colompau1

El 20 d'octubre de 2010 l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la primera setmana del mes de febrer de cada any com la Setmana Mundial per l'harmonia interconfessional entre totes les religions, confessions i creences.

A la mateixa resolució l'Assemblea després de recordar altres resolucions sobre la cultura de la pau, el diàleg, la comprensió i la cooperació entre religions, reafirma que la comprensió mútua i el diàleg entre religions constitueixen dimensions importants de la cultura de la pau, alhora que anima als Estats a que durant aquesta Setmana prestin suport a la difusió del missatge de l'harmonia interconfessional a tots els temples i llocs de culte, en base a l'amor de Déu i al proïsme o de l'amor al bé i al proïsme, cadascú segons les pròpies tradicions o conviccions religioses.

És important recordar aquesta resolució de la ONU en uns moments en que està prenent força el crit i l'amenaça davant del diàleg i la comprensió. En un moment que es mira amb recel les diferències i s'assenyala com a culpables les religions.

En altres resolucions i declaracions les Nacions Unides han parlat reiteradament de la pau, del diàleg, de la comprensió i l'ajuda entre els pobles. A la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides (1948) es proclama que tots els homes son lliures, i proclama la llibertat de pensament, consciència i religió. Posteriorment aquests drets han estat reconeguts jurídicament en múltiples Tractats Internacionals.

En la Convenció Internacional de Drets dels Infants (1989) es reconeix el dret de tots els infants a l'educació i a la llibertat de culte. Anys abans, la Declaració de Ginebra sobre els Drets dels Infants (1924), de l’Assemblea de la Societat de Nacions, havia dit que els infants han de gaudir dels elements materials i espirituals que els permetin viure plenament. Els infants que son víctimes permanents de les situacions de confrontació, violència i manca de respecte a la seva dignitat, ho son encara més, i amb projecció de futur, per la manca d'educació en el diàleg i la comprensió; la manca d'educació en l'espiritualitat que els prepari a viure en un món cada cop més necessitat de l'amor a Déu o al bé i al proïsme.

Podem pensar que las celebracions de Setmanes Mundials o de Dies internacionals són simples excuses per un acte amb més o menys transcendència mediàtica, però és important reflexionar sobre el missatge que porta l'acord de proclamació: és una crida directa als governants del Món per donar suport a la difusió del missatge de pau i comprensió que porten les diverses religions i és una crida a la responsabilitat dels seus dirigents a actuar amb coherència en bé de la humanitat. Els infants necessiten viure en pau, però necessiten ser educats en els valors de la pau, el diàleg i la comprensió. Necessiten que la seva espiritualitat sigui educada i acompanyada en aquests valors. Si no la pau no serà possible.

Xavier Puigdollers, coordinador de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau