Rafa Allepuz EdO

Article d'opinió de Rafael Allepuz, president de Justícia i Pau Lleida.

El desencís de la ciutadania


Les darreres dades econòmiques ens indiquen que portem tres anys consecutius en els quals a Catalunya es produeix creixement econòmic. L’indicador que ens demostra aquest fet és el PIB. El PIB català està creixent des de l’any 2014 fins a l’actualitat, després de 6 anys consecutius de disminució (a excepció de l’any 2010 en que va créixer un 0,6%) i les previsions ens diuen que ho seguirà fent, i de forma significativa.

Laura Ribera EdO

Article d'opinió de la Laura Ribera Barniol, membre de Justícia i Pau Barcelona, que ens envia des d’Uppsala, Suècia.

Liberté, égalité, fraternité?


Quan aquest article es publiqui França ja haurà celebrat els comicis de la segona volta de les eleccions Presidencials. Malgrat que la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, tenia, segons les enquestes, poca probabilitat de guanyar, el to de les seves declaracions no han deixat indiferent. Independentment del resultat que s’hi haurà obtingut, són aquests missatges xenòfobs i discriminatoris els que, sens dubte, hauran marcat la campanya electoral i aclaparat totes les portades de la premsa.

Estat opini Marc Grau actualitzadaArticle d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa, que ens envia des de Cambridge, Estats Units.

La revolució de la cura i Juárez

La cura. Canta Battiato: et protegiré de les pors, de la hipocondria, dels torbaments, de les injustícies, dels enganys, dels fracassos que la teva naturalesa portarà, dels dolors, dels canvis d’humor. Prossegueix: et portaré silenci i paciència, et salvaré de qualsevol melancolia, perquè ets un ésser especial, i tindré cura de tu, jo sí, tindré cura de tu. Battiato canta, en principi, a la seva mare, i hom només es pot emocionar.

Dilluns em vaig trobar la Rosie, veïna del primer pis, canviant una bombeta fosa del nostre replà. Ens havíem escrit aquests dies ja que havia marxat a una altra ciutat a cuidar de la seva mare, qui havia caigut. Dimarts vaig felicitar a una de les millors companyes de feina que he tingut, la Carme, i em va contestar que gràcies, i que estava al hospital també amb la seva mare. Dimecres vaig parlar amb la meva àvia qui es va emocionar felicitant a la seva petita besnéta que fa dies que no veu. Llaços invisibles d’amor que semblen no tenir rellevància en uns dies turbo-capitalistes.

Joan Lopez EdOArticle de Joan F. López Casasnovas, membre de Justícia i Pau Menorca.

Temps de lleure i cohesió social

El departament de salut de la Generalitat de Catalunya va publicar a mitjans de març passat un informe que confirma que són els fillets (i sobretot les filletes) de famílies pobres els que estan rebent amb més virulència l’impacte de la crisi econòmica de l’última dècada. La foto resultant que ens deixa l’Observatori sobre els efectes de la crisi des del 2013 mostra un deteriorament de la vida i la salut dels menors superior al de la resta de la població, fins al punt que els menors de 16 anys han passat a ser el col·lectiu de risc principal quant a morbositat, salut mental, consum de fàrmacs, hospitalitzacions, etc.

Llorenc Olive EdOArticle de Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona.

De les trinxeres de la guerra civil espanyola a Colòmbia

Aquest primer trimestre de l’any hem tingut l’ocasió de veure per TV3 el programa documental Trinxeres. Tres periodistes, i tal i com ens expliquen a l’inici de cada capítol, recorren tota la línia des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre, del que van ser els darrers dies de les batalles de la Guerra Civil espanyola. Són uns reportatges breus, que es poden veure en càpsules separades i que ens aporten aspectes personals del nostre passat. Han estat uns magnífics reportatges, fàcils de veure i entretinguts, però que aportaven l’agror de les conseqüències d’una guerra i de les ferides encara obertes.

Fa vuitanta anys de la guerra civil. A Catalunya fa només deu anys que es va fer una llei de la memòria històrica. A Espanya aquesta memòria històrica encara està per recuperar. Fa uns dies llegíem una sentència que obligava l’ajuntament d’Alacant a tornar a posar noms de carrers, no només amb plaques franquistes sinó de reconeixement de grups armats del conflicte.