Rafa Allepuz EdO

Article d'opinió de Rafael Allepuz, president de Justícia i Pau Lleida.

 

En favor de la predistribució

Durant el passat mes de gener una de les principals noticies que van aparèixer en els mitjans de comunicació feia referència a la trobada, a la ciutat de Davos, de l’anomenat Fòrum Econòmic Mundial (FEM). Es tracta d’una trobada del poder econòmic i polític mundial per discutir sobre els principals problemes econòmics i el rumb que ha de prendre l’economia mundial. En aquesta ocasió s’han subratllat tres tendències com a amenaces per l’estabilitat global, que són les desigualtats econòmiques, la polarització social i els perills mediambientals —que es plantegen com a riscs per al creixement econòmic.

D’entre aquestes tres tendències, la que ha obtingut més ressò, almenys des dels mitjans de comunicació, és la referent a les desigualtats econòmiques. En el tractament d’aquest problema no s’ha fet cap al•lusió a la qüestió clau que és la distribució de les rendes.

Des de fa uns anys, per les mateixes dates, Oxfam presenta el seu informe anual. En aquesta ocasió, l’informe portava per títol Una economia per al 99%. En la mateixa línia, l’informe de l’any passat es titulava Una economia al servei de l’1%. En els seus informes, Oxfam fa una crida sobre les diferències en l’acumulació de riquesa i en la distribució de les rendes que es generen, així com de les seves conseqüències. Davant d’aquesta circumstància, planteja unes propostes redistributives que al meu parer serien eficaces per reduir les diferències i els seus efectes. En aquests informes sí que es va a la rel del problema, que és la distribució.

Des de l’any 1971, quan començà a reunir-se aquest grup, el neoliberalisme econòmic s’ha implementat amb més intensitat per tots els racons del món. El FEM és la font de la ideologia econòmica de les darreres dècades i on es couen les grans decisions que després transmeten institucions (com el FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) i governs. Des de llavors, l’economia mundial ha patit diverses crisis econòmiques, algunes més intenses que altres. Tot i els avenços que s’hagin pogut produir, els informes d’Oxfam són clars: les polítiques econòmiques que es decideixen a Davos no serveixen per al desenvolupament humà integral global. El model de creixement econòmic que defensa té deficiències de caire estructural que cal corregir. I sobre aquesta qüestió cal centrar la mirada en la distribució de les rendes.

Em sembla encertat que des d’Oxfam es plantegin estratègies redistributives de les rendes que són necessàries, com les prestacions socials i els sistemes fiscals més progressius. Però al meu entendre la clau està en el moment de la distribució, en el que la distribució primària és fonamental —la que deriva del repartiment de les rendes que es generen entre salaris i beneficis. Existeixen diversos indicadors que posen de manifest la injusta distribució primària de les rendes, com són els baixos nivells salarials i la seva devaluació i la pèrdua de pes de les rendes salarials sobre el PIB en favor de les rendes del capital.
Des del meu punt de vista, el debat sobre la problemàtica de les desigualtats econòmiques hauria de centrar-se en la predistribució, que consisteix en establir uns mecanismes previs a la distribució de rendes que la facin més justa i equitativa. Es tractaria de reequilibrar la distribució i no passar la responsabilitat a fenòmens com la innovació tecnològica, la globalització i la necessària flexibilització dels mercats de treball, com si fossin fenòmens fora de l’abast del control dels poders públics.

Hi ha diversos àmbits de determinació de les rendes primàries (les que són objecte de distribució primària) en els quals es pot intervenir. Consistiria en instrumentalitzar certa forma de control en els processos de distribució primària per dotar-los d’una orientació més redistributiva. Cal, entre altres mesures, afavorir un poder de negociació i de decisió més equilibrat entre els diferents agents econòmics (entre empreses i treballadors i entre els seus legítims representants) i desenvolupar polítiques de renda amb salaris mínims més elevats i amb distàncies salarials màximes en les empreses. Aquest darrer cas podria ser una mesura exigible a totes les empreses que participin en processos de contractació pública.

L’objectiu és dotar d’una dimensió més humana als processos de distribució de les rendes per dignificar més la vida de totes les persones i reduir les desigualtats econòmiques existents que no són acceptades des de cap perspectiva humana, social ni econòmica (com també comparteix el FEM).

Rafael Allepuz
Justícia i Pau-Lleida

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política