logo justicia pau europaD'acord amb la seva missió, Justícia i Pau Europa ha elaborat un document on es reflexiona al voltant de les principals problemàtiques del continent europeu en general i la Unió Europea en particular, a la llum de les pròximes eleccions al Parlament Europeu entre els dies 23 i 26 de maig de 2019.

Essencialment, el document assenyala 4 grans problemàtiques que el Parlament Europeu hauria de tractar per construir una Unió Europea més fidel als seus principis fundadors:

El primer problema són les grans desigualtats a escala regional dins de la UE o Europa en general i els grans desequilibris econòmics, demogràfics i socials que genera.

El segon problema té relació amb el malbaratament alimentari, que cobra especial rellevància degut a la crisi ecològica del planeta i al fet que milions de persones al món són víctimes de la fam.

El tercer problema fa referència a la necessitat de controlar de manera efectiva l'exportació d'armament de la UE d'acord amb els seus propis codis de conducta per així evitar que arribin armes europees a zones de conflicte o on no es produeixen vulneracions de drets humans.

L'últim problema al qual fa referència el document són les vulneracions de drets humans fruit de l'acció de les empreses europees, especialment, les grans multinacionals.

En el mateix document també s'assenyalen algunes propostes per a la solució d'aquestes problemàtiques i s'insta al pròxim Parlament Europeu a adoptar-les.

 

Tot seguit, podeu consultar el document sencer traduït al català.

 

 

Adequar Europa al Bé Comú
Acció concertada anual de Justícia i Pau Europa davant les eleccions al Parlament Europeu de 2019

Justícia i Pau Europa llegeix els signes dels temps a la llum de la doctrina social de l'Església. Així, JiP Europa se centra en la política i les institucions europees amb la ferma intenció de donar suport a totes les iniciatives per a una concepció del bé comú que ens condueixi a una major justícia social, a enfortir la pau i l'estabilitat a Europa i al món, a la protecció de la creació de Déu i al reforçament del respecte universal dels drets humans. D'acord amb aquesta missió, Justícia i Pau Europa ofereix la següent reflexió i propostes a tots els europeus –siguin cristians, d'una altra religió o no creients- davant les pròximes eleccions al Parlament Europeu del 23-26 de maig de 2019:

Establir una economia social de mercat – una tasca clau del Parlament Europeu

Els membres del pròxim Parlament Europeu legislaran conjuntament amb el Consell de Ministres sobre les propostes que sorgeixin de la Comissió Europea. La major part del procés legislatiu així com les normes més rellevants per als ciutadans europeus –ja visquin a un Estat membre de la UE o a un altre país europeu- estan relacionades amb el funcionament del mercat únic. Basat en el principi del lliure moviment de béns, capital, serveis i persones, el mercat únic –tal com estableixen els tractats europeus- és el fonament de l'economia de mercat més gran del món. Aquest mercat ha contribuït a un gran increment del benestar material a Europa al llarg de les últimes dècades. Tot i això, una economia de lliure mercat també necessita normes clares així com una infraestructura per la seva gestió en favor del bé comú dels ciutadans i perquè aquest sigui promocionat pels mateixos Estats. En cas de no existir aquestes normes i infraestructura, es multiplicarien les conseqüències no desitjades. Alhora, tot aquest procés ha de ser supervisat i regulat per les autoritats polítiques legítimes. Per això, el Tractat de la Unió Europea fa una crida a l'establiment d'una economia social de mercat i exigeix a les seves institucions la promoció de la cohesió social, econòmica i territorial. Els valors promoguts a l'article 2 del Tractat de la Unió Europea han de servir com a orientació per als membres de pròxim Parlament Europeu per esmenar i corregir els efectes no desitjats del mercat únic.1

Quatre problemes i quatre prioritats que el pròxim Parlament Europeu hauria de tenir en compte

Justícia i Pau Europa ha identificat quatre punts on el mercat únic no està funcionant correctament des de la perspectiva dels valors i principis de la Unió Europea així com des de l'òptica de la doctrina social de l'Església.2

El pròxim Parlament Europeu hauria de tractar urgentment aquests problemes. Com és evident, aquests no són els únics problemes que caldria tractar, però il·lustren molt bé les nostres preocupacions en tant que constitueixen violacions als principis de:

  1.  La justícia social. Perquè l'actual distribució injusta de les oportunitats i la riquesa, però també de la pobresa i l'exclusió social dins del territori del mercat únic i entre les regions provoca unes conseqüències demogràfiques, culturals i socials molt negatives,

  2.  La preservació del medi ambient (la creació). Perquè es dóna un nivell inacceptablement alt de malbaratament d'aliments, fet que assenyala la predominança d'un model de producció i consum oposat a la virtut de la moderació i és prejudicial pel medi ambient.

  3.  La pau global. Perquè les exportacions d'armes en zones de guerra i conflicte armat, són contràries a un acord existent entre els Estats membres de la UE.

