Joan F. López Casasnovas, membre de JP Menorca (19/07/2010)
Diguem al FMI que l’Oficina Internacional de l’Ocupació controli el que succeeix a Grècia, i a Espanya i a altres Estats intervinguts.
Joan F. López Casasnovas, membre de JP Menorca / 19/07/2010

Més transparència reclamava l’eurodiputat d’Els Verds Daniel Cohn-Bendit, famós des dels dies del Maig del 68, ara una de les veus lúcides i d’oratòria brillant del Parlament europeu. Gràcies al youtube tenim l’oportunitat de veure i sentir la seva vibrant intervenció davant la Comissió europea del 5 de maig passat. Tres dies abans es produïa la notícia que la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) es comprometien a garantir crèdits a Grècia per valor de 110.000 milions d’euros, dels quals 80.000 milions els aportaran els estats membres de la UE i els 30.000 restants, el FMI.

A aquesta decisió s’hi va arribar després de fortes negociacions i amb l’acceptació per part de Grècia d’un pla de contenció de despesa molt dur, que congelarà els salaris dels funcionaris, rebaixarà les seves pensions i tornarà a pujar l'IVA, entre altres mesures que li costaran al país una caiguda aquest any d’almenys el 4% i altra d'un 2,6% en 2011. A més, el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va avisar a les autoritats gregues que han d'estar preparades per a prendre mesures addicionals en cas que fora necessari per a arribar als objectius del programa.

És cosa de veure que, malgrat les protestes del president R. Zapatero desmarcant-se de Grècia, les mesures espanyoles presenten el mateix demble un mes més tard.
 
Que José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió Europea, hagi declarat que l'acord servirà per a protegir l'estabilitat de la zona euro i destaqui que els Estats membres han demostrat solidaritat i responsabilitat amb el suport que es dóna a Grècia, no és cap garantia que les seues paraules no ocultin o emmascarin d’altres interessos.

Precisament, mirant directament a la cara de Barroso i del portaveu espanyol Diego López Garrido, Cohn-Bendit profetitzava el que passaria a Portugal i a Espanya quatre o cinc setmanes després. Ens hem equivocat, amb la nostra actitud de cagadubtes hem donat alè al mercat i a l’especulació –deia Dani el Roig, i llançava els seu dardell acusador contra Merkel, Sarkozy i els responsables dels principals Estats europeus per irracionals i hipòcrites. “A nosaltres ens presten a l’1’5% o al 3%, i nosaltres deixam doblers a Grècia al 3, al 5 o al 6%. Estan fent negoci amb els grecs i açò és inadmissible!

Solidaritat? Responsabilitat? Creem un Fons Monetari Europeu, un fons d’inversió solidari. Que açò implica canviar els tractats? Doncs, que es canviïn. Un FME que pugui posar fre a l’especulació. Ho podem fer? “Yes, we can”. Fem-ho doncs!

Diguem al FMI que l’Oficina Internacional de l’Ocupació controli el que succeeix a Grècia, i a Espanya i a altres Estats intervinguts o comminats a fer-ho. Es tracta de persones; no han de decidir només els Diners. Haurien de ser les institucions europees i internacionals de l’ocupació les que posin redreç als deliris financers.

Cohn-Bendit desemmascara els milers de milions d’euros que costa la cursa armamentista entre Grècia i Turquia pel conflicte de Xipre. I els proveïdors de l’armament són França i Alemanya. Hipòcrites absoluts: els deixen doblers perquè els puguin pagar fragates, helicòpters, blindats, submarins... És absurd que un país amb 11 milions d’habitants tengui un exèrcit de 100.000 soldats

Transparència! Exigim que la Comissió reporti al parlament i al Consell d’Europa cada venda d’armes realitzada per europeus a Grècia i Turquia en aquests darrers anys. Per què els polítics “assenyats” no volen que transcendeixin informacions d’aquestes?

A la UE li falta política exterior. El Tractat de Lisboa semblava donar-n’hi, però ara per ara: ni diplomàcia exterior, ni polítiques comunes de seguretat i de defensa, res de res.

Demagògia de qui creu que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de més o menys mil euros? En temps de greu desafecció política, tant de bo que veus que parlin clar no hi manquin a les institucions democràtiques. I si hi són, com és que se les silencia? Gràcies, youtube!

(Aquest article també es pot llegir al blog de Justícia i Pau de catalunyareligio.cat)