANTS EN NAUS INDUSTRIALS I ALTRES ESPAIS A BARCELONA

A Barcelona prop de 300 immigrants malviuen en condicions infrahumanes en naus industrials o en altres locals ocupats. Ja sigui per motius econòmics o perquè no tenen permís de residència, aquestes persones no han pogut accedir a un habitatge digne i s’han vist abocades a aquesta situació. Una sentència d’un jutjat de Barcelona dictada recentment ha decidit el desallotjament d’un d’aquests assentaments, al carrer Puigcerdà. Des de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants considerem que aquests assentaments són una realitat especialment dolorosa i contrària als drets humans i que posa al descobert el fracàs de les polítiques de regulació migratòria, acollida i integració social dels immigrats.

Nota de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants amb motiu de la resolució judicial que autoritza l’entrada d’ONG en el CIE de Barcelona

1. La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, que aplega una vintena d’organitzacions que treballen entorn al fet migratori, expressa la seva alegria i satisfacció per la resolució judicial del passat dia 28 de juny que autoritza l’entrada d’ONG en el Centre Internament d’Estrangers de Barcelona per a l’atenció social de les persones internades.

Manifest contra la criminalització de la solidaritat

La Plataforma d’Entitats Cristianes amb la Immigració expressa la seva profunda preocupació perquè amb la proposta de reforma del Codi Penal i, concretament, amb els canvis en l’article 318 bis, s’estableix com a delicte ajudar persones immigrants que es troben en situació irregular. Aquest punt del Codi Penal parla de perseguir i castigar penalment els i les ciutadanes que ajudin persones d’altres països fora de la UE a entrar al país, ja sigui per quedar-s’hi o per accedir a un altre estat membre. Des de la Plataforma creiem que aquest avantprojecte criminalitza la solidaritat i l’ajuda humanitària donat que aquestes persones immigrants són molt vulnerables.

Comunicat de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants entorn l'eliminació del dret a l'assistència sanitària a les persones estrangeres sense autorització de residència

En relació al Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol amb el qual s’introdueixen diferents modificacions legislatives en l’assistència pública sanitària, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants vol fer públiques les seves consideracions al respecte:

Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)

Les dues morts, que han tingut lloc recentment en el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, han posat sota l’atenció dels mitjans de comunicació una realitat molt poc coneguda per l’opinió pública: la pràctica de la detenció, l’internament i l’expulsió forçosa de persones immigrades del nostre país, per part de les forces de seguretat de l’Estat.

Comunicat de la Comisión General de Justicia y Paz España sobre les mobilitzacions ciutadanes

1. Justícia i Pau mira amb interès i respecte les mobilitzacions i concentracions ciutadanes espontànies que tenen lloc en aquests moments en un bon nombre de localitats de l'Estat espanyol. Expressen un important malestar de bona part de la ciutadania davant les desviacions i problemes que mostra el funcionament del sistema financer i econòmic global i les insuficiències del nostre sistema polític des d'un punt de vista democràtic.

Comunicat de la Comisión General de Justicia y Paz de España, amb motiu de la mort d'Ossama Bin Laden

La Comisión General de Justicia y Paz de España desea hacer pública su valoración acerca de los hechos, todavía poco claros, relativos a la muerte de Ossama Bin Laden junto con otras personas, anunciada por el Gobierno de los Estados Unidos de América.1. Ninguna muerte, y menos si es por causa violenta, debe producir satisfacción ni alegría a nadie. Todo ser humano sin distinción, sean cuáles sean sus actos, ha sido creado por Dios a su imagen y semejanza y está llamado para la salvación.

Desmilitaritzem el Saló de l'Ensenyament

Un any més, l’exèrcit ha estat convidat a participar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona (del 23 al 27 de març). I un any més la societat civil catalana, a favor de la pau, considerem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible.

Comunicat de la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració sobre la realitat dels menors i joves estrangers no acompanyats

En els últims mesos, la Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració hem dedicat la nostra atenció, amb l’ajut de diferents experts i responsables d’institucions públiques i privades, a conèixer la problemàtica dels menors i joves estrangers.

Comunicat amb motiu de les crítiques al nou codi ètic policial

ENTITATS DE DRETS HUMANS CRITIQUEN LES REACCIONS DELS SINDICATS POLICIALS I D’ALGUNS GRUPS POLÍTICS DAVANT LA PROPOSTA D'UN CODI ÈTIC PER LA POLICA DE CATALUNYA I RECLAMEN QUE TINGUI CARÀCTER VINCULANT

Manifest de Montserrat

Les necessitats no materials de la infància, fonament de la seva protecció

Manifest de la campanya Desmilitaritzem l'educació amb motiu de la presència de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament de Barcelona