Judit Montenegro Estat d'OpinióArticle de la Judit Montenegro, membre de la comissió Nord-Sud de Justícia i Pau Barcelona.

 

11 d’octubre. Dia Internacional de la Nena.
Es preparen per assumir les responsabilitats pròpies de la vida adulta, en un futur més o menys llunyà. Anant a l’escola. O ajudant a casa. O bé cuidant de la seva família. O treballant a llars, fàbriques o a carreteres venent els seus cossos.

Parlem de nenes.
El seu origen marca el seu camí de ben aviat; neixen i es troben amb un món que no han construït però on veuran violats molts dels seus drets primerencament.

La periodista Almudena Ortega relata com la misèria que pateixen nenes al sud del Brasil les porta a oferir els seus cossos a conductors que circulen cap a l’Uruguai per la carretera BR116. I sense creuar l’Atlàntic, l’associació Prevención, Reinserción y Atención a la Mujer Prostituida ha detectat durant aquest any nou menors d’edat en una xarxa d’explotació sexual, essent obligades a prostituir-se a Madrid.

Uns 140 milions de dones i nenes sofreixen en l'actualitat les conseqüències de la mutilació genital femenina, que és practicada, en la majoria dels casos, en algun moment entre la lactància i els 15 anys, segons l’OMS. Un clar reflex de la desigualtat de gènere i una forma d’extrema discriminació, de violació dels drets a la salut, la seguretat i la integritat física de les nenes i del dret a no ser sotmeses a tortures i tractes inhumans o degradants. I un cas de violació del dret a la vida per a totes aquelles nenes que moren durant la seva pràctica.
En contexts bèl•lics, nens i nenes pateixen enormes efectes a causa de la seva vulnerabilitat. Elles, a més a més com a dones, són en moltes ocasions violades per primer cop.

Recordo com la desigualtat entre sexes prenia partida de nou per a les més joves en l’exposició del fotoperiodista Gervasio Sánchez, “Dona Afganistan”. Un enorme percentatge de les fotografiades eren nenes amb el seu marit, que les doblava o triplicava l’edat. Retrataven adolescents amb cinc o més fills i filles, fruit de naixements que havien causat greus malalties al nouvingut i greus conseqüències físiques a les nenes. Però així van planificar els seus destins el cap de les seves famílies; els seus pares. Després, la seva tasca a la vida seria cuidar dels seus fills, la casa i servir el marit. També suportar els seus maltractaments, violacions i abusos. El treball domèstic, el seu fi. I les valentes que s’atrevien a estudiar eren mal vistes; d’altres decidien impartir els estudis fora de l’Afganistan.

Amb aquesta radiografia mai seré capaç d’acabar de reproduir els milions de casos de violacions de drets a les nenes.
Ara, em ve a la ment el moment en què un noi, conegut meu, em va dir que la discriminació cap a les dones ja no existia avui en dia i que, si n’hi havia, era per voluntat pròpia del gènere femení; perquè avui tenim totes les oportunitats del món. Espero haver-li recordat l’existència (encara avui!) de les dones més joves que són objectes sexuals, aquí i en molts països, sense dret sobre el seu cos, sense dret a decidir i sense més sortides davant la misèria. De les nenes que, pel fet d’haver nascut dones, són mutilades en molts indrets. De les nenes que no van a l’escola perquè el matrimoni converteix la seva funció a la vida ser la dona de la casa. Però suposo que ell es referia a les dones en els anomenats “països desenvolupats”. Com si la violència fora de les nostres fronteres no fos la nostra responsabilitat o un cas perdut ben lluny d’aquí.

No oblidem que les armes són finançades amb els nostres diners i produeixen guerres. Que la misèria i la pobresa forma part del sistema que tots hem construït i conformem. Que la riquesa no és gratuïta i que les fàbriques on nenes treballen explotades serveixen a moltes de les empreses dels nostres “països desenvolupats”.  Les nenes haurien de ser a l’escola, desenvolupant-se com a persones. No fabricant la nostra roba, venent el seu cos, essent víctimes de violacions o assolint el rol social de ser una bona esposa i mare que serveixi el seu marit, la família i la casa. Les nenes han de poder escollir i créixer en igualtat.

Per totes aquestes nenes, aquest diumenge 11 d’octubre el món es tenyeix de color princesa amb motiu del Dia Internacional de la Nena.
Va ser el dia declarat el 19 de desembre de 2011 a l’Assemblea General de les Nacions Unides per a reconèixer els drets de les nenes i els reptes excepcionals que confronten les nenes de tot el món.  L’Empire State Building, les piràmides d’Egipte, les Cascades del Niàgara i el London Eye de Londres. L’Alhambra de Granada i la façana del Palau de Cibeles a Madrid, també. I molts més monuments i edificis emblemàtics es tenyiran de color rosa, el que ha tocat que representi el sexe femení, per unir-se a la iniciativa de la campanya mundial “Por Ser Niña”, de Plan Internacional. Aquest serà un símbol de protesta per a “aconseguir que els líders mundials es comprometin a garantir almenys 9 anys d'educació universal gratuïta i de qualitat per a totes les nenes del món, donant-los les eines per desenvolupar el seu potencial i la capacitat de sortir del cercle de la pobresa”, segons explica aquesta fundació organitzadora.

Si totes les nenes són defensades efectivament durant els seus anys d’adolescència, tindran el poder de canviar el món. La lluita per empoderar-les perquè decideixin sobre la seva vida és diària i responsabilitat de totes i tots. Comencem per l’11 d’octubre i seguim.

 

Article iniciativa de la Comissió Nord-Sud de Justícia i Pau Barcelona
Judit Montenegro, 13/10/2015