dining tables Jordi CotsL’escola no ho pot fer tot. Més aviat estaríem d’acord amb el que deia Maragall en un article de finals del segle XIX, dirigit a Don Francisco Giner de los Ríos, que l’escola és un producte social, que és una societat forta i segura la que genera una bona escola. I és clar que l’escola ha de fer bons ciutadans, però no se li pot demanar que salvi el món. Tanmateix, i no ens sembla pas que caiguem en una contradicció, no es pot desaprofitar el pas per l’escola de tants nens i nenes sense fomentar en ells uns hàbits i unes habilitats bàsics en aspectes d’allò que en termes molt genèrics en diríem les coses de la vida. Una mostra paradigmàtica n’és l’alimentació dels infants.

Nuria Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla Musons, membre de la Junta de Justícia i Pau Barcelona.

Justícia climàtica i drets humans

El dia 10 de novembre vaig voler anar a la Marxa pel Clima que comptava amb el suport de moltes entitats. La manifestació pretenia conscienciar sobre el risc real que suposa el canvi climàtic i les conseqüències que pot portar per a la vida al planeta, al mateix temps que proposava mesures que poden ajudar a canviar la tendència actual.

crowdfundingEn el marc del projecte #ConflictMinerals, de denúncia de la relació entre el nostre model de consum actual i el conflicte armat que es desenvolupa fonamentalment a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC), iniciem una campanya de crowdfunding. A continuació et resolem tots els dubtes:

CARTEL3 12 2018 Dilluns DH webEl pròxim 3 de desembre continuem amb el Cicle dels Dilluns dels Drets Humans que organitzem amb Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Càritas diocesana de Barcelona i el Grup de Juristes Roda Ventura. Aquesta conferència (la tercera del cicle 2018-2019) porta per títol "Llibertats emmordassades" i tractarà la regressió pel que fa al respecte a les llibertats civils i polítiques que s'està produïnt al nostre país en els darrers temps.

Fernando Gomez EdOArticle d'opinió de Fernando Gómez Carvajal, membre de Justícia i Pau Barcelona.

Sobre la necessitat d’un pacte social per a l’atenció dels MENA

Les darreres setmanes hem sigut espectadors de l’aparició d’una trista polèmica al voltant del creixement exponencial de Menors No Acompanyats (MENA). Aquests nens i adolescents que arriben sense que cap adult en sigui responsable, procedents principalment del Magrib, es concentren en gran nombre a les comunitats d’Andalusia, País Basc i Catalunya, on són tutelats per les seves administracions. Per fer-nos una idea de la problemàtica pública i social que això representa, l’any 2015 al nostre país hi havia entre 300 i 400 MENAs, i es preveu tancar aquest any amb 3.000 joves que requereixen atenció.