Josep Maria Fisa EdOArticle d'opinió d'en Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau Barcelona.

Comunicació no-violenta

Hi ha paraules qualificatives sobre persones i col·lectius que seria bo d'excloure de la comunicació mediàtica, fins i tot dels whatsapp. (El papa Francesc Exhortació Apostòlica Gaudete et Exultate. Fragments a baix). Són paraules que ja expressen un fort rebuig a les persones que són així qualificades. Des de la no acceptació de la dignitat de l'altre, és molt difícil parlar, dialogar, comprendre, i actuar amb cordialitat i serenor.

La paraula es converteix aleshores en dard, i l'argument en prejudici i condemna, sense pal·liatius, i sense opció a la defensa raonada i justificada. No hi ha descàrrec. L'altre és culpable i mereix càstig personal i social. A més dels legals i penals, és clar...

Els mitjans de comunicació, en general, fa temps que ja no posen límits orientadors per a una bona comunicació des del respecte i des d'una ètica que es fonamenti en la recerca de la veritat, en l'acceptació del pluralisme d'opcions polítiques. I no es creen espais intermitjos que afavoreixin canals d'aproximació.

I com més contribueixin els mitjans a l'enfrontament i a la humiliació de l'adversari més semblen recollir adhesions i suports, per als interessos que cadascú li sembla que és millor.

Els mitjans de comunicació que estan d'alguna manera emparats per l'Església, oficialment o per delegació, haurien de donar exemple clar i fefaent d'aquest estil de llenguatge no violent que proposem. Emissores de radio, canals de televisió, periòdics i revistes, propaguen calúmnies, atien els recels i fomenten l'animadversió a posicionaments legítims dins de les societats democràtiques i dins de la Doctrina Social de l'Església.

Doctrina Social que si bé no pot baixar a concrecions que depenen de la voluntat política plural i de la pròpia consciència, sí que diuen clarament quins principis i orientacions ha de poder fer seus un cristià. En aquest sentit, un pot defensar perfectament que voldria un marc jurídic i polític determinat i un altre el contrari. Ni el primer ni el segon es poden erigir com autènticament catòlics en contra de l'altre.

La proposta d'una comunicació no-violenta no és una proposta que tingui un terreny abonat propici. Ben al contrari, l'humus social s'ha anat contaminant de reaccions al·lèrgiques a qualsevol actitud que pugui semblar tova, partidista o condescendent amb el qui ja s'ha convertit en enemic a combatre.

És evident que qui té més poder de control dels mitjans, o més influència, pot fer possible una altra manera de comunicar i de debatre, i de dialogar, des de l'acceptació de la diferència. Però el treball que tots tenim, que és ingent, és de tornar al llenguatge que articula tolerància, respecte, paciència, escolta, relat inclusiu, confiança i voluntat d'entesa.

Des d'un sentiment que dóna per fet que les nostres idees i judicis són ja la veritat indiscutible; des de la no acceptació del pluralisme polític entre cristians catòlics; des de preses de posició que es consideren inamovibles, quan sempre seran mutables i temporals; des de la consideració que els altres estan en l'error i nosaltres en la veritat incontestable... es farà difícil construir camins de diàleg i fraternitat, ençà o enllà de qualsevol marc polític i jurídic.

I aquest seria l'objectiu comú que ens hauríem de proposar, cristians o no. I per començar, mantenir un llenguatge no violent en totes les nostres intervencions escrites, orals, simbòliques, personals i col·lectives.

Avui, 9 d'abril es fa pública l'Exhortació Apostòlica del Papa: Gaudete et Exultate. Vet aquí dos fragments que vénen al cas i que il·luminen la nostra reflexió.

 

De l'Exhortació Gaudete et Exultate del papa Francesc

A la llum del Mestre (cap.3)

A les Benaurances es dibuixa el rostre del Mestre, que nosaltres estem cridats a transparentar en la quotidianitat de les nostres vides. Aquí la paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Només podem viure-les si l'Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l'egoisme, de la comoditat, de l'orgull.

El Papa Francesc descriu cadascuna de les Benaurances i la seva invitació, concloent cada secció:

  • Ser pobre en el cor, això és santedat.
  • Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.
  • Saber plorar amb els altres, això és santedat.
  • Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat.
  • Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat.
  • Mantenir el cor net de tot el que taca l'amor, això és santedat.
  • Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat.
  • Acceptar cada dia el camí de l'Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.

En el capítol 25 de l'evangeli de Mateu (vv. 31-46), Jesús torna a aturar-se en una d'aquestes benaurances, la que declara feliços els misericordiosos. «Si busquem aquesta santedat que agrada als ulls de Déu, en aquest text hi trobem precisament un protocol sobre el qual serem jutjats». Quan reconeixem Crist en el pobre i en el que pateix, se'ns revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes. «El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d'aquestes exigències».


Signes de santedat en el món d'avui (cap.4)

«Cinc grans expressions d'amor a Déu i al proïsme que considero particularment importants a la llum d'alguns perills i limitacions presents en la cultura actual».

1) Perseverança, paciència i mansuetud.

Això descriu la fortalesa interior, basada en Déu, que fa possible donar un testimoni de constància a fer el bé. Hem de reconèixer i combatre les nostres inclinacions agressives i egoistes. Els cristians «poden formar part de xarxes de violència verbal a través d'internet i dels diversos fòrums o espais d'intercanvi digital». Els límits poden sobrepassar-se fins i tot en mitjans de comunicació catòlics, i la difamació i la calúmnia poden convertir-se en llocs comuns. «Crida l'atenció que de vegades, pretenent defensar altres manaments, es passa per alt completament el vuitè: "No aixecar fals testimoni ni mentir", i es destrossa la imatge de l'altre sense pietat».


Josep Maria Fisa