Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera Barniol, membre de Justícia i Pau Barcelona, que ens envia des d’Uppsala, Suècia.

 

La Unió Europea i els acords de la vergonya

 

El passat divendres 3 de febrer va tenir lloc una cimera informal a Malta on es van reunir líders dels països de la Unió Europea i d’algunes de les seves institucions. Un dels objectius va ser tractar els fluxos migratoris de persones que intenten arribar a territori de la Unió a través de la ruta de Líbia, creuant el mar Mediterrani.

Després del ja polèmic acord amb Turquia implementat el març de l’any passat per intentar frenar els fluxos de persones que creuaven el mar Egeu, aquesta vegada la Unió Europea proposa donar 200 milions d’euros al fràgil i inestable govern libi. L’objectiu és intentar reduir al màxim el nombre de persones que arriben a territori europeu, principalment a aigües territorials italianes, a través del mediterrani. Aquest pla també inclou donar suport a Líbia per establir camps de refugiats “segurs” dins del seu territori i crear un sistema de repatriació amb el qual totes aquelles persones que vulguin ser repatriades als seus països d’origen podran sol·licitar-ho. Finalment, es donarà equipament i s’entrenarà a la guàrdia costanera líbia per controlar la sortida a mar de barcasses de persones, i s’intentarà que aquesta tingui més coordinació en aquest àmbit amb els països veïns, Algèria, Tunísia i Egipte.

Les organitzacions d’ajuda humanitària que operen al terreny ja han reaccionat a aquest acord. Per exemple, Metges Sense Fronteres (MSF) ha dit clarament que “Líbia no és un lloc segur i que bloquejar-hi al país o retornar-hi persones és una burla dels anomenats valors fonamentals de la UE de dignitat humana i d’estat de dret”. L’organització anglesa Save the Children ha afegit que “retornar nens/es i dones a països que són descrits com a inferns terrenals no és una solució”. I és que aquesta “solució” posa de manifest diverses mancances que la Unió Europea no ha volgut tenir en compte i que formen part d’una estratègia que va més enllà dels Drets Humans i els valors fundacionals de la institució.

D’una banda, sembla que els líders europeus tenen clar que gran part de les persones que arriben fins a Líbia amb l’objectiu d’anar posteriorment a la Unió Europea són persones que haurien de rebre reconeixement com a refugiats i, per tant, se’ls hauria de permetre sol·licitar asil de manera legal. Tant és així que segons el diari Al-Jazeera, el director de polítiques de migració i mobilitat del Centre de Política Europea (EPC) valora l’acord com un intent d’aturar els fluxos de refugiats. Tot i això, aquesta no és la versió oficial que els líders reunits a la cimera donen ja que en paraules de la Cancellera alemanya, Angela Merkel, la idea no és la de prevenir que possibles refugiats arribin a territori europeu. En paraules seves, l’objectiu és acabar amb les màfies i els traficants que operen darrere de tots aquests fluxos de persones.

D’altra banda, si ens decidim per creure’ns la versió oficial i pensar que el que s’està intentant des d’Europa és acabar amb un sistema de negoci que trafica il·legalment amb persones candidates a ser demandants d’asil, ¿per què no es creen paral·lelament estructures que donin cobertura legal a aquestes persones per accedir a territori de l’UE? Aquest acord, igual que el signat amb Turquia l’any passat, es focalitza només en una dimensió, i és la de la seguretat. S’acosta la primavera, el bon temps i el “perill” que els fluxos de persones que travessen el Mediterrani augmenti. Si veiem aquestes persones com un “perill” per al futur i la supervivència dels països membres de l’UE caldrà reaccionar, i això és el que han fet els líders d’aquests països: actuar. Han oblidat que la ruta fins a Líbia i l’establir-se allà és plena de dureses i violacions dels Drets Humans. Els informes internacionals parlen de pallisses, violacions i tortura com a actes comuns i obertament establerts. A on són els valors fundacionals de l’UE? Els conceptes de Drets Humans i ajuda humanitària s’han transformat a la pràctica amb vergonyosos acords i posen en risc la vida de milers de persones.

 

Laura Ribera Barniol,

6 de Febrer, 2017