Rafa Allepuz EdOArticle de Rafael Allepuz Capdevila, membre de Justícia i Pau Lleida.

Sobre el Salari MínimInterprofessional

El president Torra proposava en el discurs d’investidura que a Catalunya el Salari Mínim Interprofessional (SMI) havia de ser d’uns 1.100 euros al mes. Em vaig alegrar de sentir el que per a mi era una bona noticia —sobretot si es porta a terme— perquè la pujada d’aquest SMI ha estat per a mi una de les principals reivindicacions que fa anys vaig fent.

L’Estat espanyol va signar, en el seu moment, la Carta Social Europea (CSE) en la que es proposa que aquest salari sigui un 60% del salari mitjà del país. En el cas d’Espanya fa uns quants anys que aquest percentatge ja representava uns 1.000 euros al mes. Si tenim en compte que en l’actualitat el SMI espanyol és de 735,90 euros al mes (en catorze pagues), constatem un flagrant incompliment dels compromisos amb la CSE. I el que em preocupa més és l’acord al qual van arribar el passat mes de desembre els principals sindicats CCOO i UGT amb la patronal CEOE i CEPYME i el govern espanyol perquè aquest apugi l’any 2020 als 850 euros mensuals, un acord que segons la ministra Báñez representaria un gran esforç.

Per a mi, els avantatges d’incrementar el SMI i el seu manteniment en un nivell digne passen, entre altres, per garantir unes mínimes condicions de vida per a les persones que treballen. En l’actualitat a Catalunya la taxa de pobresa en el treball se situa en el 12,6%, és a dir, que per a moltes persones el treball no és una garantia per deixar de ser pobres. També serviria per a frenar les elevades desigualtats salarials —i les econòmiques i socials de tota mena— i l’explotació laboral, ja que el SMI s’utilitza molt com a referent en l‘economia submergida.

Els arguments en contra, que també existeixen i són molts, no acostumen a tenir base empírica ja que s’argumenten més amb base teòrica que pràctica.

Hi ha qui proposa que ja que amb aquest increment augmentaria la recaptació d’impostos, via IVA —en augmentar el consum interior— i via cotitzacions socials —per l’increment de la massa salarial—, l’increment de cost que representa les empreses es podria compensar amb algun tipus de bonificació. Caldria tenir-ho present i estudiar-ho.

No sé si acabarem sent una república independent o no, però aniria molt bé que aquelles propostes que es fan des de la política catalana i que suposarien una millora social important es tinguessin en compte al marge dels esdeveniments de caire polític. Els nostres sindicats i les plataformes ciutadanes interessades en el benestar de la ciutadania haurien de prendre-les com a estendard en les seves reivindicacions i crides a les mobilitzacions ciutadanes. És un apunt que fa temps que demano i que crec, sincerament, que podria tenir els seus efectes positius. Cal que ens ho proposem.


Rafael Allepuz