Sebastià BenetAhir dissabte 20 de juliol va morir per malaltia, als 86 anys d'edat, Sebastià Benet, destacat membre de Justícia i Pau. Des la Comissió de Quart Món, de la qual en va ser coordinador, el Sebastià Benet va promoure multitud d'iniciatives i va escriure desenes d'articles d'opinió sobre la pobresa, publicats a diferents mitjans de comunicació, a més d'implicar-se molt activament en la vida de l'organització Justícia i Pau.
La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada per 14 entitats que treballen a favor dels drets humans i en concret en la denúncia i la prevenció de la tortura i altres formes de tractes cruels, inhumans o degradants a Catalunya fa el següent comunicat arran de la sentència per les agressions patides per nombrosos interns després del motí de Quatre Camins l’abril de l’any 2004.

Apuntem com un fet important que aquest succés hagi arribat a judici atenent les dificultats d’investigació que habi-tualment comporta l’esclariment de fets com aquests, especialment quan es produeixen dins de centres penitenciaris.

Valorem de manera positiva que la sentència reconegui la culpabilitat de 6 funcionaris, tres per participació directa i tres per omissió, tot i que lamentem la timidesa del text, que condemna per delicte contra la integritat moral als fun-cionaris (entre d'ells al subdirector mèdic) i no pel delicte de tortura, castigat amb penes més altes, que havia estat interessat tant per les acusacions particulars com popular, i també pel Ministeri Fiscal que va modificar les seves con-clusions després de la prova practicada a les sessions del judici. Al nostre entendre, era mes procedent qualificar els fets com a delicte de tortura, ateses les condicions a les que van ser sotmesos els presos que els hi van comportar greus pati-ments, a banda d'atemptar contra la seva integritat moral. La sentència, però, representa un pas rellevant contra la impunitat en aquests tipus de delicte.

Volem remarcar la importància que significa el fet que les declaracions dels presos hagin servit com a element de prova, ja que es reconeix la veracitat del relat de les agressions patides per part dels funcionaris de presons.

Lamentem que el judici i la sentència arribin tan tard. Els 9 anys transcorreguts des dels fets són de difícil justificació i no han fet més que alimentar la sensació d’impunitat en matèria de respecte a la integritat física i moral de les perso-nes privades de llibertat, així com del reconeixement del seu dret a una tutela judicial efectiva. Aquest fet contrasta amb el temps emprat en investigar i jutjar els fets de l'anomenat motí, en el qual va recaure sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona l'any 2009 i sentència definitiva dictada pel Tribunal Suprem l'any 2010.

En aquest sentit, cal remarcar que la manca de celeritat en la investigació i enjudiciament incompleix les recomanaci-ons dels organismes internacionals contra la tortura, les de la pròpia CPDT així com la jurisprudència clara i reiterada del Tribunal de Europeu dels DDHH.

Volem recordar que en aquest judici només s’han jutjat una part dels delictes denunciats pels interns i una part dels funcionaris implicats, cosa que deixa en el camp de la impunitat tots els funcionaris que no van poder ser identificats per la seva participació i/o responsabilitats en els fets. La dificultat d’investigar delictes de tortura i maltractaments contra la població reclusa és especialment alarmant a causa de la dificultat d’identificar els agressors.

Com a CPDT expressem la nostra satisfacció perquè la sentència desvirtua les imputacions que algunes defenses dels acusats i alguns dels sindicats vinculats a l’àmbit de presons havien abocat contra l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, una de les entitats que confirmen la coordinadora.

Barcelona, 8 de juliol de 2013

Entitats que formen la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura:
Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura - Alerta Solidària - Centre EXIL - Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans - Associació Memòria Contra la Tortura - Associació Stop Bales de Goma - CGT Catalunya - Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona - Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà - Institut de Drets Humans de Catalunya - Justícia i Pau - Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona - Rescat - SOS Racisme Catalunya

www.prevenciontortura.org
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Llorenç Olivé, vocal de Justícia i Pau / 17/07/2013

Aquestes darreres setmanes han passat dos fets sense gaire transcendència  que poden trencar la convivència social des de diferents àmbits aparentment oposats.

Fa uns dies a Vic, el grup d’ideologia xenòfoba que és la segona força al consistori va iniciar una campanya per privar des del mateix ajuntament els drets socials i l’atenció a les persones; amb criteris no només segregacionistes, sinó clarament racistes. Poc després, es va presentar al ple una moció per desautoritzar aquesta actuació aprovada amb els vots favorables de diferents grups municipals i l’abstenció poruga de dos grups polítics importants. Però el que va passar aquell dia va marcar un abans i un després. Cridats pel líder de la formació racista, es van presentar al Ple joves nazis, uniformats, a l’estil del partit racista grec Alba Daurada, per intimidar els ciutadans. El ple va acabar amb crits per les provocacions dels feixistes i la resposta del públic assistent i comportà, amb bon criteri, el desallotjament de la sala per part de l’alcalde.

És possible que el següent pas d’aquest grup sigui activar, com ja passat a Grècia, la violència física contra les persones, tal i com ja va anunciar amenaçadorament el regidor feixista contra un altre regidor des de la televisió d’Osona.

