Maria Martin EdOArticle d'opinió de Maria Martín Goula, col·laboradora de Justícia i Pau, des de Boston, MA

 

Què ha fet Donald Trump?

Després de la campanya electoral del 2016 i les primeres accions respecte la immigració que ha pres l’administració del president Donald Trump, pot semblar que aquesta administració està canviant radicalment les polítiques d’immigració. Però una mirada més atenta a les accions de les administracions anteriors ajuda a veure que l’administració Trump ha capitalitzat arguments que ja estaven ben presents en el debat i les polítiques sobre immigració als Estats Units.

En els darrers anys, tot i el fervent activisme al voltant dels temes d’immigració als EUA, el debat públic sobre immigració —així com les polítiques i lleis resultants d’aquest debat— s’han assentat en raons econòmiques i/o de seguretat. La centralitat d’aquests arguments ha deixat en segon pla el component més humà del fet migratori, que és la recerca de noves oportunitats, de recursos per subsistir i mantenir la família i/o fugir de situacions d’amenaça a la pròpia vida. Si bé l’administració Trump està sent més agressiva amb les comunitats d’immigrants, el més rellevant del posicionament de l’administració Trump és que ha fet aflorar sentiments i actituds cap a les persones immigrants que en administracions anteriors romanien latents.

Un bon exemple per veure com l’administració Trump està construint sobre la feina de les administracions precedents són les deportacions de les persones immigrants sense documents —els anomenats illegal alliens. Abigail Hauslohner y David Nakamura, expliquen en aquest article recent al Washington Post com les deportacions no han deixat d’incrementar-se des de l’any 1996. Hauslohner i Nakamura recorden que l’any 1996 el Congrés va aprovar les deportacions exprés per tot el país. L’administració Bush va limitar-les a aquells immigrants que es trobessin a 100 milles de la frontera en el moment de la detenció i que portessin menys de dues setmanes al país. L’administració Obama va posar noves limitacions i va excloure els immigrants sense documents que tenien fills estatunidencs i l’expedient criminal net. Tot i aquestes limitacions, entre els anys 2004 i 2013, les deportacions gairebé es van duplicar. Però tan sols en els primers tres mesos de l’administració Trump, les deportacions s’han incrementat en un 44% pel mateix període de l’any passat i ha tret les limitacions: ara s’inclouen els immigrants sense documents, siguin mares o pares de família, gent honesta i treballadora, o no.

No obstant, el canvi més significatiu que ha fer l’administració Trump és el plantejar el debat obertament en termes de blanc-negre. En tots els debats existeix tensió i desacord, i com en tantes altres ocasions, ens ajuda a trobar el punt mig i avançar cap a societats més obertes, integradores i diverses i, per tant, més riques. Per exemple, l’administració Obama tenia l’enorme tasca de trobar una solució per als 11 milions d’immigrants sense documentació que hi ha als EUA. Tot i que va ser l’administració que va efectuar més deportacions, al mateix temps va promoure lleis com la DACA (Deferred Action For Childhood Arrivals) que ha protegit de ser deportats a 1,5 milions immigrants que havien arribat sense documentació quan eren menors de 16 anys. Totes les persones que s’han adherit a aquest programa poden estudiar i treballar als EUA sense problemes de documentació.

Hi ha dues conseqüències molt transcendents en plantejar un debat binari. Per una banda, obviar la complexitat política i social d’un tema com la immigració contribueix a agreujar el conflicte d’interès entre les comunitats d’acollida i els immigrants. En aquest cas, el conflicte d’interès és trobar un equilibri entre la necessitat de les persones immigrants i les necessitats de la comunitat d’acollida. El debat en termes binaris simplifica de tal manera les realitats que es redueix a uns ciutadans bons i els altres dolents, és un “ells contra nosaltres”. D’aquesta manera, s’afavoreixen les relacions asimètriques entre els diferents grups. Per exemple, un dels arguments més comuns en contra dels immigrants, és que els immigrants indocumentats prenen recursos econòmics com ara educació o beneficis socials que d’altra manera anirien a parar a famílies estatunidenques. En la simplicitat d’“ells contra nosaltres” s’obvien matisos com que les pensions i beneficis socials són pagats també amb les contribucions i taxes que paguen els immigrants indocumentats i que els immigrants sense documentació no poden reclamar perquè, precisament, són indocumentats.

I per altra banda, plantejar el debat en blanc i negre i fer servir institucions tan importants com la Casa Blanca per promoure’l, contribueix a normalitzar i institucionalitzar aquestes actituds. L’activista dels Drets Civils i mentor de Martin Luther King, Howard Thurman escrivia l’any 1949 sobre la segregació racial als EUA i deia així: “La majoria dels comportaments o patrons socials [dels EUA del 1950] assumeixen la segregació racial com a normal. Si és normal, aleshores és correcte. Si és correcte, és moralment acceptable. I si és moralment acceptable, aleshores és també religiós1.” Quan la Casa Blanca publica en la seva web les paraules “illegal immigration” està institucionalitzant, validant i normalitzant que hi ha dos tipus de ciutadans, els legals i els il·legals, i dona a entendre que categoritzar entre bo i dolent sense matisos és normal, correcte.

Donald Trump està causant un gran impacte en matèria d’immigració, més que per les seves accions per com està modificant les relacions entre els ciutadans a través del seu discurs. Les accions executives, com per exemple donar més poder executiu al Departament de Seguretat Interior (Department of Homeland Security) estan en la línia d’administració anteriors com ara l’administració Obama —qui va fer una aplicació de les lleis d’immigració molt poc flexible. El fet més transcendent de l’administració Trump és la manera com parla de les persones immigrants i la imatge que està creant d’aquestes persones a través del seu discurs. És aquest canvi d’imatge el que estem notant els ciutadans. La por en les comunitats immigrants és palpable però, més que la por, és la baixa autoestima dels grups d’immigrants i les relacions asimètriques entre ciutadans. EUA té una història llarga de discriminació i racisme, però per sort, també d’activisme i drets civils. Esperem que se sàpiga trobar l’equilibri.

Maria Martín Goula 

 

1. Thurman, H. 1949. “Jesus and the Desinherited.” Beacon Press. Boston