organitzacions menors no acompanyatsDiferents organitzacions de drets humans i d'infància han denunciat avui en roda de premsa l'incompliment per part d'Espanya de les mesures sol·licitades per part del Comitè dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides (ONU) en el cas de set menors estrangers no acompanyats (MENAS) als quals la Fiscalia General de l'Estat està tractant com si fossin majors d'edat i, per tant, negant-los la tutela de l'Administració i impedint-los entrar al sistema de protecció de menors.

Amnistia Internacional, el Consell General de l'Advocacia Espanyola, Fundació Arrels, Noves Vies, la Plataforma d'Infància, Save the Children i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) han enviat una carta al Govern espanyol demanant-li que compleixi de manera immediata aquestes mesures sol·licitades per l'ONU. La petició del Comitè s'ha fet en virtut de l'anomenat Protocol Facultatiu, que li permet examinar casos individuals de nens i nenes els drets dels quals han estat vulnerats i sol·licitar als Governs l'adopció de mesures provisionals per evitar danys irreparables mentre s'estudien els casos.

La Fundació Arrels i l'associació Noves Vies han presentat davant el Comitè el cas d'11 nens i aquest ha demanat en set dels casos que el Govern espanyol adopti immediatament mesures provisionals de protecció mentre s'estudien els procediments. Però això no s'ha complert.

Les organitzacions consideren totalment inacceptable aquest incompliment per part d'Espanya, ja que els mecanismes internacionals de drets humans i les mesures provisionals adoptades són fonamentals per a l'Estat de Dret i essencials per protegir les víctimes i evitar danys als seus drets i interessos.

Espanya, candidata al Consell de Drets Humans 2018-2020, va ser un exemple per a la resta d'Estats en 2013 en ser un dels primers a ratificar el Protocol Facultatiu, però és ara el moment de fer realitat el compromís adquirit amb els drets dels nens i nenes a casa nostra.

El dret i la jurisprudència internacionals afirmen que l'incompliment de les mesures provisionals per qualsevol Estat implica incomplir també les obligacions jurídiques dels tractats internacionals. El caràcter vinculant de les mesures provisionals ha estat reafirmat a més pel Comitè de Drets Humans en la seva Observació General 33 que assenyala que "l'incompliment d'aquestes mesures provisionals és incompatible amb l'obligació de respectar de bona fe el procediment de comunicació individual establert en virtut del Protocol Facultatiu".

Les organitzacions denuncien a més l'abandonament i el desemparament al qual l'administració està abocant a aquests nens, perquè no està complint amb la seva obligació de protegir-los i de defensar els seus drets. En aquest sentit, han aprofitat per recordar que sobre la qüestió del procediment de determinació de l'edat a Espanya, tant el Tribunal Suprem en més de 10 sentències, com altres institucions, com el Defensor del Poble Espanyol o l'Alt Comissionat de l'ONU pels Drets Humans, han mostrat la seva disconformitat.

En concret hi ha casos de nens que han estat internats en Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) per a adults, amb deportacions als seus països pendents d'executar, altres estan vivint al carrer, algun d'ells amb malalties greus, i fins i tot hi ha un nen al qual se li ha negat accedir al procediment d'asil.

Per exemple, A.B., un noi de Camerun que amb 15 anys va entrar a Espanya a l'abril del 2016, després de passar 5 mesos al CETI de Ceuta, va ser documentat com a menor d'edat i va entrar en el sistema de protecció de menors. Estant sota la protecció de la Comunitat de Madrid se li va diagnosticar a la unitat pediàtrica d'un hospital, tuberculosi, sospita de malària i altres malalties. Tot i tenir acreditada la seva minoria d'edat, la Fiscalia el va declarar major per negar-se a fer una radiografia del canell i amb aquesta resolució el seu tutor legal el va abandonar al carrer, cessant la seva tutela.

En tots els casos estem parlant de nens que es troben en una situació molt vulnerable. La presumpció de minoria i el principi de l'interès superior del menor han de ser una consideració primordial per sobre de qualsevol altra, d'acord amb l'Observació General núm. 6 del Comitè. En cas que hi hagi dubtes, l'Estat ha de garantir a l'individu el benefici del dubte, i sempre que hi hagi una possibilitat que es tracti d'un nen, aquest ha de ser tractat com a tal.

Font: Fundación Abogacía Española

Font imatge: UNICEF