Intervingueren:
Moderà: Rosa Canet, mestre a Quatre Camins, membre de la comissió de presons de Justícia i Pau
CONCLUSIONS
1. CONSTATEM
- El moment de l’ingrés a la presó i els primers dies de l’estada en un centre és un moment extraordinàriament delicat per a l’equilibri psicològic de l’intern, sotmès a una situació de gran vulnerabilitat, sobretot si és primari.
- L’intern pateix profundes impressions i sovint experimenta angoixa, desconcert i ansietat, a conseqüència del brutal trencament de la seva vida ordinària, familiar, laboral, social, afectiva.
- L’intern experimenta sovint una gran ansietat i por davant d’un nou escenari en el que tot li és desconegut i on la seva vida passa a dependre d’una institució que la determina absolutament fins als últims detalls. Alhora, es veu abocat a desenvolupar mecanismes d’autodefensa, davant d’una realitat que li és sovint hostil.
- En el cas dels interns preventius, aquesta ansietat i angoixa se sumen a l’ansietat i a les tensions relacionades amb el desenvolupament del procés judicial.
- La manera com es viuen les primeres hores i dies de l’ingrés poden ser determinants de les actituds, sentiments i mecanismes mentals que l’intern desenvoluparà al llarg de la seva condemna o estada a la presó. Per exemple, una experiència de violència ens els primers dies pot comportar una actitud permanent de desconfiança, enduriment emocional i aïllament durant tota l’estada.
- Sovint des dels primers dies, molts interns inicien un estat mental de fugida o evasió de la realitat penitenciària o d’hiperactivitat evasiva.
- El procés d’adaptació a la vida carcerària és llarg i difícil, sovint comporta un cert grau de despersonalització del subjecte.
- Alguns interns, per les seves especials característiques, com ara els estrangers que no parlen les llengües oficials, pateixen un impacte addicional en l’ingrés, gran desorientació així com enormes dificultats per adaptar-se a la institució.
- Sovint, els companys d’empresonament ofereixen un suport important i donen orientació als nouvinguts. Les agressions i violacions als nous vinguts són absolutament excepcionals actualment a les presons catalanes i són més aviat un mite.
- Els nostres centres penitenciaris no disposen de mecanismes específics per a l’adequat acompanyament i suport psicològic d’aquest moment crucial de l’arribada a la presó.
- L’actuació dels centres es limita a subministrar a l’intern un volum excessiu d’informació que ha d’assimilar en molt poc temps, una visita mèdica i l’entrevista d’alguns professionals, orientada gairebé exclusivament a determinar la ubicació interior i futures activitats de l’intern o prevenir el risc de suïcidi. Aquest període d’adaptació, informació i entrevista és excessivament curt.
- Els trasllats de centre, si bé en menor intensitat, també generen una experiència psicològica similar i obliguen a un nou esforç d’adaptació a una nova realitat.
- Els interns que ingressen en situació d’indigència econòmica i sense suport econòmic extern reben un ajut de l’administració per a petites despeses, però la quantitat és força minsa i hauria de ser incrementada.
2. DEMANEM
- Que per part de l’Administració Penitenciària s’estudiïn, revisin i avaluïn els protocols d’atenció i el tractament efectiu que es dóna als interns que ingressen en els diversos centres penitenciaris, així com les problemàtiques, necessitats i sofriments que pateixen els interns a la seva arribada i en el seu procés d’adaptació i com afecten aquests el desenvolupament posterior de la vida dels centres penitenciaris.
- Que l’Administració Penitenciaria elabori i implanti mecanismes per a un adequat i efectiu acompanyament i suport psicològic dels interns que ingressen en els centres i per a una orientació i tutorització que facilitin la seva adaptació al centre penitenciari. Aquest període d’acompanyament, orientació i adaptació ha de tenir amb una durada suficient que tingui en compte les necessitats de l’intern i li permetin assimilar la informació necessària per a la seva nova vida en el centre.
- Cal que els responsables dels centres dediquin una atenció molt especial quan les persones que ingressen en presó són indigents, estrangers que no coneixen el castellà ni el català o persones amb problemàtiques psicològiques importants.
