Xavier Merino, membre de JP Girona / 18/06/2013

Suara Cooperativa, amb el projecte Referents-Girona ha engegat un grup de mentoria a Girona. I què és, la mentoria? És una eina d'intervenció social que promou la relació entre persones que s'ofereixen per donar un suport social a una altra persona que, en assolir la majoria d'edat, ha deixat de ser acollida o tutelada i és en risc d'exclusió.

El grup que s'ha engegat a Girona és format per cinc parelles formades per un jove extutelat i un voluntari o voluntària que actua com a referent per al jove. Són joves que en superar els 18 anys s'han d'enfrontar sols al camí del seu futur. L'acompanyament del referent voluntari, que té l'assessorament d'una persona qualificada, els és una gran ajuda i també reverteix en el mentor, que pot conèixer a fons una realitat diferent de la seva.

El concepte de mentoria és poc conegut a Catalunya, però en molts països la figura del mentor hi és des de fa molts anys. Als Estats Units, Big Brothers of America i Big Sisters International van iniciar la seva tasca el 1904. A Europa la mentoria és molt activa en països com Alemanya, França i Gran Bretanya.

L'any 2010 diverses entitats que treballen en aquesta línia van crear la Carta Europea de Mentoria, que recull els principis i valors que han de regir aquesta experiència. Aquest document va sorgir d'un projecte finançat per la Comissió Europea, amb la participació de Bèlgica, França, Alemanya, Catalunya i el Regne Unit.

Alguns dels punts recollits al document són: el procés d'acompanyament reuneix dues parts que es comprometen a compartir experiència i coneixement amb el suport d'una tercera part; el procés és voluntari per a ambdues parts i es basa en la confiança i el respecte mutus dels quals els participants n'obtindran un benefici; les entitats vetllen perquè la persona acompanyada lideri el seu procés, d'acord amb les seves necessitats, objectius i decisions; el procés d'acompanyament, per un temps determinat, és confidencial i s'emmarca amb els límits establerts per cada organització i les persones que hi intervenen; la supervisió de la relació és responsabilitat de l'organització que forma els seus voluntaris i fa el seguiment i revisió de les seves funcions i estableix els termes d'avaluació i d'assessorament.

De la relació entre el jove i la persona voluntària (mentor) en sol sortir un vincle d'amistat i afecte que pot fer que la relació entre ambdós continuï més enllà de l'any que dura el projecte. Després d'aquest any la relació ja és estable i pot continuar sense supervisió tècnica, i el jove i el referent la gestionen d'una manera autònoma. El jove sap que té algú amb qui pot comptar, que s'interessa per ell, que li dedica temps i que, a més, ho fa voluntàriament, gratuïtament. I això fa que valori molt l'acompanyament.

L'acompanyament per part del voluntari admet característiques que la pràctica professional no es pot permetre, com ara: gratuïtat: el voluntari ho fa perquè vol; flexibilitat: en no haver de complir una normativa laboral, el mentor pot ser més flexible; voluntarietat: tant per part de la persona mentora com per part del jove; exclusivitat: la persona voluntària és referent per a un jove concret i no per a cap altre; disponibilitat: no cal estar sotmesos a uns horaris limitats per la jornada laboral.

L'experiència de l'Associació Punt de Referència, que ja fa uns anys que treballa a Catalunya, diu que la relació entre el/la jove i la persona que actua voluntàriament com a referent sol ser satisfactòria i que, normalment, s'estableix el vincle de confiança i amistat que perdura més enllà del projecte.

Les persones interessades a col·laborar o tenir més informació del projecte es poden adreçar a Maria Àngels Guiolà, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

L'entitat Església Plural ha decidit atorgar el Premi Mn. Vidal i Aunós 2013 a una trajectòria personal a Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, pel seu recorregut de tota una vida dedicada i compromesa amb  temes socials, de justícia i solidaritat.

Els premis Església Plural tenen per objecte afavorir i incentivar totes aquelles persones i grups que treballen en silenci per omplir d’esperança i d’estimació la vida de tants homes i dones que pateixen al nostre voltant la dissort de la marginació o de la pobresa en qualsevol de les seves expressions.

En el mateix acte es lliuraran els altres dos premis que atorga Església Plural: premi a un projecte d'acció socials i el nou premi a un projecte d'economia justa, que seran anunciats pel Jurat en aquell moment.
 
El jurat dels premis Església Plural està format per: Enric Canet, Pilar Mercadé, Ramon Mª Nogués, Victoria Molins, Miquel Verdaguer, Joan Oñate, com a president d'EP, i Roser Nadal, com a secretària, sense vot.
 
