Article d'opinió de la Núria Carulla, membre de la Junta de Govern de Justícia i Pau Barcelona.

I què podem fer?

El dissabte 28 de maig vàrem fer la trobada catalano-balear de Justícia i Pau, amb una bona representació de les comissions d’arreu de Catalunya i de Menorca. El tema principal va ser la reflexió a l’entorn de l’encíclica del Papa Francesc Laudato Si, sobre el medi ambient i la degradació de la natura en la que es troba la casa comuna que és la Terra i com afecta això la vida de les persones que l’habitem.

Tothom coneix més o menys els possibles efectes perniciosos per a la natura d’un mal ús de la tecnologia. També el perill de la supervivència de certes espècies animals o vegetals per la cobdícia i l’estupidesa d’uns quants humans amb capacitat i riquesa sense el mínim sentit de respecte ni un bri d’amor per la meravellosa bellesa de la natura, regal i do de Déu a la humanitat.

El papa Francesc, però, ens fa notar que som part d’aquesta natura, ara per ara l’espècie dominant, que podem gaudir del món sencer, però també amb capacitat de destruir. Sense la natura no vivim, sense la solidaritat no ens salvem.

Què podem fer per aturar el canvi climàtic? Què podem fer per aturar la contaminació dels mars i de grans zones del planeta on malviuen milions de persones? Què podem fer davant dels milions de persones que migren forçades per la guerra o la fam o la persecució i la repressió? Què podem fer per les comunitats indígenes perseguides i desnonades de les seves terres ancestrals per l’espoliació dels minerals o per l’agricultura intensiva, o la ramaderia? Certament tot és massa desmesurat per les nostres poques forces i influències.

Molts de nosaltres ja aportem el gra de sorra, procurant reciclar, triar productes amb components biodegradables, no comprar cotxes gaire contaminants, fins i tot contribuïm amb alguna ONG de cooperació o Càritas, i amb aquestes accions contribuïm d’alguna manera a pal·liar una mica els desastres que passen.

Això està molt bé però cal fer un pas més. Hem sentit més d’una vegada el relat evangèlic sobre el jove ric que pregunta a Jesús: Què puc fer per guanyar la vida eterna? Si tot ho fas bé segons les normes, només et queda una cosa, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i després segueix-me ─li diu Jesús. Quan arribem al final del relat ens quedem pensatius i indecisos davant del repte.

Amb això, Jesús ens està dient que, per damunt de tot, la persona primer, primer que els diners, que la pròpia seguretat, que la pròpia comoditat. Les persones primer, sobretot si passen moments o situacions de necessitat.

Al món hi ha set mil milions de persones, uns tenim més del que necessitem i d’altres no tenen ni el mínim. Malgrat que la ciència i la tecnologia actuals podrien facilitar la vida de tota la població planetària, els interessos dels països rics i poderosos ho impedeixen, per poder usar i abusar de tots els recursos mundials segons la seva conveniència. I què podem fer per evitar això?

En primer lloc, si vivim en països democràtics on els ciutadans i ciutadanes escollim els nostres representants, no ens deixem seduir pels que prometen benestars per uns quants sense tenir en compte la interdependència mundial. En segon lloc, hem de compartir el temps, el pensament i els béns, com diu sant Joan Baptista: “Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi”, ara bé, no s’hi val a donar el que sobra o bé després de comprar 30 samarretes perquè són barates donar-ne 15. Tot el que ens surt barat a nosaltres, resulta car per algú. Hi ha persones esclavitzades a fàbriques a molts països, hi ha paratges preciosos amenaçats pel turisme massiu, igual que les nostres costes i els nostres monuments. Prendre consciència i compartir, també significa que no podem fer tot el que ens és possible pels diners o per la tecnologia. Ens hem de contenir en el consum, eradicar el malbaratament, que després deriva en residus contaminants per més que es reciclin.

Bé ens ha de servir la intel·ligència, el cor i la fe per encarar tots els reptes que tenim al davant, cadascú des de la seva especialitat, coneixements o saviesa.

Núria Carulla
06/06/2016