Article d'opinió de Maria Martín Goula, col·laboradora de Justícia i Pau.

Quotes de gènere sí, però a l'inrevés!

El món es mou per la paritat de gènere. Fa gairebé un mes, la ministra Carmen Calvo anunciava que s’obligarà per llei que els consells d'administració de les grans empreses tinguin almenys el 40% de persones representants d'un gènere. Igualment, l'Estat de Califòrnia va aprovar la llei SB826 amb el mateix objectiu: obligar la paritat de gènere en els consells d'empreses públiques i així apropar-se més a la igualtat de gènere i reduir la bretxa salarial. Sense cap dubte, aquestes lleis són fonamentals i han donat resultats positius en diverses parts del món, i també han contribuït a reduir la bretxa salarial. Malgrat aquests beneficis, les lleis de quotes de gènere, tal com estan plantejades, no deixen de ser una manera de reforçar la idea que hi ha uns rols més valorats —als quals es refereixen les lleis, com ara els consells d’empresa i càrrecs polítics— que han estat tradicionalment ocupats per homes.


La lògica que s'amaga darrere de les lleis de quotes de gènere no és totalment igualitària, ja que recull el privilegi masculí com el més desitjable i anima les dones a equiparar-se als homes i aspirar a aquest privilegi. Quan parlem de lleis de quotes de gènere, pensem en donar suport a les dones a entrar en l'àmbit laboral o l'esfera pública. Les dones estan carregant tot el pes de la batalla per la paritat, adoptant rols i posicions que han estat assignades tradicionalment als homes. L'argument és feminitzar aquestes esferes per crear més contextos de paritat. Però com suggereix el professor Marc Grau i Grau això és només la meitat del camí.

De la mateixa manera que es dona suport a les dones a entrar als espais tradicionalment masculins, cal donar suport als homes a entrar als espais tradicionalment femenins. La paritat és un camí de doble via, on els privilegis d'homes i dones haurien d'estar equitativament distribuïts, sense pors ni barreres socials. Per això, les lleis de quotes de gènere haurien de contemplar mecanismes que donin suport als homes a apoderar-se dels espais tradicionalment menys valorats i deixats a càrrec de les dones. La idea de les quotes a l'inrevés implicaria, potser, emfatitzar els incentius a les empreses per a la conciliació familiar per part dels homes, de manera que no només les dones entrin als consells de les grans empreses, sinó que també els homes gaudeixin del privilegi de desenvolupar el seu projecte familiar.

Encara que són beneficioses, les lleis actuals deixen a les dones en un clar desavantatge perquè les incentiven a participar en contextos masculins per inèrcia. Són una manera de donar continuïtat a valorar més el què han estat fent els homes que el què han estat fent les dones en les esferes tradicionals del gènere. Es queden curtes en incentivar els homes a participar en contextos femenins per tradició. La idea que transmeten és que és més privilegiat assemblar-se a un home que a una dona.

La literatura ja proposa una igualtat de doble via; però, com suggereix Grau i Grau, cal passar de la revolució cultural a la conductual. No només cal donar permisos de paternitat, sinó que també cal empènyer els pares a prendre'ls. Una mirada des de la doble via, seria beneficiosa per a tota la societat.

Maria Martìn Goula (29 d'Octubre de 2018)