Drets humans pobresaEl darrer dilluns dia 6 de febrer, el Saló d’Actes de Cristianisme i Justícia estava ple de gom a gom. Els llocs s'anaven omplint i hi havia gent de peu esperant a escoltar. Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia i Mans Unides tornaren a organitzar una jornada sobre drets humans que aquesta vegada va tenir com a focus la pobresa infantil.


Aquesta sessió del cicle de conferències va cridar especialment l'atenció. Sor Lucía Caram, monja dominica, i Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, van tractar la pobresa infantil amb una aproximació particular cap a la persona, que el final és el centre del problema. "De pobresa només n'hi ha una", va afirmar Busquets amb rotunditat, i és que si es diversifiquen les pobreses que existeixen, es remeten a un segon pla. Qui pateix de pobresa, pateix, sigui del tipus que sigui i no es pot conceptualitzar aquest patiment. Hem de pensar que darrere de totes aquestes paraules i definicions hi ha persones.

Busquets va seguir amb la seva intervenció destacant que en els últims anys s'ha intensificat aquest problema i que això ha derivat en un augment de la pobresa entre els infants. Posava de relleu dades importants respecte l'educació i la seva relació amb l'escalada social: avui en dia els estudis ja no són sinònim d'escalada social, no garanteixen res. I és que vivim en un escenari de "transmissió generacional de la pobresa".

A Càritas s'han atès fins a tres generacions diferents d'una mateixa família. "Això abans no passava", aclarí el director general. El problema del traspàs generacional de la pobresa també ve donat per la manca d'un altre dret dels infants: el de gaudir de la presència i estima dels pares, i viceversa. “Són moltes les famílies en les que els nens creixen sols”, apuntava, i si un infant no pot estar amb els pares a causa de la jornada laboral d’aquests, no podrà desenvolupar-se correctament i tindrà mancances en un futur. “La precarietat laboral dels pares no garanteix la seva presència al costat dels seus fills per fer-los créixer com a persones”.

En el primer món tenir fills suposa una despesa, cada cop més elevada. Amb aquest plantejament començava sor Lucía la seva explicació, que tot i la duresa del tema feia que la sala emmudís. Sor Lucía va fer gala de la seva oratòria per fer riure els espectadors a través d'algun acudit.

Actualment, Espanya és el segon país europeu en pobresa infantil, i els casos més greus es troben en les famílies monoparentals, en que la càrrega la suporta una única persona (a Espanya hi ha més d’1,8 milions de nuclis familiars monoparentals). Aquest problema s'intensifica si parlem de dones (1,5 milions d’aquestes famílies s’encapçalen per una dona). En més del 65% d’aquests casos, a les dones els costa arribar a final de mes, i més de la meitat no disposa d'ingressos regulars o no té feina. I les que en tenen, sovint han de renunciar a una ocupació millor retribuïda, o han hagut de fer-ho, a causa de la responsabilitat que tenen quant als fills i que recau totalment en elles. "La pobresa té rostre de nen i de mares soles" va afirmar Sor Lucía de manera contundent.

Per saber de què tracten les següents xerrades del curs, podeu consultar Dilluns dels Drets Humans, a la nostra pàgina web.


Jordi Riberaygua Magallon
Blanca Melloni

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política