marc8 2“El 8 de març de l’any passat va ser un punt d’inflexió a tot l’Estat, i també a casa nostra”. Així va ser com Montse Santolino, moderadora de la darrera sessió dels Dilluns dels Drets Humans, va encetar la conferència del 4 de febrer dedicada a la dona i l’Església, recordant la vaga del 8 de març de 2018. Una jornada en què dones de tot l’estat espanyol van aturar els seus llocs de treball per denunciar la manca d’igualtat efectiva que roman en moltes esferes de la vida quotidiana, tant a l’espai públic com al privat.

Als mitjans de comunicació, al món de l’esport, són moltes les àrees on les dones encara són tractades amb discriminació. Segons Santolino, qui es defineix com a “feminista i cristiana de base”, a més d’experta en drets humans i perifèries, “l’Església, com a institució, continua mantenint-se com una de les institucions més androcèntriques i patriarcals”. Però, continua, “cada vegada més, a l’Església hi ha més dones amb pensament crític” i “és més gran el nombre de dones teòlogues, religioses i pensadores”, el que ha produït que “molta gent hagi descobert què és això de la teologia feminista”.

Dues d’aquestes dones, activistes, cristianes i defensores dels drets humans i de la situació de la dona dins l’Església, van ser les ponents que van acompanyar el més d’un centenar d’assistents al debat: la Neus Forcano, teòloga, a més de professora de llengua i estudiosa feminista; i la M. Victòria Molins, o Viqui, religiosa teresiana, activista social i escriptora de més de 60 llibres, protagonista de nombroses iniciatives socials contra la pobresa i l’exclusió.

Viure l’Església té nom de dona

Totes dues filòlogues, Neus Forcano i Viqui Molins van compartir amb les seves paraules una part del que significa aquesta manera, que no té res de nova, de viure la teologia amb veu de dona. La religiosa va començar recordant Santa Teresa de Jesús i els 3 aspectes fonamentals pels quals “Teresa d’Àvila va ser, al segle XVI, una pionera del feminisme de l’Església”. En primer lloc, pel seu magisteri espiritual, que té l’origen en l’experiència, i no en la universitat. “Això la va portar a la contradicció amb alguns lletraferits”. A més de la “llibertat d’esperit” de Santa Teresa, que la feia contradir autoritats, sobretot, masculines. I, per últim, els seus escrits en defensa de la dona, els quals van ser censurats durant molts anys, i dels quals Molins va llegir unes línies: “No basta, Señor, que nos tengan acorraladas”/, “No es razón, desechar ánimos virtuosos y fuertes, aunque sean de mujer”.Dilluns Drets Humans Febrero2

Com a religiosa i com a dona, Viqui Molins va reivindicar també un canvi d’estructura dins l’Església. Va afirmar que durant molt de temps s’ha parlat “d’una Església per sobre de tot”, quan hauria de ser un “Crist, Jesús per sobre de tot”, per això s’ha de passar de “l’estructura piramidal a l’estructura comunitària”. Parlant també des de l’experiència, va revisar l’actualitat de ser dona, religiosa i persona, explicant episodis de discriminació viscuts al llarg de la seva vida. El darrer, l’any passat, quan, en presentar-se a les llistes d’un determinat partit, la premsa va respondre alarmada perquè una religiosa participés en política. “Una monja és una dona, i com a una dona és una persona. La política per qui és? Si és per les persones, jo sóc una persona. Això ho fa un capellà i no passa res, però, si ho fa una monja...”, va remarcar assenyalant la doble discriminació que va patir per ser monja, dona i participar en les últimes eleccions.

Veu, responsabilitat i apoderament

Seguint les demandes de Molins per una Església més comunitària, la teòloga Neus Forcano qüestionà l’enfocament de l’acte i va reivindicar que a les dones “no ens han de donar cap paper dins l’Església. Les dones ja som Església, la construïm i la sostenim. I hem de poder decidir com organitzar-nos”. A més, Forcano va posar sobre la taula la importància de la veu pública de les dones i de la seva visibilitat. Més enllà de ser escoltades en els temes que generalment els són associats, les dones han de lluitar perquè “ens volem vives, no només físicament, sinó també intel·lectualment. No ens volem víctimes, ni silenciades. Les dones hem de poder parlar de tot sense que se’ns tregui autoritat”. És per això que la professora declara: “hem de reivindicar l’autoritat de les dones dins l’Església, i que no es quedi en el simple fet de poder optar al sacerdoci”.

En el torn de paraula, van ser nombroses les intervencions de dones que van decidir compartir el seu testimoni. Es van escoltar, per exemple, clams per tenir més poder de decisió: “Les dones portem les comunitats, la catequesi... Jo vull poder decidir”, deia una assistent. El convenciment del públic va ser compartit. Si bé la paraula “apoderament” no deixa ningú indiferent; per Viqui Molins no vol dir “tenir poder, sinó poder servir”, mentre que per Forcano “apoderar-se” significa reconèixer-se individualment i col·lectivament i és un bàsic, com ho és la sororitat entre dones.

És aquesta “sororitat” a la que va referir-se Forcano el que es va produir a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia. En la darrera sessió del cicle Els Dilluns dels Drets Humans, “Cap a un 8 de març dins l’Església”, va crear-se un espai de caliu i confiança perquè les assistents a l’acte, tant les ponents com les oients, posessin en comú situacions viscudes al dia a dia, demostrant el principi que “allò personal és polític”. Les paraules de Santolino són certes: “cada dia hi ha més dones amb un pensament crític”, dins i fora de l’Església, en tots els espais.

Avui, encara hi ha molt camí per recórrer per les dones i la lluita feminista dins l’Església. Segons Forcano “el feminisme té una vessant de compromís i d’acció” i les assistents a l’acte van demostrar tenir-ho clar: el canvi ha començat i està protagonitzat per elles.

La pròxima sessió del cicle “Els Dilluns dels Drets Humans” del curs 2018-2019 està dedicada al dret a l’aigua i serà el 4 de març de 2019, a les 19 h: “Accés a l’aigua: dret o negoci?”.

marc8