logo dilluns drets humans 2015Des de l'any 1998, Justícia i Pau i el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, organitzem un cicle permanent de conferències amb l'objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. A l'any 2015, s'incorpora al grup de treball Mans Unides.

Aquestes conferències es fan un dilluns de cada mes i pretenen escoltar experts i persones o organitzacions que actuen en relació amb la realitat objecte de cada sessió.

Totes les sessions tenen lloc a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13). L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia. Retransmissió en directe a www.cristianismeijusticia.net/en-directe

 

SESSIONS DEL CURS 2016/2017

 

DH2016 1


El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) és un acord de lliure comerç que s’està negociant entre els Estats Units i la Unió Europea des del 2013. Es tracta d’un tema molt desconegut per l’opinió pública, ja que les autoritats implicades d’ambdues regions han intentat mantenir-lo amagat durant les diferents rondes de negociació. Gràcies a una sèrie de filtracions, s’han pogut conèixer una petita part dels perills que per la democràcia, els drets socials, la salut o el medi ambient pot comportar la seva aprovació. Qui participa d’aquestes negociacions? Què s’hi discuteix? Com pot la signatura d’aquest i altres tractats similars afectar els nostres drets? Fins a quin punt podem intervenir per marcar el rumb d’una negociació tant important?

Ponents:

  • Arturo Landeros, grup d’investigació i drets humans de la Càtedra UNESCO (UPC)
  • Javier Arregui, doctor i professor de ciències polítiques de la UPF, expert en polítiques públiques europees

Moderadora:

  • Teresa Carreras, vocal de l’associació de periodistes europeus de Catalunya.

 

DH2016 2

La violència masclista és un fenomen global que comporta la més flagrant i continuada violació dels drets humans de les dones. Segons les Nacions Unides, la violència de gènere és la principal causa de mort entre les dones d’entre 15 i 44 anys a tot el món (cada any es produeixen uns 66.000 feminicidis, és a dir, assassinats de dones per raó de gènere). Però la violència física i/o sexual només són la punta de l’iceberg d’un fenomen molt complex que té unes profundes arrels culturals. Quines són les causes d’aquesta violència? Com es pot eradicar? Les administracions públiques desenvolupen les polítiques necessàries i destinen tots els recursos disponibles per garantir que les dones tinguin una vida lliure de violència? Com s’accentua aquesta violència en altres contextos socials?

Ponents:

  • Nadia Ghulam, educadora social i coautora dels llibres El secret del meu turbant i La primera estrella del vespre.
  • Rubén Sanchez Ruiz, psicòleg, agent d'igualtat i formador en matèria de violència masclista.

Moderador:

  • Mireia Prats, reportera de TV3 i professora de periodisme a la Universitat de Blanquerna.

 

DH2016 3

La situació que es viu actualment a les portes d’Europa és la d’una crisi, no de refugiats, sinó de la gestió migratòria dels governs europeus. La seva gran preocupació ha estat barrar el pas als qui fugen dels conflictes armats i la inseguretat, tractant de convertir Europa en una fortalesa i externalitzant les seves fronteres mitjançant un acord amb Turquia. Aquesta política no ha fet més que augmentar els perills i els sofriments per a refugiats i emigrants, que han vist els seus drets humans repetidament vulnerats. Incapaços d’acordar un sistema d’acollida coordinat, els membres de la Unió fan l’orni a les peticions de la societat civil que reclama vies legals i segures. Quines són les polítiques migratòries i d’asil dels estats europeus i la UE? Per què aquestes polítiques vulneren els drets dels emigrants?

Ponents:

  • Lorenzo Gabrielli, investigador associat a IEMED i investigador a GRITIM-UPF.

  • Gonzalo Fanjul, investigador i activista, col·laborador del programa de migracions en el Center for Global Development.

Moderador:

  • Carles Solà, director del programa Tot un Món (TV3).

 

DH2016 4

El debat econòmic entorn del deute dels estats marca les polítiques públiques presents i futures. Aparentment no hi ha alternativa a uns comptes intervinguts on la prioritat és el pagament dels interessos del deute i la reducció del dèficit. Com afecta això la nostra democràcia i la capacitat de maniobra real dels nostres governants? Quines similituds hi ha entre aquest moment econòmic viscut a Europa i l’etern debat entorn del deute dels països en vies de desenvolupament? Quines alternatives reals i practicades coneixem a l’actual “deutecràcia”?

