Nuria-Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau Barcelona.

 

La dignitat de les dones

Ja torna el 8 de març i tots els diaris i els programes de TV i ràdios s’omplen de noms de dones, dones científiques, dones músiques compositores, dones escriptores, dones magistrades, dones polítiques, etc. Un dia a l’any, els noms femenins superen els masculins, en alguns casos i en alguns mitjans. I en aquestes ocasions sempre apareix algun article que qüestiona aquesta situació que, o bé la troba excessiva o bé supèrflua, segons el punt de vista.

El fet que hi hagi d’haver un dia internacional de les dones i que estigui lligat a la lluita de les treballadores que van morir cremades per reivindicar els seus drets, ens diu bastant de la situació de les dones a nivell mundial.

La dignitat de les dones, de totes les dones, siguin quines siguin les seves situacions socials, econòmiques o professionals, encara necessita reconeixement d’igualtat i de respecte.

Avui penso, però, principalment en els milions de dones i nenes abocades a la prostitució a causa de la situació econòmica, de conflicte i de pobresa. Són dones plenament dignes que han estat violentades i obligades per xarxes internacionals de tracte de persones a viure una vida d’abusos i degradació davant la indiferència de la major part dels governs i les societats en les que es troben.

Són dones dignes i que mereixen respecte dels seus drets igual que qualsevol altre ésser humà, però que són tractades només com un objecte al servei de qui en vulgui fer ús.

La prostitució, s’ha dit moltes vegades, és l’ofici més vell del món. Aquesta afirmació és la fal·làcia més ben orquestrada per qui no vol entrar a fons en el seu significat. Els oficis més vells del món són els que permeten viure amb dignitat perquè això és el que vol qualsevol persona. Per tant, la prostitució no és d’aquesta mena d’oficis.

S’ha de reconèixer que la societat en general, també la nostra, no considera important conèixer la realitat de la prostitució, el perquè hi ha tantes noies de tants països que estan a les carreteres, o als carrers o als clubs de carretera esperant clients, i de clients n’hi ha. Si la societat considerés que no es pot tractar una dona com un objecte d’ús i abús no es toleraria aquesta situació i les màfies haurien de deixar aquest negoci.

Estem en el temps de l’oferta i la demanda. S’ha d’acabar d’una vegada amb la demanda de prostitució. Les majoria de les societats dels països rics, accepta la prostitució sempre que no porti “problemes”. Problemes per a qui? Les noies, i moltes vegades les nenes, que s´hi veuen forçades, el problema ja el tenen, ja el viuen. Si no és agradable veure-les cal que estiguin en llocs apartats, allunyats dels que normalment habitem.

La justícia persegueix els pederastes, les lleis en els nostres països acostumen a protegir les criatures, però si un ciutadà se’n va a un país del tercer món i abusa de les criatures d’allà, sobretot nenes, que no tenen la mateixa protecció que aquí, no és perseguit ni condemnat ni allà ni aquí.

Fins que no reconeguem l’absoluta dignitat de qualsevol persona en qualsevol circumstància, especialment les dones i les nenes en situació de vulnerabilitat, no construirem un món més humà.   

 

Núria Carulla
07/03/2016