Dilluns DH 07.05.2018El 7 de maig, com cada primer dilluns de mes des de l’octubre, es va celebrar l'última sessió del cicle de conferències "Els Dilluns dels Drets Humans" 2017-2018, aquesta vegada sobre el dret a la ciutat.

Parlar del dret a la ciutat avui és parlar de garantir els drets humans en aquest espai central de la nostra vida col·lectiva. Tal com Henri Lefebvre, el creador del terme, proclamava, "cal rescatar l'home com a element principal, protagonista de la ciutat que ell mateix ha construït". El dret a la ciutat passa, doncs, per garantir a tots els habitants unes condicions mínimes que puguin assegurar un habitatge digne, la seva participació en els òrgans de govern, la igualtat efectiva dels drets, la lluita contra les desigualtats... Aquests drets es veuen amenaçats tant pel creixement i massificació de les ciutats com pels interessos econòmics que planen sobre les grans ciutats del món.

La conferència va començar amb la ponència de Joan Uribe, que ens va fer partícips de l'espai que fem servir a la ciutat, als barris, quina utilitat li donem i com ens envolta l'entorn social que es crea en aquest espai, fent servir com a exemple la nova activitat que realitzen els joves en l'entorn urbà, el parkour. L'espècie humana crea uns drets a la ciutat que en altres entorns no podrien realitzar-se.

Tal com va apuntar Amanda Fléty, segona ponent, les ciutats han de tenir uns elements essencials de convivència i de xarxes globals, on els ciutadans obrin llaços entre si creant vincles de tota mena, diferents dels que es creen en zones rurals i més despoblades. Fléty es valia de l'exemple de São Paulo, ciutat en la qual conviuen faveles i habitatges de luxe separades únicament per un mur: veïns que viuen a pocs metres de distància, però molt allunyats del que podríem anomenar teixit social afectiu, on es comparteixen espais i cultures.

La inclusió social participativa i les polítiques socials dels ajuntaments ajuden a crear teixit social i a "fer ciutat". Els vincles que es creen amb les associacions de veïns o els centres socials que els propis ajuntaments posen a disposició dels veïns ajuden al fet que la ciutadania es vagi interessant per les polítiques participatives. Un exemple d'això són els projectes creats pels propis ajuntaments amb la participació dels veïns. El resultat dels mateixos sol ser més positiu que els projectes realitzats únicament per l'ajuntament amb decisions polítiques no contrastades amb els propis destinataris.

L'acte va tenir un caràcter més pròxim al comptar amb la participació d'una fila zero amb representants com Aida Guillén, Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, que va fer una reflexió de les desigualtats entre la població de la ciutat de Barcelona. També comptem amb representants del Col·lectiu Superilla Poblenou, que ens va explicar el comportament de les superilles creades pel govern d'Ada Colau, o l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, que ressaltava les necessitats que comporta el canvi que s'ha generat en aquest barri de Barcelona des dels Jocs Olímpics del 92. Mons Badia (Anteverti) va fer referència al desenvolupament de les ciutats intel·ligents i la convivència dels veïns amb les noves tecnologies.

Després de la participació de la fila zero, van intervenir diferents assistents donant consells i propostes del que ells esperen d'una ciutat del segle XXI.

Va ser Xavier Casanovas, director de Cristianisme i Justícia, que va agrair la participació de tots els actors implicats en el cicle de conferències d'Els Dilluns dels Drets Humans, així com a tots els assistents, els cita a les jornades del nou curs 2018-2019.


Joaquín Fresnedoso