Comunicat del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau

Els ministres d’Afers exteriors de la Unió Europea reunits a Brussel·les han acordat aixecar l’embargament d’armes existent sobre Síria. L’acord permetrà a partir de l’1 d’agost d’enguany subministrar ajut a l’Exèrcit d’Alliberament Sirià (ELS) i poder facilitar armament als rebels que lluiten per enderrocar el règim de Bashar al-Assad.

Aquesta era una qüestió llargament anunciada, perquè tant el Regne Unit com França havien manifestat en diverses ocasions la conveniència d’ajudar els rebels i contrarestar d’aquesta manera l’ajut que, per altra banda, Rússia, Iran i el grup libanès d’Hizbollah prestaven a les forces governamentals d’Assad. Per altra banda, sectors de l’oposició armada ja reben ajut i armament d’Aràbia Saudita i Qatar.

El que és sorprenent és el gir experimentat pel Govern espanyol, que fins fa poc s’havia mostrat contrari a l’aixecament de l’embargament i a facilitar armes a l’ELS, perquè les armes podien anar a mans de sectors radicals del jihadisme que lluiten al seu costat. Altres països europeus mostraven el seu desacord per raons de dret internacional, per tal de no interferir en una guerra civil interna, i ajudar uns rebels que pretenen enderrocar un govern reconegut per Nacions Unides.

Aquesta decisió del Consell d’Exteriors de la UE posa de relleu, un cop més, que els interessos de política exterior dels estats estan per sobre dels tractats internacionals i les lleis que regulen la seguretat i la pau mundials.

En aquest sentit, recordem que, en l’àmbit del comerç d’armes, s’acaba d’aprovar a Nacions Unides un tractat internacional que regula el comerç d’armes mundial. Un tractat que desaconsellaria vendre armes a cap dels dos bàndols enfrontats a Síria. Més estricta és encara la Posició Comuna (PC) que a través d’un Codi de Conducta regula el comerç d’armes dels països membres de la UE, i que Espanya la regula a través d’una llei. Ambdós, Posició Comuna i llei espanyola impedeixen les transferències d’armes a països que pateixen conflictes armats o greus violacions dels drets humans. Solament per esmentar les dues condicions més significatives, perquè la resta de criteris d’aquesta PC també desaconsellarien les vendes d’armes a Síria. Posició Comuna que, no cal oblidar, és d’obligat compliment per a tots els països de la UE.

Parlem clar, el doble raser, o millor dit, la doble moral, sempre han presidit les resolucions de les potències que regeixen les relacions internacionals entre els estats, i més quan es tracta de qüestions que tenen relació amb la guerra i la pau mundial. Diem això perquè, tant l’esmentat tractat de comerç d’armes de Nacions Unides, com la Posició Comuna de la UE i la suposadament excel·lent llei espanyola que regulen les exportacions d’armes, es converteixen en paper mullat quan interessa als estats en el joc d’escacs mundial de la geoestratègia. Vaja! Que són declaracions de bones intencions de propaganda i consum polític intern de la ciutadania.

Finalment, després de dos anys de guerra civil, una solució militar és inviable i només farà allargar els enfrontaments i el patiment humà de la població. Exigim a l'Estat espanyol més esforços i voluntat real cap a una resolució negociada del conflicte sirià. I, en aquest sentit, l’enviament d’armes a Síria és una violació flagrant de la Posició Comuna que regula les exportacions d’armes de la Unió Europea, així com de la llei espanyola de comerç d’armes.

Barcelona, 4 de juny de 2013

La trobada anual de comissions de Justícia i Pau de Catalunya ha tingut lloc el passat dissabte dia 1 a Girona, al centre cívic Espai Marfà, organitzada per la comissió gironina de Justícia i Pau.

La trobada ha comptat amb una molt notable presència de públic, i amb la participació de representants de pràcticament totes les comissions de Justícia i Pau del país: Barcelona, Lleida, Girona, Manresa, Cervera, La Selva del Camp, Sant Just Desvern,Terrassa, Sabadell i Maresme. També vam comptar amb la presència de la secretària general de Justicia y Paz d'Espanya, Isabel Cuenca (i membre de Justicia y Paz de Sevilla).

La jornada tenia com a títol "Drets Humans i Dret a decidir" i era dedicada a debatre, des d'una perspectiva democràtica i de drets humans, sobre les qüestions que planteja el procés polític que viu Catalunya en relació al dret a decidir. A l'inici de la trobada, es va llegir una salutació i paraules d'ànim del Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, que va excusar la seva absència per raons de salut. La inuguració va ser presidida per Albert Quintana, director de Justícia i Pau de Girona, i pel president de Justícia i Pau de Barcelona, Arcadi Oliveres, qui va tenir unes paraules de record del desaparegut company Eduard Soler, membre destacat de Justícia i Pau de Barcelona, mort ara fa un ay en accident de trànsit en terres gironines.

Va comptar amb una ponència del Magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, que va argumentar que el dret a decidir s'empara en els Drets Humans reconeguts internacionalment, i va formular les condicions sota les quals aquest dret ha de ser exercit, per tal que pugui ser avalat jurídicament, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia, tot contemplant la hipòtesi de la declaració unilateral en cas que l'estat espanyol rebutgi absolutament el procés.

