quimplagallartAhir va morir en Quim Pla, molts anys participant i col·laborant amb Justícia i Pau, com a consiliari. Els darrers anys de la llarga malaltia ha estat atès a la Residència Bisbe Sivilla, on avui es farà la celebració del comiat a 2/4 de 10 del matí.

 

 

En record i agraïment per la seva vida, Justícia i Pau de Girona ha elaborat aquest text:

JOAQUIM PLA i GALLART: UNA VIDA DE LLUITA PER LA JUSTÍCIA I LA PAU

Ha mort en Quim Pla, Mn. Quim, un capellà de llarga trajectòria a la nostra diòcesi en la defensa dels Drets Humans, la Justícia i Pau. En definitiva en favor dels pobres de l’evangeli.

En Quim ha estat quasi des del seu inici membre de Justícia i Pau de Girona i durant molts anys consiliari de l’entitat. N’estava tant empeltat que va escriure el llibre de la trajectòria de Justícia i Pau en el seu primer quart de segle (1975-2000). Va ser company de tots els equips de Justícia i Pau d’aquells anys dirigits per Pere Thió, en Món Marquès, en Jordi Planas, en Pepo Delàs. en Jordi Canyigueral i l’Assumpció Català. I va participar activament en les campanyes d’aquella època, la del 0,7%, al Fons Català de Cooperació i a la promoció de la cooperació especialment als països d’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica.

En l’àmbit de la cooperació cal destacar la seva relació amb dues figures importants del nostre bisbat com van ser en Joan Alsina a Xile i en Quim Vallmajó a Rwanda. De la que després des de la seva faceta d’escriptor, a través de llibres i articles, ens ha fet arribar els seus testimonis de vida activa i espiritual. 

També és de significar la seva tasca pedagògica amb molts joves especialment a través de l’Escoltisme, del que també durant molts anys en va ser consiliari, en les parròquies en que va fer de Vicari i també a través de la Pasqua Jove.

En Quim Pla va ser en definitiva un fervent militant dels postulats del Vaticà II que va intentar defensar i concretar a través de la seva participació de grups i moviments i en molts articles a la premsa local. De fet tenim moltes cròniques de la seva visió del tarannà de l’església diocesana a través de diverses revistes catalanes, com ara, Quaderns de Pastoral. Ha mantingut viva la seva activitat d’escriure fins fa ben poc a través del seu blog @elnouburxeta.

En el moment del seu comiat, des de Justícia i Pau de Girona, volem agrair profundament haver compartit tots aquests anys les lluites per la justícia i la pau, arreu!

(Reproduïm un breu paràgraf del llibre Justícia i Pau 1975-2000 que creiem que mostra el seu caràcter i determinació)

I un judici de valor. Crec que, hores d’ara (escric això l’estiu de l’any 2001), Justícia i Pau continua essent un organisme necessari per a l’Església. I que si no existís, s’hauria de crear. Malament rai si l’Església Catòlica renunciés a l’acció de Justícia i Pau. Voldria dir que s’ha perdut un element essencial a la constitució de l’Església.

Esperem ser-ne dignes hereus!!

Justícia i Pau Girona

D'altra banda, en Josep Maria Fisa n'ha volgut escriure unes paraules:

En Quim Pla és d'aquells capellans referents que es feien escoltar quan apareixien pel Centre d'Estudis Pastorals de Rivadeneyra, 6. La seva veu gironina se sentia pel passadís i quan el veies et captivava el seu somriure rodó, tranquil, i obert a la conversa franca sobre qualsevol tema d'actualitat. Ell era dels corresponsals de Quaderns que anaven trenant les cròniques pastorals i eclesials de la diòcesi gironina i del conjunt de l'església catalana. I les seves valoracions mai et deixaven indiferent. El CEP era l'àgora de la pastoral de conjunt de Mn. Joan Batlles i l'ambó de la ironia fina i crítica de Mn. Totosaus i de totes les pastorals que es fan i es desfan. I els capellans de fora de Barcelona, molt especialment en Quim Pla, hi venien per compartir i per actualitzar tot el bagatge pastoral que s'havia impulsat amb el vent de renovació conciliar.

El vaig conèixer per primera vegada a mitjans dels setanta, en una trobada de consiliaris de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi a la Mater Salvatoris del Tibidabo. El fet de ser vicari a Molins de Rei em comportava fer-me càrrec del que quedava de l'Agrupament escolta Lluís de Requesens. "Del que quedava", significa que els caps de les unitats més grans s'havien incorporat de ple a la política clandestina a començaments dels setanta i només funcionava la unitat de llobatons. Personalment no tenia idea d'escoltisme. A Corbera sempre havíem fet activitats d'esplai i colònies a l'estiu, i els seminaristes ens hi incorporàvem per vacances. Doncs bé, en un dels debats de la formació per a consiliaris en què s'exposaven les condicions per a introduir els valors cristians en la pedagogia escolta, s'aixeca en Quim i clama davant les noves teories pedagògiques: "molt bé...però jo tinc un pioner que posa en qüestió la missa en el campament de setmana santa...i tot això que dieu no em dóna gaires pistes".

El "Jo tinc un pioner" del Quim Pla, per a mi va ser aquella primera lliçó d'un mestre veterà que no viu de teories sinó que parteix de la realitat i la treballa des de la passió serena del capellà acostumat a trepitjar el terreny pastoral dels joves que al final de l'etapa franquista i del postconcili, era un repte difícil per saber acompanyar, lligant els valors de compromís, de natura i de fe. Després ja ens vam trobar en altres reptes a dins dels moviments especialitzats d'Acció Catòlica.

En Quim Pla, tenia molts amics però n'estimava dos especialment, també empordanesos, i màrtirs. Un a Xile, Joan Alsina, i l'altre a Ruanda, Joaquim Vallmajó. Aquest darrer també el vaig conèixer pels turons de Ruanda poc abans de la guerra civil, coincidint en una visita que vam fer als missioners de Vic l'any 85. Vallmajó era un home de pau que va perdre la por i morí a mans dels militars del Front Patriòtic. En Quim Pla recull algunes paraules del seu testimoni martirial en un homenatge fet el 26/04/2015 a l'escola de Navata, que porta el seu nom. Les introdueix dient: "no hi ha gaires capellans que puguin comptar entre els seus amics dos màrtirs, assassinats, l'un a Ruanda i l'altre a Xile."

«És el moment de recordar-se de les benaurances i d'evitar el rancor»...

«Estic envoltat d'afamats, malalts i pobres, que passaran encara una nit de por, a cel obert, amb el fred del mes de juny (és el nostre hivern), a 2.100 metres d'altitud i a 7 graus centígrads!!! Pobres mares amb petits!!! Els uns em demanen mantes, d'altres cassoles, medicines, diners, menjar, roba...i un nano m'estira la camisa i em diu: I jo, que havia de fer la Primera Comunió. La podré fer demà?» (any 1994 poc abans de la seva mort)

De fet en Quim Pla, en totes les seves responsabilitats, sempre ha sabut defensar els valors fonamentats amb la Justícia i la Pau tant a Girona i a Catalunya, com arreu del món. Ara intercedeix per nosaltres, juntament amb tants màrtirs, com els seus amics.

Josep Maria Fisa