Josep Maria Fisa EdOArticle d'opinió d'en Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau Barcelona.

50 anys Justícia i Pau

Justícia i Pau va ser constituïda, sense fer remor, per Pau VI, el 1967. Un any després es constituïa la Comissió de Barcelona. Temps conciliars i de nova primavera de l'església, que havia patit una certa hibernació. Per això Jesús alertava els seus deixebles que no deixessin d'escrutar els Signes dels Temps, en aquella poca històrica concreta. I per això avui ens ho continuem plantejant i ens ho recordem a nosaltres mateixos. Ara especialment quan fem una pausa de balanç de tot el treball fet.

Què no us n’adoneu? Què no veieu el que ve? Preneu consciència, si us plau, dels reptes i potser de les amenaces que provenen de tants llocs i de tantes de tantes situacions? Que no us adoneu de les urgències i de les qüestions sempre pendents?

Pau VI veia que l'Església, no solament havia de dialogar amb el món, com si es tractés d'una realitat que fos a fora. Va prendre consciència que l'església és a dins del món. Com a sal i com a llum, com a llevat en la pasta. Per tant, calia treballar des de dins del món, amb els altres actors que en formen part, sense excloure ningú: persones, grups, institucions, col·lectius, moviments... Treballar colze a colze, per a transformar junts, aquest món on construïm el Regne de Déu. Aquesta era la missió de Justícia i Pau tal i com la va instituir Pau VI.

El símbol d'aquest estil nou de treball quedava dibuixat en el penell que a dalt del campanar assenyala cap a on s'orienten les forces dels vents. Ho deia ell mateix així: “Com en altres temps —i encara avui— una vegada construïda l’església o el campanar, es col·loca en el cimall de la teulada un gall —un penell— com a símbol de vigilància i orientació... de la mateixa manera, sobre l’edifici espiritual del Concili s’ha col·locat aquesta Comissió amb la missió de mantenir oberts els ulls de l’Església, el cor sensible i la mà disposada per acomplir aquesta missió”. (Nota: per cert, a la meva parròquia del Carme hi trobareu un magnífic i esplèndid penell, recuperat, és clar!)

Aquesta intuïció ens la vam creure i l'hem volgut fer realitat durant aquests cinquanta anys. És una tasca sempre nova i sempre amb nous reptes, perquè els problemes socials en què es posa en joc la dignitat de la persona humana adopten noves formes, potser més difícils de detectar i més difícils d'abordar amb les nostres capacitats sempre limitades. Per això necessitem de fer un treball conjunt, cooperatiu amb tothom, que comparteix aquest projecte de transformació del món.

Tenim ara una nova ventada de l'Esperit, una nova primavera, que passa pel pontificat de Francesc. Un Papa que encarna personalment i amb el seu magisteri, els grans reptes del món d'avui, socials i polítics. És el retorn a l'evangeli com ho va fer sant Francesc d’Assís. És el carisma de saber descobrir avui, les veritables llagues de la humanitat i baixar de la cavalcadura per tal de curar, pal·liar i transformar la realitat apallissada —les persones— al marge del camí. ¿On és el teu germà? és la pregunta que ens continuem fent... ¿Què en fem d'aquest petit planeta blau? ¿Com portem el treball per la fraternitat?

Ens felicitem doncs per tot el que hem fet junts. Ens congratulem per les persones que treballen i ens acompanyen i acompanyem en aquest camí. Ens disposem a celebrar-ho. Però també a encarar els nous reptes. Gràcies Justícia i Pau. Continuem amb voluntat renovada!


Josep Maria Fisa