Prèviament, Sor Lucia Caram i Toni Comín ens parlaran de "l'Audàcia evangèlica. La resposta cristiana al dolor de les víctimes".

Església Plural està formada per cristians i cristianes de base, principalment laics i laiques, provinents de diferents àmbits de l’Església catalana, amb una clara voluntat de treballar per a la reforma de l’Església catòlica, recollint l’esperit del Concili Vaticà II. 

Eduard Ibáñez, director de JP Barcelona / 13/06/2013

Una part del rebuig al cristianisme que observem avui en la nostra cultura prové de l’absolut desconeixement del missatge antireligiós de Jesús. Amb el terme “missatge antireligiós” vull referir-me al seu contundent al·legat i la seva audaç missió contra les patologies religioses vigents en el seu temps i esteses en totes les religions fins als nostres dies. Aquestes patologies promouen avui, amb una lògica inevitable, a confondre el cristianisme amb les seves terribles deformitats passades i presents. Per contra, un coneixement aprofundit de Jesús com combatent “antireligiós” i veritable “purificador” del fet religiós el faria automàticament digne d’interès per a les mentalitats més contràries i combatives de la religió. Alhora, faria més difícils les deformacions en el si del mateix cristianisme.

Per poc que un s’aproximi a les paraules i fets de Jesús, crida de seguida l’atenció el seu rebuig, insistent, dràstic i frontal, de totes les formes d’opressió i abús basades en la fe, contra totes les formes d’utilització de la fe en favor d’interessos econòmics i polítics, contra l’autoritarisme, arrogància, legalisme, corrupció i hipocresia de bona part dels líders religiosos del seu temps, contra la segregació per motius religiosos de col·lectius sencers (samaritans, leprosos, dones...), contra la aliança entre poder religiós i el poder polític, contra l’esclafament de la fe sota el pes de rituals, prescripcions i prohibicions de tota mena que desvirtuen la seva essència.
 
Així mateix, Jesús combat també totes les idolatries i les deformacions que presenten un Déu repressor i violent, i mostra Déu com a Pare infinitament misericordiós i obert sempre al perdó i a l’amor superabundant. En coherència, proposa un model de comunicació de la fe totalment allunyat de tota violència, imposició o pressió, fonamentat en la humilitat i la feblesa del qui es deixa matar (“us envio com anyells entre llops”). I, a diferència de tradicions religioses anteriors i posteriors, no proposa rituals, ni sacrificis, ni tabús, ni prescripcions (ni sobre el cos, ni sobre el vestit, ni sobre el menjar...), sinó que situa el centre de la fe en l’amor i el perdó, fixant com a model allò que ell mateix fa: fer-se esclau i servidor de tots, especialment els més necessitats i els més vulnerables.
 
Per tots aquests motius, Jesús s’enfronta contra els qui fan de la fe un negoci o font d’ingressos (mercaders del temple), contra els qui s’exhibeixen com a purs i autèntics creients (fariseus) i contra les autoritats religioses que s’aprofiten de la fe en benefici propi (sacerdots i mestres de la llei), i qüestiona o relativitza les lleis religioses (com el descans del dissabte) o el llocs (com el Temple) aparentment més sagrats que han estat absolutitzats. Al mateix temps, reprèn amb enorme duresa als seus seguidors quan cauen en les mateixes patologies religioses: la de voler constituir-lo en autoritat terrenal, aïllar-lo del món, preservar-lo amb les armes d’una execució ignominiosa, servir-se d’ell per cercar el poder o la pròpia glòria, pretendre gaudir d’ell en exclusiva, o condemnar i excloure a altres creients que, tot i fer el bé, no són del propi grup...
 
Mai no destacarem ni reflexionarem prou que fou precisament aquest continuat i obert enfrontament de Jesús contra la religió constituïda i contra les seves patologies i abusos, el que portà a les autoritats religioses a conspirar per eliminar-lo. I ho van fer precisament usant la religió i manipulant el poder polític, convertint de fet a Jesús en una “víctima” de la religió.
 

El passat 9 de juny morí, a l'edat de 92 anys, Ramon Soler i Vila, persona molt vinculada a Justícia i Pau i a entitats solidàries de Moià, ciutat que fa uns dies el va nomenar fill adoptiu en un acte presidir per l'alcalde de Moià i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau. El funeral tindrà lloc el dimarts 11 de juny, a les 12 h, a l'església de Moià.