A la vila de Gràcia, a Barcelona, ha estat okupada des de fa un parell d’anys una antiga oficina de la Caixa de Tarragona, amb el suport també d’algun grup d’extrema esquerra que ara té representació al Parlament. Se suposa que aquest lloc que ara anomenen el “Banc expropiat”, ha de ser una mena de casal per les lluites socials i les xarxes de suport, i per denunciar la dictadura de la banca, tot i que les conseqüències són unes altres. Des d’allà es preparen i s’inicien actuacions que perjudiquen el veïnat, s’inicien accions que promouen la violència i d’altres que acaben amb enfrontaments buscats amb la policia. I també des d’allà se surt a marcar edificis enemics, com en altres èpoques.

L'actual direcció de CatalunyaCaixa ha presentat ara denúncia per recuperar la possessió de l’espai. La resposta des del “Banc expropiat” ha estat, iniciar una campanya on s’insta des de la pàgina web i des de cartells penjats al carrer, a cometre delictes des de l’anonimat per no ser localitzat. I entre les grans victòries, expliquen els caixers que han destrossat, les oficines que han pintat i han omplert de fems (és igual que a dins hi treballin persones) i també totes les oficines que han rebentat. La nit del 2 de juliol, com si fos una nit de vidres trencats, van destrossar tots els vidres, tots, de les diferents oficines d’aquesta entitat bancària a Gràcia. Ara diuen que han aconseguit aturar l’acció judicial gràcies a l’acció directa.

Com deixar de banda i aturar els partits racistes, populistes, no democràtics i totalitaris, que actuen a Europa de fa anys i que a Catalunya ara estan entrant amb força? Cal respondre les seves actuacions, sense caure al joc de la publicitat que així guanyen, però sense caure tampoc en el fet de no respondre que dóna impunitat a les seves accions.

A casa nostra, moltes de les accions que s’inicien pel fiscal contra els delictes contra l’odi i el racisme acaben essent arxivades. No hi ha cap altre país europeu on es pugui difondre l’odi i la ideologia nazi des d’una llibreria, com passa a la llibreria Europa que hi ha a Gràcia. L’Estat espanyol té una legislació ambigua en aquest cas i cal trobar el marc idoni perquè aquestes actuacions puguin ser perseguides; no hi ha una legislació clara ni forta contra les actituds xenòfobes i racistes.

No s’han de prohibir les idees, ni tan sols quan atempten contra la mateixa democràcia, però sí que cal perseguir les actuacions que vagin en contra de les persones o els béns públics o privats. De la mateixa manera que cal combatre amb tots els mitjans democràtics i les eines de pau que tenim des del pacifisme, des de l’objecció de consciència en tots els àmbits de la vida, però rebutjant sempre la violència per denunciar i combatre la dictadura financera i dels grans capitals. No podem caure al parany d'acceptar la violència d’uns contra la violència dels altres o dir, com expressava una persona molt reconeguda fa  pocs dies: “No es pot comparar la destrossa d’objectes amb la violència que fan els bancs”. No és una justificació de la violència, això?

En aquest espai és important el paper dels moviments socials, els veritables moviments socials, i potser ens caldrà redefinir de què parlem. On el diàleg, la pedagogia, i la radicalitat des del rigor i sense ambivalències és clau per defensar una societat justa. I on l’alliberament de les persones, vindrà des d’aquesta actitud ferma, però no imposant les veritats d’uns sobre les idees dels altres.

En aquest moment convuls de transformació que viu el país i convuls en tots els àmbits, el paper de Justícia i Pau, dur contra la violència de la banca però suau en les formes, ha d’anar traspuant a tots els àmbits. Sinó correm el perill que els dos exemples que hem parlat de Vic i de Gràcia no són tan llunyans com sembla.

Representants de CEAS-SAHARA, Justícia i Pau, l'Associació de Juristes Andalusos pel Sàhara (AJASAHARA), l'Observatori Asturià de Drets Humans per al Sàhara Occidental i l'Observatori Aragonès per al Sàhara Occidental s'han concentrat avui a les 12 h, a la porta del Ministeri d'Economia i Competitivitat amb l'objectiu d'interposar una denúncia per a paralitzar les exportacions de nous vehicles militars amb destinació a Marroc.

En aquesta denúncia es presentaran proves que el Regne alauita els està utilitzant per a la repressió del Poble Sahrauí, el que converteix la transacció comercial en il·legal segons la normativa espanyola i els tractats internacionals contra la venda d'armes subscrits per l'Estat espanyol. La denúncia coincideix amb el viatge oficial del Rei d'Espanya al Marroc, del qual parlaran els denunciants per la seva relació amb aquestes operacions.

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, que aplega una vintena d’organitzacions que treballen entorn al fet migratori, ha elaborat un manifest amb motiu de la situació de prop de 300 immigrants que malviuen en condicions infrahumanes en naus industrials o en altres locals ocupats de Barcelona. Ja sigui per motius econòmics o perquè no tenen permís de residència, aquestes persones no han pogut accedir a un habitatge digne i s’han vist abocades a aquesta situació. Una sentència d’un jutjat de Barcelona dictada recentment ha decidit el desallotjament d’un d’aquests assentaments, al carrer Puigcerdà.

D'altra banda, la mateixa Plataforma ha volgut expressar, mitjançant una nota de premsa, la seva satisfacció davant de la resolució judicial del passat dia 28 de juny que autoritza l’entrada d’ONG en el Centre Internament d’Estrangers de Barcelona per a l’atenció social de les persones internades.