Ponents:

  • Iolanda Fresnillo, membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute.
  • Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra.

Moderador:

  • Josep Cabayol, president de Solidaritat i Comunicació (SICOM).

 


DH2016 5A Catalunya estem per sota de la mitjana europea en inversió pública en infància. Actualment hi dediquem un 0,9% enfront del 2,2% que hi destinen els 28 països europeus. Es calcula que tres de cada deu ciutadans menors d’edat a Catalunya afronten situacions de pobresa i exclusió social. El país no ha fet prou per construir un sistema sòlid de suport als infants per tal d’afavorir el seu benestar i revertir els indicadors de pobresa i desigualtat infantil. En aquesta situació, quins drets dels infants es vulneren? Què podem fer per revertir-ho?

Ponents:

  • Sor Lucía Caram, monja dominica contemplativa i promotora de diverses obres d’acció social
  • Salvador Busquets, director de Caritas Diocesana de Barcelona

Moderador:

  • Pendent de confirmació

  

DH2016 6

En els últim anys, la majoria de països europeus han vist el creixement de forces polítiques de caràcter populista, caracteritzades per un frontal rebuig a la immigració, especialment la d’origen musulmà, una visió euroescèptica i un fort nacionalisme d’Estat i identitari. En molts casos, aquestes forces polítiques han arribat a ocupar el Govern o altes magistratures, o bé a condicionar les polítiques públiques. Quines són les causes profundes d’aquest fenomen? Quina pot ser la seva evolució? Com pot condicionar el projecte de la Unió Europea? Quin impacte tindrà sobre les polítiques migratòries? Com s’ha de fer per frenar-lo? Per què no s’ha produït de moment aquest fenomen al nostre país?

Ponents:

  • Jordi Borràs, fotoperiodista, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i especialitzat en qüestions socials i moviments nacionals i d’ultradreta
  • Joan Botella, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona

Moderador:

  • Sergi Picazo, cap de redacció del digital Crític 

 

DH2016 7

Arreu del món, l’atur, la subocupació i el treball precari i informal tenen un enorme impacte sobre la vida de milions de treballadors i les seves famílies, afavorint la pobresa i l’exclusió social. Una societat que no ofereix treball digne per a tothom és profundament injusta. Davant d’aquesta realitat, cal reafirmar que el treball, en condicions decents, és un dret fonamental de la persona, clau del desenvolupament personal i comunitari. Quin és el futur del treball en el món? Hem de resignar-nos a un atur estructural i creixent? Quines polítiques cal impulsar per crear llocs de treball decent per a tothom? Com fer que aquesta sigui realment la gran prioritat de la política econòmica, per sobre del pur creixement del PIB? Quina és la realitat al nostre país i quines previsions es poden fer?

Ponents:

  • Joaquim Nieto, director de l’Oficina de l’OIT per a Espanya
  • Albert Recio, professor d’Economia Aplicada a la UAB

Moderador:

  • Josep Maria Ureta, periodista d’economia d’El Periodico de Catalunya

 
DH2016 8

El 22 d'abril acaba el termini per a la signatura de l'Acord de París sobre canvi climàtic (2015). És un bon moment per fer balanç. I també per reflexionar sobre si un acord tan poc ambiciós serà suficient per frenar el deteriorament ambiental del nostre model econòmic depredador, insostenible i generador de pobresa i desigualtat. Sense disposar d’un acord jurídicament vinculant, amb sancions per als qui incompleixin, podem aconseguir l'objectiu que la temperatura global no augmenti més de 2 graus abans de final de segle? Podem aspirar a un món basat en energies renovables, amb emissions zero? Podem avançar en la justícia climàtica global?

