Laura Ribera EdOArticle d'opinió de la Laura Ribera Barniol, membre de Justícia i Pau Barcelona.

Els colors “carn”

Aquests darrers dies pensava en quin podria ser el tema a tractar en aquest Estat d’opinió i és que per bé o per mal l’actualitat social i política és plena d’esdeveniments. La polèmica sentència judicial de la Manada, la #TancadaPerDrets a l’antiga Escola Massana de Barcelona, l’escàndol acadèmic amb els títols de màsters d’alguns membres del partit que governa l’Estat Espanyol, entre altres. Malgrat aquests dies tan intensos en reflexions estructurals que apareixen en diferents xarxes socials i debats, n’hi ha una altra que fa dies que apareix en algunes converses al carrer o a l’àmbit laboral: el racisme envers les persones negres.

La reflexió va començar el passat diumenge quan al sortir d’una trobada amb amics vaig tornar a casa caminant i conversant amb una altra persona. Amb ella, professora de professió, parlàvem de la importància de mostrar als alumnes continguts més enllà dels propis llibres on s’hi reflectís diversos models socials i culturals. Dèiem, així, que tenir diversos models i no un de preestablert potser podria ajudar als alumnes a ser més crítics amb el seu propi entorn. De camí ens vam trobar amb una altra persona coneguda que es va unir a la conversa. No obstant, de bon principi va afirmar que “el racisme envers les persones negres ja és cosa del passat, ara el racisme afecta a les diferències culturals i socials de les persones siguin quins siguin els seus trets físics”. Sense ser una persona racialitzada i sense negar l’existència de discriminacions i aversions contra certes diferències culturals i socials, aquesta afirmació em va pertorbar.

No han passat ni tres dies quan a la feina uns nens i nenes —blancs— d’entre sis i nou anys parlaven del “color carn”. Ep! Alarma activada de nou i aprofitant-me de la innocència els he seguit la conversa. Convençuts que el color carn és el de “la seva pell” han quedat sorpresos mirant-se els braços al moment de pensar que les pells tenen tonalitats diverses. I en aquest sentit, potser la senyora que ens parlava el diumenge era només un reflex del que socialment fem. Tendim a pensar que les coses que no ens afecten o que no ens són properes no existeixen, que són part del passat. Però cal que les persones negres ens recordin constantment com els afecta el racisme latent arreu o com sí que continua existint? No han de deixar de fer-ho, però aquest és un assumpte multilateral. Qui ho perpetua i no ho veu és responsable de les seves accions i les conseqüències d’aquestes. No podem caure al parany i dir que “no ho sabíem”, “no ens ho imaginàvem”, etc. Vivim amb híper-connexió arreu i no podem justificar que se’ns escapin mots i conceptes discriminatoris en molts àmbits i moments. No patir la discriminació de manera directa no ens ha d’aturar en la denúncia. Nosaltres també hem de promoure el canvi. Ens cal unitat en aquest camí.


Laura Ribera Barniol

 Aquests colors també són “carn”

Font: Blog Fer de Mestres