Miquel-Angel-Prieto EdOArticle d'opinió de Miquel Àngel Prieto, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau.


Il·luminem els camins de la reconciliació

Fa poques setmanes, el districte de Nous Barris a Barcelona va ser l’escenari d’un testimoni poc habitual. L’Ateneu Popular havia organitzat la xerrada titulada: “De Puig Antich a Ester Quintana, cuando la policia se equivoca” amb la participació de Jordi Panyella, autor del llibre Salvador Puig Antich, Cas obert, Imma i Montse Puig Antich, germanes del darrer executat pel franquisme mitjançant garrot vil, Ester Quintana, que va perdre un ull per una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra, i un ponent desconegut per la majoria d’assistents, el policia i jurista, Tomás Gil.

La seva intervenció va sorprendre: “Puig Antich murió a manos del Estado, que le quitó la vida de una forma indigna y miserable. Yo soy el hijo del comisario que dirigió a los policías que detuvieron a Salvador” i, adreçant-se a Imma i Montse Puig Antich: “Quiero pedir perdón. En España, las instituciones, hemos sido incapaces de algo tan elemental en la vida, como es lo que se hace en países más democráticos que nosotros, que es pedir perdón por cosas que nunca tenían que haber sucedido (...). Negar la verdad, la manipulación de los hechos y no pedir perdón cuando corresponde, esto es un problema”. (cites de la crònica publicada a la Revista Rambla).

Després de dècades d’oblit públic sobre el mal causat per la dictadura franquista o de relats enfrontats sobre la recent violència política al País Basc, comencen a emergir gestos de reconciliació. Fins ara, pocs casos són acompanyats per institucions públiques. Per això és especialment valuós el llibre publicat per l’Institut Català Internacional per la Pau: “Ondas en el agua. Un análisis de la experiencia Glencree”. Els autors narren l’experiència viscuda per un grup d'unes trenta víctimes d’ETA, dels GAL, del BVE i de les Forces de Seguretat de l'Estat de diferents èpoques, que es van reunir a Glencree, Irlanda del Nord, entre el 2007 i el 2012. La iniciativa orientada a l’exploració de la possibilitat d’un diàleg constructiu entre víctimes de diferents bàndols havia comptat amb el suport del Govern Basc.

Contemplem amb profund respecte aquests dos exemples valents de reconciliació en fases diferents de la violència política (el cas de Glencree és anterior a la declaració d’alto el foc d’ETA). Els dos compten amb la generositat de persones directament afectades, siguin de l’entorn de les víctimes o dels perpetradors de la violència, que s’arrisquen a la incomprensió o fins i tot al rebuig. S’atreveixen a donar els primers passos d’un nou camí. Un camí que fan junts amb moltes altres persones que rebutgen la violència i reconeixen el patiment de totes les víctimes.

Pedro Luis Arias Ergueta, antic portaveu de Gesto por la Paz de Euskal Herria, ha escrit recentment a la revista Alandar: “Sigue siendo necesario compartir cómo han vivido y sentido personas de diferentes sensibilidades durante los años de conculcación gravísima de derechos humanos fundamentales” i reclama el coneixement i reconeixement públic d’aquestes experiències, també per l’Església.

Fins ara, les forces socials, les autoritats eclesials i les elits polítiques, al capdavant de les principals institucions de l’Estat, han fet ben poc per il·luminar els camins de la reconciliació. Tanmateix, penso que, entre les mesures a prendre per a la regeneració política, no es pot descuidar el suport als processos de reconciliació i ampliar-ne l’abast, incloent actuacions en l’àmbit de la política penitenciària.

Els necessaris canvis polítics i socials han de tenir com horitzó una societat més pacífica i inclusiva. En temps de transformació, el conjunt de la societat ha de poder mirar a la cara el passat més vergonyós, recuperar les memòries oprimides i explicar-se els mecanismes que van fer possible aquell horror. La difusió d’experiències de reconciliació, sense vulnerar el dret a la intimitat de les persones protagonistes, faciliten la sensibilització, i a la vegada són un signe de millora i transformació de relacions socials i de gestió de les diferències i els conflictes sense recórrer a la violència.

 

Miquel Àngel Prieto
21/03/2016