Ponents:

  • Carlos Garcia, responsable d'Incidència Política de la CONGDE. Especialitzat en canvi climàtic, desforestació i construcció de mitjans de vida sostenibles
  • M. Carme Llasat, doctora en ciències físiques, coordinadora del màster en climatologia aplicada de la UB, experta en canvi climàtic

Moderador:

  • Pendent de confirmació

 

 

 

SESSIONS DEL CURS 2015/2016
 

19 octubreLa fam mata cada any milions de nens. I molts més queden invàlids de per vida, mutilats. Són éssers humans. No tenen cap culpa. Només han tingut la mala sort d'haver nascut a Somàlia, a la República Democràtica del Congo o al Sahel.
¿Per què moren o emmalalteixen tantes persones per desnutrició en un món en què sobren aliments? Una de les causes principals és l'especulació amb els preus dels aliments i l'exportació subvencionada dels excedents agrícoles europeus i nord-americans als països pobres.
¿Hauríem de limitar la Borsa de matèries primeres de Chicago, on s'especula amb els preus dels aliments bàsics per guanyar diners? ¿Europa hauria de deixar d'exportar els aliments subvencionats que arruïnen els camperols dels països pobres?
Eradicar la fam al món és possible. El primer pas per aconseguir-ho és que l'ànim de lucre deixi d'estar per sobre del dret a l'alimentació.

PONENTS:

•    Marco Gordillo, coordinador de campanyes i treball en xarxa de Mans Unides.
•    Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries.

MODERADOR:

•    Josep Cabayol

..................................................................................................................................

16 novembreMalauradament, avui molts continuen negant els drets dels pobles i nacions. Molts pobles continuen patint tota mena d’abusos i opressions,  són negats, sotmesos violentament o maltractats per altres pobles o Estats, o pateixen el menyspreu i la minorització de les seves llengües i cultures, el desplaçament de les seves poblacions i la impossibilitat de determinar el seu estatus polític.
Les nacions tenen dret a existir, a ser reconegudes com a subjecte polític, a mantenir i desenvolupar la seva identitat, a la seva pròpia llengua i cultura, a autogovernar-se i a la seva lliure determinació. Aquests drets descansen en principis morals i són anteriors qualsevol norma jurídica. El dret internacional els ha reconèixer i, de fet, els ha reconegut parcialment. Però, sovint, les normes que els reconeixen són interpretades d’una manera molt restrictiva i manca una regulació que els garanteixi i reguli el seu exercici, en particular el dret a la lliure determinació.
Com protegir els drets dels pobles?  Examinem els casos del poble català i del poble kurd des de la perspectiva dels seus drets nacionals.

PONENTS:

•    Jaume Saura, adjunt general al síndic de greuges de Catalunya.
•    Quim Arrufat, politòleg i activista social, exdiputat al Parlament de Catalunya i director de relacions internacionals del CIEMEN. Membre de delegacions catalanes al Kurdistan.
•    Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada a la UAB, expresident de Justícia i Pau.

MODERADOR:

•    Pendent de confirmació

..................................................................................................................................

14 desembreMentre la ciutadania occidental no és capaç de renunciar als nivells de consum actuals, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra.Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosferai preservar així els drets ambientals.Podrem aturar el canvi climàtic? Quins són els principals reptes polítics a afrontar per fer-ho?Quines claus aporta la nova encíclica del Papa Francesc sobre l'ecologia al respecte?

PONENTS:

•    Aida Vila, llicenciada en dret i responsable de Canvi Climàtic a Greenpeace Internacional.
•    Joan Carrera, sj, doctor en teologia, professor de moral fonamental i bioètica a la Facultat de Teologia de Catalunya.


MODERADOR/A:

•    Tomàs Molina 

..................................................................................................................................

11 generL'atur s'estén a la societat occidental i, com molts experts apunten, sembla que arriba per quedar-se. Però la persona necessita el treball per dignificar-se i, tal com s’articula el sistema econòmic, per sobreviure. En aquesta cruïlla, noves preguntes es plantegen. És un dret una Renda Bàsica Universal? És necessària una Renda Mínima d'Inserció? A efectes pràctics, seria viable econòmicament? I, en una economia que no té el centre en les persones, podria ser aquesta la clau per començar a valorar tasques que escapen de la llei de mercat?

PONENTS:
•    Daniel Raventós, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, editor de la revista Sin Permiso i president de la Xarxa Renda Bàsica.
•    Jaume Botey, professor d'història a la UAB, membre de l'equip de CiJ i membre del grup promotor de la ILP per la Renda Garantida Ciutadana.

