Vicenç Fiol, membre de JP Girona (29/03/2010)
És un bisbe del sistema, bona persona, conservador.
Vicenç Fiol, membre de JP Girona / 29/03/2010

Dimarts passat, dia 16 de març, organitzat per Justícia i Pau de Girona, es va passar el film ROMERO. Va ser un petit i viscut homenatge al bisbe màrtir assassinat el 24 de març de 1980. L’acte va ser introduït per unes lúcides reflexions d’en Pep Claparols.

És un  film colpidor i emocionant. Permeteu-me destacar-ne alguns aspectes.

1/ O.Romero és un bisbe del sistema, bona persona, conservador. Aquest fet queda molt clar al film. Per això el nomenen arquebisbe d’EL SALVADOR.

2/ Procés de canvi: al bisbe Romero el converteix la realitat i la vida. Déu ens parla a través de la realitat i la vida, però cal saber-les llegir, tenir disponibilitat interior per captar el missatge. Romero constata les matances de camperols, els segrestos indiscriminats, la mort de capellans propers a ell, els crims organitzats pels rics i poderosos. Constata el cinisme i la malicia dels poderosos que no poden acceptar els posicionaments del bisbe Romero. El procés de canvi el porta a “casar-se” amb el poble salvadoreny i a ser-li fidel fins a la fi. La Teologia de l’Alliberació serà el suport ideològic i espiritual de la seva lluita per l’Alliberament del poble.

3/ En el film emociona veure un O.Romero que pateix, angoixat, sol de la clerecia davant el drama del poble d’EL SALVADOR. Els seus companys en l’episcopat es desmarquen del tot de les tesis i posicionaments del bisbe Romero, el Vaticà tampoc està d’acord amb la seva actuació.

4/ La pel·lícula retrata amb tota la cruesa el pes de l’oligarquia econòmica i política. L’Església i l’episcopat que sempre havien mantingut  bones relacions amb el poder no poden acceptar ni transigir amb aquest bisbe que denuncia i desemmascara sense embuts la injustícia i la deshumanització dels poderosos, l’oligarquia que mata, assassina, segresta amb un salvatgisme fora de mida.

5/ Apareixen unes escenes en el film que expliquen un fet que fa patir especialment el bisbe Romero i són les que presenten alguns capellans que s’han passat a la guerrilla perquè han arribat a la conclusió que la lluita armada és l’únic camí per treballar per l’alliberament del poble. Aquest fet el fa patir molt i l’angoixa.

6/ El clímax del film s’aconsegueix quan en la missa del dia 23 de març de 1980 Oscar Romero diu: “Germans, aquests són noms de gent del nostre poble, camperols morts per altres germans. Quan un home dóna l’ordre de matar ha de prevaler la llei de Déu que diu: no mataràs. Cap soldat no està obligat a obeir una llei contrària a la llei de Déu, una llei immoral que ningú no ha de complir. L’Església defensora de la llei de Déu, de la dignitat humana, de la persona, no pot callar davant tanta ignomínia”.

En un magnífic article, Jaume Oliveras i Costa, a EL PUNT del 19 de març deia: “havien estat paraules massa clares i la cúpula les interpretà com una crida a la desobediència dels soldats. Calia fer callar aquella veu i l’ordre de la direcció militar, mai donada per escrit, mobilitzà immediatament el major Roberto Abuisson. Quan Oscar Romero, de cara a un reduït grup de fidels que seguien la missa, caigué als peus de l’altar, tot era consumat. Des del fons de la capella, un tirador d’èlit de nom Cisneros no havia fallat. Fora del recinte, un destacament dels “escuadrones de la muerte”, dirigit per Abuisson, protegia el tirador i aviat es feren escàpols. Monsenyor Oscar Romero rebia la palma del martiri”.

Deixeu-me acabar amb unes paraules de Pere Casaldàliga en un escrit fet amb motiu dels 30 anys del martiri d’Oscar Romero: “Celebrar un Jubileu del nostre Sant Romero d’Amèrica és celebrar un testimoni que ens contagia de profecia. És assumir de forma compromesa les causes, la causa per la qual el nostre Sant Romero és màrtir. La sang dels màrtirs és aquell calze que tots, totes, podem i devem beure”.  “Sempre i cada vegada més, com majors són els desafiaments, viurem l’opció pels pobres, l’esperança “contra tota esperança.” En el seguiment de Jesús, Regne endins. La nostra coherència serà la millor canonització de “Sant Romero d’Amèrica, Pastor i Màrtir”.

Quanta veritat són aquelles paraules d’Oscar Romero: “si em maten ressuscitaré en el poble salvadoreny”

La pel·lícula ROMERO a més del missatge profund i commovedor, cinematogràficament és una joia, una obra d’art.