financiacionLa crisi econòmica global, en concret la del sistema financer, ha produït molts efectes negatius a la societat (atur, precarietat, pobresa, desigualtat...), però també ha fet despertar la consciència de molts ciutadans. Durant les últimes dècades, per a l’elit política, les institucions i mercats financers eren un espai aliè al control democràtic, una qüestió tècnica que s’autoregulava. No obstant això, després del frau econòmic com a llegat que hem hagut d’assumir tots per culpa de la irresponsabilitat i cobdícia de pocs, ja són moltes veus les que reclamen justícia amb els culpables d’aquests fets, però també buscar un model financer alternatiu. És aquí on, els últims anys, ha aparegut i s’ha fet forta la banca ètica.

Abans de començar, però, a parlar de què és la banca ètica i què en podem trobar a Catalunya, caldria mirar enrere per recordar que en aquest país ja existia un sistema semblant i que era majoritari: les caixes d’estalvis. Aquestes eren institucions de crèdit sense ànim de lucre i amb un objectiu fundacional, una finalitat social (a la qual destinaven part dels beneficis) i un àmbit territorial concret. La seva supervisió era pública i hi participaven tots els agents socials i administracions públiques. Es dedicaven al foment de l’estalvi mitjançant dipòsits i al préstec per a particulars i pimes. Aquest model social del sistema financer va desaparèixer amb la desregulació de l’any 1977 i va permetre operar en les mateixes condicions que un banc. Les conseqüències d’aquesta decisió política són prou conegudes, però oferirem només una xifra: segons el Tribunal de Cuentas, el cost acumulat de recursos públics utilitzats en el procés de reestructuració bancària entre 2009 i 2015 és de 60.718 milions d’euros. El 2013 es va fer una nova llei que esmenava l’error i limitava de nou l’actuació de les caixes d’estalvis.

Sense aquesta breu explicació no seríem capaços d’entendre que està succeint actualment. Moltes persones, víctimes de la crisi endiferents sentits, han entès que el mercat financer no és un element virtual sinó que té efectes pràctics que repercuteixen fins en elements tan bàsics com el preu del blat. En aquesta direcció han assumit també que per viure en un món que sigui sostenible a escala econòmica, social i mediambiental cal deixar enrere la lògica del màxim benefici i ser responsable de l’ús que es doni als nostres diners. Aquesta responsabilitat no ha sigut possible trobar-la en un banc convencional i és per això que apareix la banca ètica.

Què és la banca ètica?

La banca ètica és aquella que finança activitats econòmiques que tinguin un impacte positiu, assegurant-se sempre el benefici mínim perquè sigui sostenible. La seva inversió té en compte els costos socials i mediambientals i té com objectiu que impliqui un valor afegit, una millora del benestar de la ciutadania. Així exclou totes aquelles activitats que vulnerin els drets humans, perjudiquin la salut de les persones i el medi ambient o siguin purament especulatives.

Per parlar de l’aparició d’aquestes finances ètiques ens hem de remuntar als anys 90, quan es va anar formant un teixit social que apostava per un model financer alternatiu, molt lligat a la col•laboració amb el tercer sector, que sempre ha tingut dificultats per accedir al crèdit. A Catalunya tenim l’exemple de l’Associació pel Finançament Ètic i Solidari (FETS), que treballa des del 1999 i que forma part d’una organització més gran, com la Red de Redes de Economía Alternativa i Solidaria (REAS). És aquest mateix teixit el que ha treballat per fer el salt al sistema financer i crear la banca ètica a Espanya.

Quin és el seu origen?

El concepte de finances ètiques apareix durant el segle XIX lligat a algunes comunitats religioses d’Estats Units i la voluntat d’aplicar els seus valors morals en el mode de vida, també en l’aspecte econòmic, fent que deixessin d’invertir en negocis com l’esclavitud o l’alcohol. Aquest fet, però, no hauria de semblar quelcom extraordinari. Com explica Jordi Alemany en el seu llibre Las finanzas éticas, l’economia fins a l’edat contemporània es considerava una branca de l’ètica. Tant és així que Adam Smith era catedràtic de Filosofia Moral a la Universitat de Glasgow.

No obstant això, el concepte de banca ètica no sorgeix fins a la dècada dels 60, això sí, al mateix país. Va ser un moment de crisi política als Estats Units, on els moviments alternatius cada cop estaven més presents al carrer per manifestar la seva indignació contra la guerra del Vietnam o l’apartheid a Sud-àfrica. En aquest context, van adonar-se de la seva incapacitat per controlar la gestió dels seus estalvis, en mans dels bancs, que s’havien destinat a finançar precisament les injustícies contra les quals lluitaven. La seva resposta a aquesta dosi de realisme va ser la creació del Pax World Fund l’any 1971, considerat el primer fons d’inversió ètic, caracteritzat per excloure les empreses armamentistes.

Com s’organitza actualment?

Les finances ètiques s’organitzen estrictament com a bancs, només comptem amb Fiare Banca Ètica i Triodos Bank, tots dos emmarcats en entitats financeres ètiques internacionals que operen en diferents països d’Europa. Després, comptem amb activitats parabancàries, cooperatives d’intermediació financera i circuits d’estalvi-crèdit no reglats, com són Coop57 i Oikocredit. Totes amb uns fonaments ètics, però diferents entre elles. Quant a Fiare, la presa de decisions és horitzontal, mitjançant assemblees territorials i generals de socis. Triodos, en aquest cas, tot i tenir una visió responsable amb les seves inversions, tindria una gestió més tradicional. Finalment, pel que fa a Coop57, soci de Fiare, treballa en projectes d’economia solidària al país autòcton, i pel que fa a Oikocredit, amb l’activitat d’estalvi en els països, es dedica a oferir microcrèdits en els països més empobrits.

La petita xarxa que hem pogut veure, comentant només les més importants, ha tingut un creixement exponencial els últims anys. Segons l’últim Baròmetre de Finances Ètiques i Solidàries publicat per FETS l’any 2015, l’estalvi gestionat per aquestes entitats suma 1.800 milions d’euros i el volum de préstecs utilitats en suma 850, amb creixements del 18% i el 5% respectivament, i un increment del 15% en el nombre d’usuaris de banca ètica. Tot plegat demostra una voluntat creixent per part de la ciutadania en l’ús responsable de les finances, d’una gestió transparent, i també de participar de la presa de decisions en aquests projectes.

Aquest corrent comença a reflectir-se a escala política, tot i que no encara a Catalunya o a l’Estat espanyol de manera majoritària. Sí que ha succeït això a Itàlia, on el novembre del 2016 el Senat va aprovar amb el suport de tots els partits polític una llei, dins dels pressupostos, sobre la banca ètica en la qual es defineixen els termes (aportant indicadors) i que s’acompanya de mesures fiscals per a la seva promoció. Aquesta fita és una referència per a la xarxa de finances ètiques catalana i una motivació per aconseguir-la en el nostre Parlament. En definitiva, casos com aquest són la demostració que la lluita d’uns moviments socials, en el seu moment molt minoritaris, avui dia és un èxit i s’està traduint en canvis institucionals a favor d’un model econòmic més just i sostenible.

Fernando Gómez