MODERADOR/A:
•    Pendent de confirmació

..................................................................................................................................

8 febrerEn algunes regions del món, com la República Democràtica del Congo (RDC) immersa en un conflicte armat des de més de 15 anys, l'aprofitament i el comerç dels recursos naturals ha permès finançar-se als actors implicats, autors de greus violacions de drets humans i abusos contra la població civil.
A la RDC es produeixin minerals com l'estany, tungstè, tàntal i or, presents en ordinadors, telèfons mòbils, cotxes, o joies. Som conscients que al consumir productes elaborats amb minerals provinents de zones en conflicte, estem alimentant la violència en detriment dels drets humans, de la pau i del desenvolupament? Quines actuacions són necessàries per exigir a les empreses proveir-se de forma responsable i que la producció i comercialització de productes tecnològics no alimenti conflictes armats?

PONENTS:

•    Pep Mària, sj, doctor en economia i professor de l'Institut d'innovació social d'ESADE. Expert en empreses mineres i desenvolupament a l'Àfrica subsahariana.
•    Santiago Fisher, responsable de projectes de la Comissió Justícia i Pau de Bèlgica francòfona.
•    Carme Altayó, consultora experta en avaluació de projectes de cooperació i en la R.D. del Congo.

MODERADOR/A:

•    Rita Marzoa

..................................................................................................................................

7 marçEl drama d'immigrants i refugiats arribant a Europa no pot deixar a ningú indiferent. Entre la hostilitat i la hospitalitat ens movem en relació a les persones migrants. Com a símbol de l’hostilitat, l'exclusió sanitària o els centres d’internament. Com a símbol de manca d'hospitalitat, la incapacitat d'establir quotes d'acollida de refugiats al nostre país. Després de Tarajal, Lampedussa, Sicilia... arriba el moment de plantejar-nos seriosament quin paper hem de jugar en la defensa dels drets dels qui són els nostres germans. Quines mesures ens calen per a fer el trànsit d'una societat hostil a una d'acollida?

PONENTS:

•    Miguel González, director del Centre Ellacuría de Bilbao i coordinador del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya.
•   Francesca Fritz-Prguda, representant de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya.

MODERADOR:

•    Rafael Vila Sanjuan

..................................................................................................................................

4 abrilLa fallida primavera àrab de Síria ha desestabilitzat la regió; des de 2011 una incessable guerra amenaça la població civil i ja hi ha més de nou milions de refugiats. L’aparició d’Estat Islàmic ha incrementat l’horror de les persecucions i execucions a kurds, cristians, homosexuals, etc. Aquest és un conflicte que sembla agreujar-se amb el pas del temps, però, hi ha alguna esperança?

PONENTS:


  Jaume Flaquer, sj, doctor en estudis islàmics i cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia.
Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la UB, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.    

MODERADOR:

•    Joan Roura

 ..................................................................................................................................

2 miagLa globalització, el creixement d’una enorme classe consumidora en els països desenvolupats i el desenvolupament i abaratiment dels mitjans de transport, han portat el fenomen del turisme de masses arreu del món.
Aquest fenomen és d’enormes dimensions econòmiques i pot ser un factor important de generació de riquesa i desenvolupament a les regions que el reben. Però és també un fenomen que afecta i modifica intensament la vida, l’habitat, l’urbanisme i el paisatge de les zones que el reben. Aquest turisme massiu pot provocar importants perjudicis a les poblacions afectades, que sovint no se’n beneficien econòmicament dels ingressos generats, provoca destrucció mediambiental i pot contribuir al creixement de desigualtats, especialment en els països pobres.
És possible aconseguir que el turisme de masses contribueixi al desenvolupament econòmic, especialment de les poblacions més pobres, sense causar tots aquests perjudicis? Com ho hem de fer?

PONENTS:

•    Itziar González, arquitecta, exregidora de l'Ajuntament de Barcelona i activista política.  
•    Joan Buades, escriptor i investigador social a Alba Sud (recerca i comunicació per al desenvolupament).

MODERADOR/A:

•    Pendent de confirmació

 

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política