Article d'opinió de l'Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona.

 

Violació massiva de drets humans

Aquest diumenge a Catalunya s’ha produït una vulneració massiva de drets fonamentals, que ens omple de tristesa i indignació. Ja no crèiem que podríem veure mai res semblant en el nostre país.

 

A hores d’ara es compten en més de vuit cents ferits o atesos pels serveis mèdics a tot el territori, alguns greus, persones de tota edat i condició, a conseqüència de l’actuació policial adreçada a tancar centres de votació i requisar el material del referèndum. A això cal sumar la por i inquietud generada en milers de persones i els danys materials en múltiples edificis públics i privats.

No vull aquí entrar en valoracions polítiques de cap mena, ni previsions sobre el que pot succeir en les properes hores ni dies. Encara que tingui la meva opinió, no vull jutjar la legitimitat ni l’oportunitat de les posicions, arguments o decisions polítiques de cap govern, partit o institució, ni sobre el valor d'aquest referèndum. Hi haurà temps per parlar-ne. Perquè el que ha passat és molt greu, absolutament inacceptable.

L’Estat espanyol, de forma difícilment previsible, ha utilitzat la violència per aturar les activitats de centenars de milers de persones que de forma lliure i pacífica exercien drets i llibertats fonamentals, reconeguts per tots els Tractats internacionals de drets humans. Una violació massiva de la integritat física de les persones agredides deliberadament i de les llibertats de reunió, d’expressió i de participació política.

Ni en el supòsit que algú pugui estar convençut que el referèndum era una activitat contrària a una llei vigent i que existien ordres judicials legítimes d’aturar-la, és evident que una acció col·lectiva i pacífica que no suposa cap atemptat ni perjudici concret contra els drets de ningú, emparada per les llibertats polítiques democràtiques, no pot ser aturada mitjançant la violència, i menys amb una violència indiscriminada i d’aquesta magnitud. En un Estat mínimament democràtic, la violència de les forces policials només es justifica quan sigui l´únic mitjà possible per prevenir o aturar un mal més greu a un bé jurídic essencial. És evident que no és el cas.

A totes llums, el comportament del Govern d’Espanya ha estat jurídicament i èticament abusiu. Mereix una condemna rotunda i l’exigència de responsabilitats legals als qui l’han emprat o ordenat per part de les instàncies judicials estatals i internacionals, així com la reprovació política de l’Europa democràtica.

Davant d’un conflicte polític de la magnitud del que vivim, l’ús de la força i la violència per imposar la pròpia posició és profundament immoral, irresponsable i perillós. I és ofensiu pretendre desviar responsabilitats en altres o en les víctimes.

No ens cansarem de repetir que només a través del diàleg honest i la negociació política es podrà arribar una solució justa i en pau.