Alex Masllorens EdOArticle d'opinió de l'Àlex Masllorens, membre de Justícia i Pau Barcelona.

Benvingudes fake news

Pensàvem, ingènuament, que el fenomen de les fake news (o notícies falses) era un producte típicament americà i que aquí mai no ens afectaria. Però el llarg procés ha posat en evidència fins a quin punt ens podem arribar a semblar al pitjor del món. Ja ho diuen, quan hi ha una guerra, la primera víctima sempre és la veritat. Com sol passar, a més, la part més forta també guanya en el capítol de les males arts.

I així hem pogut comprovar com, per exemple, el trasllat de les obres de Sixena a Catalunya va ser un espoli, però no ho és que la dama d’Elx s’exposi a Madrid, tot i les reivindicacions que han arribat repetidament des d’Alacant perquè tornés al seu lloc d’origen. I el mateix es podria dir dels milers i milers d’obres d’art que s’exposen als grans museus de les grans capitals del món. Hem pogut veure com s’ha construït tot un argumentari al voltant d’aquest fet que ignora l’element fonamental, que algú va traslladar a Catalunya unes obres que molt probablement no s’haurien conservat fins avui a la capella original. L’última notícia sobre això ens diu que l’Aragó sospesa denunciar el MNAC per la mala conservació dels frescos.

Però la palma dels despropòsits de l’enduu, sense cap mena de dubtes, el famós adoctrinament dels alumnes a les escoles catalanes. Fins i tot hi ha alguns professors denunciats i investigats per aquesta raó. Mentrestant, hem pogut veure escenes entendridores a l’altre costat de l’Ebre, com les del nen Yoel de tres anys que, tot vestit de legionari, cantava amb entusiasme i convicció El novio de la muerte. Una cançó que inculca, com tothom sap, uns valors que haurien de fer seus totes les criatures de bé en qualsevol estat democràtic.

I mentre aquí es pretén processar els mestres adoctrinadors, arriba la notícia que als Estats Units tres mil instituts i col·legis de secundària han debatut durant un mes sobre la independència de Catalunya. Ho va decidir l’Associació Nacional de Discursos i Debat entre les dues propostes que van quedar finalistes. O sigui, a l’Amèrica de Donald Trump consideren oportú i adequat que els alumnes de secundària debatin si “Espanya hauria de concedir la independència a Catalunya?”. Ho consideren un tema d’actualitat rellevant, entre d’altres raons perquè allà també hi tenen moviments independentistes, per més que la seva Constitució, com gairebé totes les del món, prohibeixi expressament la secessió.

No només des del punt de vista de l’actual procés a Catalunya, també en altres aspectes molt més elementals per a la convivència, Espanya té un greu problema amb la diversitat i el pluralisme. I s’ha posat en evidència darrerament de molt males maneres.

I acabo amb un fet sobrevingut en les darreres setmanes. Un altre contrasentit que evidencia fins a quin punt els “relats” que ens arriben poden intentar tergiversar els fets reals i autèntics. Resulta que l’ONG Open Arms ha passat de ser l’heroi de la veu de la dignitat i de la poca consciència que li queda a Europa en matèria de refugiats i drets humans, per esdevenir, de la nit al dia, el dolent de la pel·lícula. Ara hem sabut que es dedicava oficialment a traficar amb éssers humans i a fomentar el comerç irregular de persones. El vaixell ha quedat requisat i fondejat en un port italià i ja podem dormir tranquils, perquè les autoritats europees vetllen per la nostra seguretat, amb el suport inestimable dels governs de Turquia, Líbia, el Marroc... i d’altres democràcies orientals.


Àlex Masllorens