  4. El respecte pels drets humans. Perquè algunes empreses europees –especialment les més grans establertes al territori del mercat únic- operen arreu del món amb mètodes i mitjans que poden constituir violacions dels drets humans.

1. Les desigualtats regionals i la migració a la UE: la necessitat d'una Política Europea de Desenvolupament Regional nova i comprensiva.

El 2017, la mitjana dels costos laborals per hora a la UE va oscil·lar entre 4,90 €, a Bulgària, i 42,50 €, a Dinamarca. El fort procés de convergència, que es va poder observar abans de la crisi financera de 2008 a 2009, s'ha alentit des d'aleshores. Les disparitats regionals són -fins a cert punt- inevitables en el mercat únic, però la diferència actual és de tal magnitud que moltes persones a Europa decideixen abandonar la seva regió o país d'origen i migrar a llocs amb millors llocs de treball i oportunitats. En els últims 25 anys, Bulgària, per exemple, ha perdut el 10% de la seva població i, sovint, les persones que emigren són les més ben qualificades i pertanyen a les generacions més joves. En altres països, la situació és similar i en la majoria dels Estats membres es pot observar un èxode des de les àrees rurals i poc desenvolupades. La despoblació de gran part de la Unió Europea i l'empobriment són efectes secundaris negatius del mercat únic, que no han de ser tolerats.

En canvi, una economia social de mercat i el principi de cohesió territorial requereixen el disseny d'una nova i completa política europea de desenvolupament regional, que construeixi i millori les polítiques regionals existents en lloc de debilitar-les. El pròxim Parlament Europeu hauria de declarar aquesta com una qüestió prioritària, ja que l'alt nivell de manca de confiança en les institucions europees, inclòs el Parlament Europeu, respon en part a la seva ineficiència -percebuda o real- enfront de les creixents disparitats socials i territorials dins de la UE.

2. Malbaratament alimentari – un model de producció i consum que requereix un canvi urgent

L'enorme malbaratament d'aliments en països desenvolupats és una il·lustració escandalosa dels efectes secundaris negatius dels models de producció i consum predominants. El Papa Francesc s'ha referit repetidament a aquest fet escandalós. Aquests models exerceixen una pressió severa sobre els ecosistemes i encara ho fa més preocupant el fer que milions de persones pateixen fam al món. La meta 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides exigeix la reducció a la meitat del malbaratament d'aliments tant en la venda al detall com en l'àmbit del consum. A la UE, la quantitat de malbaratament d'aliments està al voltant de 88 milions de tones per any, el que representa més d'una cinquena part de la producció. Amb aquests nivells, és imprescindible un canvi dràstic. Aquest canvi però, constitueix un desafiament complex per a tot el sistema alimentari, en el qual s'inclou el comportament del grup consumidor.

L'agost de 2016, la Comissió Europea va crear una Plataforma de la UE sobre Pèrdues i Malbaratament d'Aliments i el 2017 va publicar les instruccions per facilitar la donació d'aliments. A la primavera de 2018 el Parlament Europeu i el Consell de Ministres van aprovar una directiva sobre els residus de la UE, on es demana als Estats membres que redueixin el malbaratament d'aliments en cadascuna de les etapes de la cadena de subministrament i que facin un millor seguiment dels nivells de malbaratament d'aliments. Tot i això, urgeix donar un altre pas més i el pròxim Parlament Europeu hauria de promoure en totes les institucions europees la reducció substancial de deixalles, per exemple, corregint les indicacions de les dates de "caducitat" i "consum preferent", que suposen un 10% dels residus d'aliments. Els Estats membres i les institucions europees, inclòs el Parlament, hauran de treballar junts per establir mètodes uniformes i sistemes de classificació que serveixin per al calcular el malbaratament en cada etapa de la cadena de subministrament d'aliments. Sobre la base d'una metodologia unificada i establerta per calcular el malbaratament d'aliments, el pròxim Parlament Europeu hauria d'introduir un nou objectiu de reducció obligatòria de malbaratament d'aliments a la UE. També podria suposar un pas positiu la introducció d'una llei del Bon Samarità en l'àmbit europeu, que oferiria una major protecció legal als que donen aliments a les persones necessitades. No obstant això, el problema més urgent és el canvi de consciència i mentalitat de totes les parts. El Parlament Europeu està integrat per persones que exerceixen una funció pública i són models a seguir i, per tant, tenen l'obligació d'actuar en conseqüència. És evident que també cal millorar els nostres patrons de consum, a escala individual i familiar, així com els patrons de consum de l'Església, en general.

