Article de Llorenç Olivé, membre de Justícia i Pau Barcelona

 

Una reflexió sobre les actuacions policials en el marc de l'1 d'octubre

He refet aquest article diverses vegades. I sé que quedarà ja antiquat quan surti publicat. Els fets es succeixen i es multipliquen per segons i el whatsapp va que crema.

El diumenge 1 d’octubre vaig ser del qui a les cinc del matí era a la porta d’una escola per defensar la democràcia i el dret a poder votar. A quarts de deu em van començar a arribar imatges de les brutals càrregues policials que estava fent la Guàrida Civil i sobretot la Policia Nacional. No en donava crèdit; però sí, era l’instut Ramon Llull, el Jaume Balmes... Tots sabíem que si havien traslladat a 10.000 persones a Catalunya, saltant-se la legalitat vigent, amb dos cossos que no tenen competència per aquestes funcions a Catalunya, no venien a aquí precisament a ballar sardanes. Tots ho sabíem però no ho esperàvem; és com l’atemptat del mes d’agost a Barcelona, tots sabíem que podia passar, però no ho crèiem. Segurament l'estratègia de tenir a aquets agents durant 15 dies dins de vaixells en camarots on no hi ha espai, i que quan vas de viatge amb família estàs pensant tota la nit que arribem ja si us plau, no és casual.

A banda de veure els comiats que se'ls va fer en diverses ciutats espanyoles amb els càntics de "a por ellos", hem tingut també les imatges filmades per ells mateixos de quan venien en autobús, cantant un altre cop l’"a por ellos" i l'himne espanyol (un himne que no té lletra oficial, però que es veu que sí); d’uns agents que se suposa que venen a preservar la seguretat de tots els ciutadans, i no pas d’una colla d’aficionats que criden exabruptes abans d’un partit de futbol.

Durant les festes de la Mercè, la meva filla de setze anys anava amb una colla d'amigues a un concert cantant cançons de grups de rock catalans pels carrers. A una cantonada, un d'aquests agents de servei, se’ls hi atura i els hi cridà "Viva España". Talment altres èpoques, o potser són les mateixes.

No és d'estranyar que amb tota aquesta adrenalina acumulada, una setmana després aquestes persones, que haurien de vetllar per l'ordre públic i la democràcia, sortissin esperitats per una ordre política, a pegar indiscriminadament a persones de totes les edats que anaven únicament a votar, que anaven a la "festa de la democràcia". Més de 800 ferits i diversos de gravetat, algun precisament a càrrec d'una arma de foc que llença bales de goma que a Catalunya està prohibida. Ni per això serveix el que aprova el Parlament de Catalunya.

Aquest diumenge, hi va haver una gran manifestació a Barcelona per la defensa de la unitat d'Espanya on s'hi congregaren centenars de milers de persones, moltes vingudes de fora de Catalunya. Durant la manifestació no van ser únicament puntuals els casos de persones que s'aturaven per saludar amb el braç enlaire com si es volgués demanar un taxi, davant de la comissaria de la Via Laietana. Comissaria que ens hauria de servir en l'itineari de la memòria històrica com a lloc per recordar on es feien les detencions i dures tortures de les persones detingudes durant el franquisme. Durant la manifestació, el màxim responsable de la Policia Nacional, Sebastian Trapote, i en exercici professional, sortí al balcó i per enaltir als concentrats i fer pujar els decibels va fer un petó a la bandera espanyola penjada.

La manifestació en acabar la majoria de gent tornà a casa, però ens queden moltes imatges de grups feixistes no només saludant a l'aire o amb creus gamades i àligues, sinó també les agressions a joves al metro i als carrers (alguns d’ells amb color de pell diversa) i cops a periodistes.

Avui a València en el dia de la festa de la comunitat s’hi ha pogut fer la manifestació legal, però no ens hem estalviat les imatges de les agressions de grups feixistes que davant de la inacció de la Policia Nacional intimidaven i pegaven a qui expressava la voluntat de manifestar-se.

Fa uns dies a Múrcia vam veure també com la policia nacional estovava de valent, segurament amb poques dotacions perquè moltes són a Catalunya, a la gent que lliurement protestava contra el mur d'una via de l'AVE.

Aquesta és la democràcia que ens ha vingut des del franquisme, i si no hi estàs d'acord, garrot.

A aquesta conculcació de llibertats s’hi afegeix l'ocultació de la veritat, dels fets, la manipulació d’imatges i l’afebliment de la llibertat d'expressió i dels mitjans de comunicació. Recordo que de petit el meu pare posava sovint Radio France per saber què passava de debò, perque la informació que arribava a través de la televisió i ràdios espanyoles era uniforme. S’ha informat del que ha passat a Catalunya des de París, Londres, Alemanya, Estats Units o Austràlia, però en canvi no des dels mitjans espanyols. Adjunto un link on es poden veure algunes de les actuacions policials.

Per això m'ha sabut tant de greu que des de Justicia y Paz d’Espanya no hi hagi hagut una comdemna per aquestes actuacions il·legals del Govern espanyol. Ja no parlo de les actuacions de la policia sense ordre judicial, les detencions de persones quan portaven els fills menors d’edat a les escoles i van quedar sols els nens o l’emmanillament per declarar en el jutjat dels responsables polítics... Sinó bàsicament que es denunciï el trencament de la separació de poders que a Espanya ja no hi és i sobretot la brutalitat policial exercida el diumenge 1 d’octubre.

No s'hi val ser molt solidaris amb Colòmbia, Síria, Ucraïna i no saber estar a l'hora quan una part propera i dins del mateix estat actualment, es fa una vulneració tan bèstia de drets fonamentals. Perquè hem d’apostar pel diàleg, i tot s’ha de poder parlar, tot. Però hem de denunciar sempre la violència desproporcionada.

Llorenç Olivé