Soler tenia les arrels dels avis i pares a can Soler, casa amb 300 anys d'història on vivia actualment, després de passar-hi els estius de pràcticament tota la seva vida. Des de ben jove va enfocar la seva vida al servei dels altres ajudant en tot allò que estava al seu abast, col·laborant, entre d'altres entitats, amb Justícia i Pau. A Moià va ser el fundador -i posteriorment president- de la junta de la Llar dels Avets, entitat dedicada al servei i acolliment de disminuïts físics i psíquics. També va estar vinculat a Moianès Solidari, col·laborant en diferents activitats socials i culturals que s'han celebrat al poble. Paral·lelament, va ajudar a engegar l'escoltisme i ha organitzar festivals de música per aconseguir fons per a la Llar dels Avets.

Militant històric de Justícia i Pau

En el transcurs de l'acte d'homenatge a la seva persona, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, va destacar-ne tres aspectes. De primer va remarcar la família nombrosa que ha tingut -11 fills- i la dedicació i cura que n'ha tingut. En segon lloc, Oliveres va destacar el seu compromís social i l'entrega als altres en diferents apartats. I finalment, com a gran col.laborador de Justícia i Pau, de la qual fou membre de la Comissió permanent els anys 80 i esdevingué uns dels promotors de la primera campanya del 0,7 a l'Estat espanyol.

(una part d'aquesta informació s'ha extret del diari Regió 7)

Comunicat del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau

Els ministres d’Afers exteriors de la Unió Europea reunits a Brussel·les han acordat aixecar l’embargament d’armes existent sobre Síria. L’acord permetrà a partir de l’1 d’agost d’enguany subministrar ajut a l’Exèrcit d’Alliberament Sirià (ELS) i poder facilitar armament als rebels que lluiten per enderrocar el règim de Bashar al-Assad.

Aquesta era una qüestió llargament anunciada, perquè tant el Regne Unit com França havien manifestat en diverses ocasions la conveniència d’ajudar els rebels i contrarestar d’aquesta manera l’ajut que, per altra banda, Rússia, Iran i el grup libanès d’Hizbollah prestaven a les forces governamentals d’Assad. Per altra banda, sectors de l’oposició armada ja reben ajut i armament d’Aràbia Saudita i Qatar.

El que és sorprenent és el gir experimentat pel Govern espanyol, que fins fa poc s’havia mostrat contrari a l’aixecament de l’embargament i a facilitar armes a l’ELS, perquè les armes podien anar a mans de sectors radicals del jihadisme que lluiten al seu costat. Altres països europeus mostraven el seu desacord per raons de dret internacional, per tal de no interferir en una guerra civil interna, i ajudar uns rebels que pretenen enderrocar un govern reconegut per Nacions Unides.

Aquesta decisió del Consell d’Exteriors de la UE posa de relleu, un cop més, que els interessos de política exterior dels estats estan per sobre dels tractats internacionals i les lleis que regulen la seguretat i la pau mundials.

En aquest sentit, recordem que, en l’àmbit del comerç d’armes, s’acaba d’aprovar a Nacions Unides un tractat internacional que regula el comerç d’armes mundial. Un tractat que desaconsellaria vendre armes a cap dels dos bàndols enfrontats a Síria. Més estricta és encara la Posició Comuna (PC) que a través d’un Codi de Conducta regula el comerç d’armes dels països membres de la UE, i que Espanya la regula a través d’una llei. Ambdós, Posició Comuna i llei espanyola impedeixen les transferències d’armes a països que pateixen conflictes armats o greus violacions dels drets humans. Solament per esmentar les dues condicions més significatives, perquè la resta de criteris d’aquesta PC també desaconsellarien les vendes d’armes a Síria. Posició Comuna que, no cal oblidar, és d’obligat compliment per a tots els països de la UE.

Parlem clar, el doble raser, o millor dit, la doble moral, sempre han presidit les resolucions de les potències que regeixen les relacions internacionals entre els estats, i més quan es tracta de qüestions que tenen relació amb la guerra i la pau mundial. Diem això perquè, tant l’esmentat tractat de comerç d’armes de Nacions Unides, com la Posició Comuna de la UE i la suposadament excel·lent llei espanyola que regulen les exportacions d’armes, es converteixen en paper mullat quan interessa als estats en el joc d’escacs mundial de la geoestratègia. Vaja! Que són declaracions de bones intencions de propaganda i consum polític intern de la ciutadania.

Finalment, després de dos anys de guerra civil, una solució militar és inviable i només farà allargar els enfrontaments i el patiment humà de la població. Exigim a l'Estat espanyol més esforços i voluntat real cap a una resolució negociada del conflicte sirià. I, en aquest sentit, l’enviament d’armes a Síria és una violació flagrant de la Posició Comuna que regula les exportacions d’armes de la Unió Europea, així com de la llei espanyola de comerç d’armes.

Barcelona, 4 de juny de 2013