logo justicia pau europaAmb el començament de la Quaresma, la Conferència de la Comissió Europea de Justícia i Pau (Justice & Peace Europe) ha llençat la seva Acció Concertada anual 2020, en la qual s'hi fa palès que l'any actual és crucial per avançar en la discussió sobre els oceans i els mars. A continuació en reproduïm el text íntegre.

Cal tenir en compte que durant els dies d'avui i de demà (9 i 10 de març) tindrà lloc, a Tòquio, la Cimera Mundial per l’Oceà, que reunirà representants dels mons dels negocis, de la política i de la societat civil per desenvolupar idees noves sobre com desacoblar el creixement econòmic de la degradació dels oceans. A més, la segona Conferència de l’Oceà de l’ONU se celebrarà al juny a Portugal i la imminent Cimera sobre el canvi climàtic de l’ONU COP 26, que es durà a terme a finals d’any, suposadament continuarà amb el seu “focus blau”.

 

El bé comú dels oceans:

 Acció Concertada de Justícia i Pau Europa 2020

El nostre planeta és un planeta blau, el 70% de la superfície de la Terra està coberta d'aigua. No obstant això, aquest ecosistema equilibrat es veu cada vegada més amenaçat per l'activitat humana.

L’estat dels nostres oceans

L'impacte de la nostra civilització en els nostres mars és aclaparador. En aquest últim segle s'han abocat als oceans volums incalculables de residus. Cada any, uns 8 milions de tones de plàstic són llençats al mar. S'estima que, l’any 2050, el pes que representen tots els peixos en l'oceà sigui inferior al pes total de tots els plàstics que suren en ell. Les diminutes partícules de plàstic anomenades microplàstics són especialment nocives, ja que resulten molt difícils de recollir i els peixos els confonen fàcilment amb menjar. Les substàncies contaminants arriben a l'oceà com a resultat de l'activitat humana en la terra. La contaminació per carboni que es produeix en la nostra atmosfera està arribant als nostres oceans, el que provoca una acidificació que posa en perill la biodiversitat marina. Les aigües residuals i la contaminació agrícola són les principals causes de l'eutrofització massiva dels oceans, i la sobrepesca ha col·lapsat ecosistemes sencers: el que abans eren zones de pesca abundant ara estan buides. La proporció mundial de reserves de peixos marins que es troben dins d'un nivell biològicament sostenible ha disminuït, passant del 90% el 1974 al 69% el 2013. La pesca d'arrossegament en aigües profundes està causant danys catastròfics desconeguts i incalculables als nostres fons marins. Aquestes pràctiques irresponsables eliminen ecosistemes sencers i possiblement espècies (de les quals encara moltes estan per descobrir). La necessitat de realitzar accions concretes per protegir els nostres oceans mai ha estat tan imminent.

Problema humanitari

La salut dels nostres oceans no només presenta un problema ecològic, sinó també social i humanitari: “La deterioració del medi ambient i la degradació humana i ètica estan molt relacionades”. La contaminació i el superconsum tenen un efecte directe en les persones la supervivència de les quals depèn de la pesca. A més, les persones que treballen al mar presenten una taxa de mortalitat elevada a causa de les condicions precàries i als abusos freqüents relacionats amb les condicions de treball i els contractes. Resulta difícil parlar de l'oceà i no recordar a les persones migrants, els qui a través dels anys s'han llançat a la mar a la recerca de llocs millors, ja sigui en un intent de refugiar-se de persecucions, amenaces de mort, falta de seguretat o per a trobar millors condicions de vida i de treball. La creixent degradació del medi ambient contribueix a l'augment de desplaçaments de persones que fugen en cerca de millors condicions de vida.

Major sensibilització i Acció Concertada de Justícia i Pau Europa

Per fi ha arribat a l'opinió pública l'aterridora disminució de la capacitat dels nostres oceans per a resistir els estralls de la negligència humana i les accions de la civilització. A més, podem trobar diverses trobades internacionals i iniciatives que aborden la qüestió de la conservació de l'oceà. Totes les parts tenen el deure de preservar aquest bé comú per sempre. Així doncs, Justícia i Pau Europa lluita per a aconseguir un compromís en cinc àmbits enumerats a continuació:

Acció en l'àmbit internacional

Es requereix un compromís de la comunitat internacional per a aconseguir una política internacional dels oceans efectiva i garantir la seva neteja, seguretat i bona gestió. Les mesures directes per a la conservació d'oceans inclouen la designació d'àrees marines protegides. Persones del món científic han recomanat reservar el 30% de les mars per a 2030 en una xarxa d'àrees marines protegides. Cal no oblidar-se de la contaminació provinent dels vaixells marítims la petjada de carboni dels quals encara no ha estat reconeguda. La navegació representa almenys el 3% de les emissions d'efecte d'hivernacle mundials i, si segueix sense controlar-se, podria arribar a representar el 17% en 2050. Quant a la indústria de la pesca, és important que s'estableixin i respectin les quotes pesqueres. També instem als governs perquè apliquin les lleis i convencions internacionals per a garantir els drets de les persones que es dediquen professionalment a la pesca.

Acció en l'àmbit europeu i nacional

La Comissió Europea va adoptar un segon pla d'acció d'economia circular per a principis de 2020. La seva ràpida implementació contribuiria considerablement a la millora de la protecció de l'oceà. La Unió Europea hauria de tenir un paper clau en la segona Conferència de Nacions Unides sobre els Oceans que tindrà lloc el juny de 2020 a Lisboa. La UE també ha promès que, per a l'any 2030, el material d'embalatge utilitzat serà de plàstic reciclable. Els governs haurien de prendre mesures per a assegurar el seu compliment. L'ús de materials biodegradables per a l'elaboració de bosses de plàstic i l'ús d'incentius per a reduir l'ús del plàstic, com per exemple haver de pagar per les bosses de plàstic (principi de qui contamina paga), hauria de fomentar-se i ampliar-se. Els governs també haurien d'invertir més en recerca i desenvolupament per a continuar millorant l'estat dels nostres oceans.

Acció en l'àmbit de l'Església local

Instem que les persones que tenen un càrrec de responsabilitat dins de l'Església mantinguin el seu interès en el tema i donin un bon exemple a les persones confiades a la seva cura. És important que les bones pràctiques personals concordin amb els principis esmentats anteriorment. S'haurien de dur a terme auditories sobre les activitats diàries amb la finalitat de canviar comportaments que contribueixen a la degradació del medi ambient.

Comunitats i famílies

Les comunitats poden fer molt per a contribuir a cura dels oceans a un nivell pràctic. Animem a les comunitats a ser proactives i a fer l'esforç d'adoptar mesures per a assegurar una bona cura dels oceans.

Compromís personal

És essencial reconèixer que el canvi comença a produir-se quan cadascun de nosaltres es compromet amb la cura, en aquest cas dels oceans. Per a ser plenament fidel a la iniciativa de Déu de cuidar els dons de la Creació, cada membre de l'Església ha d'assumir conscientment la responsabilitat de complir amb les normes i usar la nostra imaginació i enginy de manera proactiva en defensa dels oceans.