Article d'opinió de la Núria Carulla, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau de Barcelona.

 

En el món del segle XXI, globalitzat i tecnològic que ens fa pensar que tot serà possible, coixeja severament en les relacions humanes. Les relacions de domini, poder i explotació perviuen amb les tecnologies més sofisticades i els avenços científics més prometedors. De les relacions injustes, en destaca una per la generalització en la que es dóna: encara hi ha dificultats a nivell global pel reconeixement de la dignitat plena de les dones. Les notícies de violència contra les dones sovintegen als mitjans de comunicació, un informe de l’ONU parla que una de cada tres dones ha patit violència masclista o abusos sexuals: és a dir, una població de 1.200 milions de persones.

Diana Deligiorgis, especialista de l’ONU en gestió del coneixement per posar fi a la violència contra les dones, coneix bé la situació i assegura que la solució només es pot donar en la prevenció i en l’educació.

Brien Heilman, especialista en Gènere i Avaluació en el Centre Internacional d’Investigació en Dones (ICRW, sigles en anglès), parla d’una solució complexa, però sobretot, que les agressions contra les dones es tracten com un fet normal de la vida.

Nadine Gasman, representant de ONU Dones a Brasil es pronuncia en els mateixos termes: la visibilitat i la denúncia és clau, però la solució és la prevenció, superar els estereotips de gènere.

Claudia Garcia-Moreno, cap del departament de Violència contra les dones de l’OMS, diu que no hi ha una vacuna per acabar amb aquesta xacra, s’ha de respondre a molts nivells, educacionals i també en l’accés a un treball per a les dones.

En els països democràtics europeus es creu que aquesta situació de violència generalitzada és una realitat en països de cultures, religions i situacions econòmiques i de conflictes molt diferents de les que aquí es viuen. Que als països europeus i, entre ells, al nostre, es donen casos esporàdics.

Però en el nostre país com en tots els països occidentals persisteixen els estereotips que qualifiquen la dona com a no apta per a tasques de responsabilitat i de direcció. No fa gaire, una empresària espanyola deia que contractar una dona en edat fèrtil podia suposar un greuge per l’empresa si quedava embarassada. Una multinacional va oferir a les dones que treballaven en ella, la congelació dels seus òvuls per poder tenir fills un cop acabat el cicle laboral. Les víctimes de violació sovint es veuen enfrontades al seu agressor per dirimir si l’agressió va ser consentida o no. En relació als maltractaments, a l’Estat Espanyol, els jutges arxiven el 55% de les denúncies i del 45% restant el 70% són condemnes pactades amb penes inferiors als dos anys, i no es compleixen.

Per tant, aquesta situació en aparença no violenta, amaga la subsistència d’una mentalitat que considera les dones com un objecte o un ésser utilitzable i no individualitzable, substituïble, amb funcions fonamentals, com són la reproducció, fins al punt de dedicar-les i nomenar-les com a “ventre de lloguer” i el gaudi per l’home: en general els anuncis, la prostitució, l’excessiva obsessió imposada per la bellesa i la joventut...

Per una banda, la societat ha disposar que la maternitat no sigui un impediment pel desenvolupament professional, ni tampoc una càrrega excessiva que faci renunciar a tota realització personal. Establir protocols seriosos per no fer passar les víctimes de violacions i maltractaments per situacions de desempara i dubtes de la seva denúncia. I per altra banda s’ha d’abordar l’educació dels nois i les noies des d’una perspectiva d'auto reconeixement en igualtat i respecte mutu, eradicant del llenguatge expressions vexatòries i de violència verbal.

Núria Carulla
04/05/2015