Estat d'opinióArticle d'opinió de la Núria Carulla, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau de Barcelona.

Ha arribat el fred, i les onades de persones fugint de la guerra i d’una vida impossible en els seus països, segueixen recorrent els camins d’Europa.
Els mitjans de comunicació en parlen cada vegada menys. Els governs europeus han fet cimeres per determinar com afrontar aquesta gernació en cerca de vida. Molts i molts voluntaris europeus i algunes ONG han fet i estan fent el possible per atendre una mica les necessitats dels refugiats i immigrants.


Però al món el fenomen migratori per causa de guerres és de proporcions apocalíptiques, la major part de refugiats estan en països pobres. Segons ACNUR, fins el desembre de 2014 hi havia en el món 59,5 milions de persones que s’han vist forçades a desplaçar-se. 19,5 milions són població refugiada perquè han traspassat fronteres. D’aquests, 14,4 milions estan sota el mandat d’ACNUR: 3,8 milions (27%) residien en països d’Àsia i el Pacífic, 3,7 milions (26%) a l’Àfrica Subsahariana, Europa n’acollia uns 3,1 milions (22%), Orient Pròxim i el Nord d’Àfrica 3 milions (21%) i Amèrica 769.000 (5%).

Els “líders” europeus, amb els seus discursos, volen tranquil•litzar les seves consciències i que les nostres també els facin costat. Que no podem acollir tanta gent, que hi pot haver terroristes, que... excuses i mentides per no prendre decisions serioses de com afrontar la realitat del món.
Els discursos i les notícies van acompanyades de xifres. Acollir els milers de refugiats pot costar molts i molts milions d’euros, i amb consideracions economicistes ens fan servir de còmplices de la seva ineficàcia. Segons ells, si destinen aquests diners als refugiats en època de crisi, hi haurà d’haver més retallades.

Quan es diuen les xifres dels costos, també s’haurien de dir les xifres dels guanys en la fabricació i venda d’armes, que és una de les “riqueses” d’Europa; a més, caldria publicar les xifres escandaloses que es gasten els països europeus en “defensa”, comprant armes cada vegada més sofisticades que han de substituir les caducades. En plena crisi i pràctica de retallades en serveis i drets, el ministre de defensa de l’Estat Espanyol, Sr. Morenés, molt vinculat a la indústria armamentista, ha sobrepassat el seu pressupost (que ja és prou abundant) en 8.000 milions d’euros, i no hi ha hagut cap actuació per part del Govern per tallar aquest malbaratament.

Tot i que els mitjans de comunicació no en diuen gaire cosa, de tant en tant apareixen notícies que donen la clau de la realitat. Fa pocs dies en els diaris, notícia no gaire destacada, va aparèixer “L'Estat Islàmic comet atrocitats amb armes de Rússia, EUA i països de a UE”. El comerç mundial d’armament és incontrolable i incontrolat: el cas és vendre. Les guerres als països pobres es fan amb les armes que els han venut els països rics. Cal anar exigint reducció i control del tràfic d’armes.
Acollir no només és obligació humanitària sinó que és un deute que es té amb les poblacions que pateixen la persecució i la destrucció de tot el què tenen a causa de les guerres.

A les portes del Nadal i amb el fred que ja s’ha imposat a tot Europa no es pot deixar sense aixopluc a tothom qui en necessiti. Potser no podem fer gran cosa a part de donar suport a voluntaris i ONG que fan feina.
Ara bé, venen eleccions, encara que limitada, la nostra acció té repercussió en les polítiques nacionals i europees. A l’hora d’emetre el nostre vot, cal que exigim dels candidats claredat en les seves propostes i no oblidem com s’han acomplert els compromisos adquirits en passades legislatures.

 

Núria Carulla
10 de desembre de 2015