Article d'opinió de la Comissió de Sant Just Desvern com a aportació als objectius de treball de la Comissió General de Justícia i Pau, per al curs 2015-2016.


La pobresa i la seva reducció a nivell estatal

La pobresa és, sens dubte, la problemàtica més important que les famílies tenen actualment. És, en definitiva, la manca de treball per als majors de 40 anys i per als joves majors de 16 anys, de totes condicions, tant amb formació com amb fracàs escolar.

 

Tothom coneix sobradament aquesta situació perquè la vivim en la pròpia família o persones properes. I sabem que una generació sencera viu aquesta situació i les seves conseqüències.

Volem posar l’accent, per tant, en aquesta anàlisi sobre l’estil del govern de l’Estat, des del punt de vista de la rendibilitat econòmica del govern espanyol. I fem constatar que per actuar d’una manera efectiva a eliminar l’atur i augmentar el nivell de vida dels ciutadans espanyols, haurien d’administrar els recursos del pressupost, al servei d’aquests principis.

Tots els ministeris, secretaries, subsecretaries i organismes oficials hauran de treballar amb objectius clars i amb polítiques socials i econòmiques clarament definides i explicades a la població.

L’experiència que tenim fins ara explica la carència més absoluta en els objectius descrits. En realitat entenem que no existeix i que no ha existit en cap projecte per part del govern aquests  darrers anys. Creiem que la seva actuació ha estat la d’un govern de gestió, sense objectius clars i sense explicació sobre el repartiment dels diners que han recollit amb els ingressos dels contribuents.

Exposem la manca de criteri de rendibilitat nacional en la construcció dels trens d’alta velocitat (manca de passatgers per utilitzar-los i un alt cost de manteniment durant anys i anys que graven el cost del pressupost estatal), la construcció d’aeroports sense avions i també el seu manteniment, el cost de les autopistes radials rescatades per l’Estat a causa de la manca de rendibilitat per al sector privat, el túnel transpirinenc de Le Perthus, el projecte Castor que grava directament els consumidors del gas de tot el país per un total de 3500 milions d’euros (i sense que l’empresa propietària faci front a les seves responsabilitats legals pel perjudici causat a la població de la costa mediterrània on està ubicada la instal·lació).

I ens temem que també el projecte d’ampliació del canal de Panamà que porta a terme un consorci econòmic i d’enginyeria guanyat en un concurs mundial, amb d’altres licitadors internacionals a la baixa, al final tingui tal nombre de pèrdues que por anar entre els 4000 i els 9000 milions d’euros i que aquest import es passi a l’Estat (es a dir a la butxaca de tots els contribuents).

Pel contrari, i ho diem amb fermesa, que un projecte d’alta rendibilitat com és la construcció i acabament del corredor ferroviari mediterrani, augmentaria el PIB del Estat en un 5% i proporcionaria un gran nombre d’hores de treball, amb el suport de la UE i les comunitats de Catalunya, València, Múrcia, Almería, Granada i Sevilla, el gobierno (sia del color que sia) ho ignora.

Hem d’afegir que al llarg de la història dels pobles i de les civilitzacions, els ports de mar han estat el lloc on s’ha desenvolupat el comerç, l’intercanvi de mercaderies, les manufactures, la indústria i els transports. Avui en dia, el 95% del transport de mercaderies a nivell planetari es fa per mar. Per tant, les inversions en aquests infraestructures i les seves comunicacions originen les majors contribucions.
A més, hem d’afegir un principi econòmic basic en economia distributiva nacional. L’augment d’ingressos en forma de millors salaris a la seva població és la millor forma d’incrementar la riquesa al país.

En conseqüència, el seu increment produeix efectes en el consum i aquest fa augmentar la producció en les fàbriques i al mateix temps proporciona més hores de treball i, per tant, contribueix a eliminar l’atur.

Aquest principi és el que fan servir les economies veïnes europees que tenen xifres d’atur inferiors al 6% de les seves poblacions.

Comissió de Sant Just Desvern