Així mateix, va intervenir el filòsof Josep Maria Terricabres, qui va reflexionar sobre el fonament col·lectiu (no individual) dels drets humans i va argumentar que el procés pel dret a decidir de Catalunya ve a ser l'expressió de l'accés a la "majoria d'edat" d'un poble que, per la seva voluntat lliure, i sense necessitat d'apel·lar a la història, vol viure en llibertat i sense dependència ni submissió a un altre poble.

A continuació, va tenir lloc una taula rodona, on es va debatre entorn als diversos aspectes que cal tenir en compte en l'actual procés d'exercici del dret a decidir, així com en un futur estat català independent, des de la perspectiva democràtica, des de la cultura de la pau i des del respecte als dret socials. Vam comptar amb les intervencions d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Barcelona, que va reclamar un estat català més solidari, sense excèrcit i fora de l'actual Unió Europea, organització que considerà caracteritzaza pel militarisme, la manca de democràcia i la manca de polítiques socials; Flora Ridaura, de Caritas diocesana de Girona, que va apel·lar a l'exigència de contruir un país on es respectin veritablement els drets socials i es remoguin les desigualtats socials i de gènere; Alfons Banda, del col·lectiu Pau i Treva, que reivindicà l'oportunitat de configurar un Estat sense exèrcit i veritablement coherent amb al cultura de pau; i Quim Brugué, ex director general de participació, que va destacar que el procçes que estem vivint és una enorme oportunitat per millorar la qualitat democràtica del nostre país.

La Jornada va acabar amb un dinar de germanor dels membres de les comisisons de Justícia i Pau a Catalunya, durant el qual es varen donar informacions sobre les activitats de les diferents comissions.

Més informació a http://www.solidaries.org/index.php?mact=News,cntnt01,detail,0&cntnt01articleid=1904&cntnt01detailtemplate=noticies&cntnt01returnid=180

Com cada any, va tenir lloc ahir dia 21 de maig l'Assemblea General de socis de Justícia i Pau, màxim òrgan de l'entitat, sota la presidència d'Arcadi Oliveres.

L'Assemblea va ser informada de la memòria d'activitats i econòmica de 2012, que van ser aprovades. En particular, es va informar de les dificultats econòmiques de l'entitat causades pel greu retard en els pagaments de subvencions concedides a l'entitat per part de la Generalitat de Catalunya, així com el descens general d'ingressos. Per aquest motiu, es va aprovar una derrama extra voluntària de 25 euros per soci.

Canvi de domicili

L'Assemblea va ser informada i va donar el vist-i-plau al canvi de domicili de Justícia i Pau, que es farà efectiu el proper mes de juny. La nova seu serà al carrer Llúria 126, 3-1, de Barcelona. El canvi es deu a que el propietari de l'actual seu de Rivadenyera, els bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, han llogat l'edifici a tercers, per tal de facilitar la rehabilitació integral que aquest precisa, i han recol·locat en altres espais, sota les mateixes condicions, a totes les entitats que l'ocupaven.

Nous membres a la Junta de Govern

L'Assemblea va aprovar el pla de treball i pressupost 2013 presentats i va elegir nous membres de la Junta de Govern: Silvia Urbina, Xavier Badia, Miquel Angel Prieto i Núria Carulla.

Els passats 19 i 20 d'abril, Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia organitzaren la jornada «Per un ordre mundial més just», per donar resposta a temes d’actualitat a la llum del pensament social cristià. Aquest any es dedicà a les finances, en el context actual de crisi econòmica i financera.

Les jornades varen analitzar la responsabilitat del sistema financer en la crisi, les reformes que s'haurien d'introduir per evitar noves crisis i les exigències ètiques que han de respectar les finances per contribuir favorablement a l'economia real i al bé comú. També es va tractar de les actuals iniciatives de finances ètiques dedicades a canalitzar l'estalvi en favor d'iniciatives socials i es va presentar el projecte FIARE-Banca Ètica.

Les Jornades s'emmarquen també en la campanya de Justícia i Pau sobre aquesta temàtica.

A la jornada hi participà el bisbe Mario Toso, Secretari general del Pontifici Consell Justícia i Pau des de l’any 2009, el qual parlà de la necessitat d'una reforma financera i monetària internacional (vegeu videos de les intervencions).

Arrel de la seva intervenció, Cristianisme i Justícia ha publicat un quadern en què recull la opinió de monsenyor Mario Toso sobre les finances al servei del bé comú i de la pau.

Per novè any consecutiu la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), de què forma part Justícia i Pau, presenta l’informe sobre la situació de la tortura a l'Estat espanyol el 2012, en el qual es recullen i s'analitzen 288 situacions (casos),  en què es van produir agressions i/o maltractaments contra 851 persones (denunciants).

Aquestes xifres no coincideixen amb el nombre de causes penals obertes per tortura i/o maltractaments, ja que una mateixa denúncia pot donar lloc a una o a diverses causes, depenent de les circumstàncies. Alguns casos han estat exclosos per petició dels agredits, altres perquè la informació rebuda és insuficient o no estava prou contrastada. També cal tenir en compte que un nombre de casos de tortura i/o agressions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) o Funcionaris d’Institucions Penitenciàries (FIIPP) no es denuncien mai, ni davant dels tribunals de justícia ni davant de cap altra instància, pública o privada, especialment per part de col·lectius com el de les persones migrants i/o preses.

La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) és una plataforma integrada per organitzacions que lluiten contra
la tortura i en defensa dels drets humans, agrupades amb l'objectiu principal de vetllar per l'aplicació i el seguiment dels mecanismes internacionals de prevenció de la tortura a l'Estat espanyol.

Informe complet