3. Promocionar la pau al món i controlar les exportacions irregulars d'armes de la UE

Al llarg dels últims anys, les armes fabricades al mercat únic europeu s'han utilitzat en moltes guerres i conflictes armats. La UE s'ha convertit en el segon major exportador d'armament del món. El 2017, els 28 països de la UE van concentrar el 24% de les exportacions mundials d'armes, per sota dels Estats Units (57%) i per sobre de Rússia (9,5%), segons l'Institut Internacional d'Estudis per la Pau d'Estocolm (SIPRI). Tot i que les exportacions globals d'armes de la UE van augmentar un 10%, entre 2013 i 2017, en comparació amb el període entre 2008 i 2012, les exportacions a Orient Mitjà han augmentat un 103%. Resulta entristidor reconèixer que la indústria armamentista europea es troba entre els grups principals de proveïdors d'armes de la regió. Preservar la pau i promoure els drets humans, la democràcia i l'imperi de la llei van ser les raons més importants per les quals els països europeus van començar a cooperar després de la Segona Guerra Mundial, i aquests són també els valors que la UE hauria de promoure en les seves polítiques exteriors segons el Tractat de la Unió Europea (art. 21). Per evitar conflictes i augmentar la seguretat internacional, la UE va establir el 1998 un Codi de Conducta sobre les exportacions d'armes. El 2008 es va desenvolupar i va passar a denominar-se "Posició Comuna del Consell". Determina les condicions per les quals els membres de la UE han de negar les llicències d'exportació d'armes a les empreses. No es poden lliurar armes a països involucrats en guerres i conflictes, ni a països que cometen greus violacions de drets humans, ni a països que donen suport a organitzacions terroristes, ni a països on els alts costos en material de defensa puguin afectar seriosament a les perspectives de desenvolupament del mateix país. No obstant això, en la pràctica, els Estats membres de la UE han violat amb freqüència aquestes normes, com va recordar el Parlament Europeu el passat novembre de 2018. En la seva resolució, el Parlament Europeu ha plantejat la creació d'un mecanisme per sancionar els Estats membres que no compleixin amb la Posició Comuna. En un vídeo de pregària del juny de 2017 i en moltes altres ocasions, el Papa Francesc va demanar pregar "pels líders nacionals perquè es puguin comprometre fermament a posar fi al comerç d'armes que converteix en víctimes a tanta gent innocent".

Justícia i Pau Europa espera que el proper Parlament Europeu doni ple suport la Posició Comuna de la UE sobre exportacions d'armes, i promogui activament les mesures adequades per assegurar que els Estats membres la reconeguin i apliquin íntegrament. Per això, serà necessari establir un sistema efectiu de sancions en cas que els Estats membres violin els acords. El proper Parlament Europeu també hauria de donar suport a les iniciatives de la UE per promoure solucions diplomàtiques als conflictes i ajudar els països a superar els problemes de desenvolupament, sota criteris de comerç just i programes d'associació ben orientats i desenvolupats de forma conjunta.

4. Respecte pels Drets Humans i un instrument legalment vinculant per a les empreses multinacionals

Les empreses transnacionals han assolit la seva expansió a qualsevol país del món gràcies a la globalització i al concepte actual de desenvolupament econòmic. El PIB d'alguns països és més petit que les vendes de les multinacionals més grans, i sovint experimenten situacions en què es tornen vulnerables davant elles: corrupció; por de ser apartats del sistema econòmic i la cadena de valor mundial; imposicions polítiques d'elits egoistes... Les multinacionals intervenen en els nivells més alts de la política per guanyar accés i explotar els recursos naturals, obtenir normes fiscals especials, aprofitar-se de forma indeguda dels programes d'infraestructura públics i aconseguir impunitat en casos de violació de drets humans.

El papa Francesc i els seus predecessors han demanat en repetides ocasions al fet que les empreses multinacionals respectin els drets humans en cadascuna de les seves activitats. Actualment, sembla inevitable el fet de dedicar recursos públics a la creació d'entitats que controlin, supervisin i penalitzin les empreses transnacionals. Aquestes entitats haurien d'estudiar periòdicament el compliment de les obligacions de les multinacionals pel que fa als Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans així com a les normes vinculants de deguda diligència corresponents. El proper Parlament Europeu podria proposar una iniciativa per establir una entitat de monitoratge d'empreses multinacionals dins el mercat únic. El pròxim Parlament Europeu hauria de continuar també fomentant un compromís actiu i constructiu de la UE -basant-se en un mandat negociat amb el Consell de Ministres- amb el Grup de Treball Intergovernamental sobre empreses transnacionals i altres empreses comercials pel que fa al respecte als drets humans.

 

Referències:

[1] L'article 2 del Tractat de la Unió Europea diu el següent: “La Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de las personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes a los Estados miembros en una sociedad caracterizada por el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad y la igualdad entre mujeres y hombres.”

[2] A causa dels acords bilaterals o - en alguns casos- dels procediments d'adhesió en curs, els països europeus externs a la Unió Europea també es veuen afectats per la disfunció del mercat únic.