Marc Grau EdOArticle d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa.

Per a què serveixen els números?

Un de les primeres coses que ens ensenyen ja de ben petits són els números. De fet, aprenem abans els números que les lletres. L’ús dels números fou també anterior a l’ús de les lletres, segons indiquen els experts. Sigui com sigui, els números han estat útils des de temps immemorials, són útils i seguiran sent útils per molts de temps.

Els números ens serveixen per comptar, per ordenar, per organitzar-nos, per identificar, per jugar, però també per mesurar i per informar. La nostra economia i també la nostra política tenen una devoció especial pels números, i no és necessàriament dolent. No obstant, la pregunta interessant aquí és, interès per quins números? L’interès d’uns números en concret ens poden donar pista de les prioritats d’una economia i d’un govern.

Avui, com bé sabem, hi ha un número que ho acapara (gairebé) tot: el PIB. De fet, més que el PIB, el que importa és el seu creixement any rere any, ja que segons molts experts, aquest creixement desitjat per tots els governs, porta més benestar. I aquí és on rau tot el problema. Kuznets, inventor del PIB l’any 1934 i Nobel d’economia el 1971, va afirmar que “és molt difícil deduir el benestar d'una nació a partir de la seva renda nacional”. No obstant, aquest últim comentari sembla haver passat de llarg per a molts dirigents. El PIB ens indica la suma de tot el que s’ha produït en un país en un període determinat, però d’aquí pensar que a més producció de béns i serveis més benestar hi ha un salt. Com més avions de guerra produïts, més benestar? Si tots els béns i serveis els produeix una persona, més benestar? Ara que s’han sumat la prostitució i la droga en el càlcul, a més prostitució i més droga, més benestar?

A part del creixement, la taxa d’aturats està al punt de mira de tots els governs, i és important que segueixi sent prioritari. No obstant, sembla necessària una reflexió profunda sobre els indicadors que guien un govern. Aquesta setmana el setmanari The Economist, en feia especial èmfasi, així com d’incloure moltes altres variables al nostre estimat PIB. Com a societat, hauríem de reflexionar sobre quins números i quins indicadors ens guiarien realment cap a una societat més sana, i justa. Tenen importància el nombre d’indigents? La taxa de suïcidi? El nivell de felicitat de cada persona? El nivell de corrupció? El nombre de famílies desnonades? El número de voluntaris? La diferencia entre rics i pobres (GINI)? El número de persones grans amb depressió? La capacitat d’estimar d’un nen?

Un altre tema interessant amb els números, és que n’hi ha que no cauen en mans de ningú. Aquesta setmana s’ha publicat que a Síria, al llarg de la setmana passada, es va assassinar una persona cada 25 minuts. A qui interpel•la aquesta dada? Els governs nacionals? Poc. A les entitats supranacionals? Un mica més, però els pocs gestos no acaben de solucionar res. Als ciutadans de carrer? Necessitem establir quins són els números, els indicadors que fan que visquem en una societat més sana, justa i joiosa, i un cop determinats, anar tots de la mà.

Marc Grau
09/05/2016