Alex Masllorens EdOLa democràcia en perill

Article d'opinió de l'Àlex Masllorens, membre de Justícia i Pau Barcelona.

S’apropa un altre cicle electoral amb la confluència de diversos nivells de representació: municipal i europeu aquí; en altres llocs, autonòmic i arreu potser, fins i tot, al Parlament espanyol. I un cop més pot resultar oportuna una reflexió sobre el significat de la democràcia. Es diu sovint que no ens podem conformar pensant que la responsabilitat de la ciutadania s’acaba amb l’elecció dels seus representants a les institucions de govern. I és veritat.

Però em sembla encara més important ressaltar que, a aquestes alçades de la història, la democràcia és també ja, inexorablement, molt més que un sistema polític. La democràcia ha de ser una opció de vida, és una ètica que ha d’estar per sobre de les ideologies. Podem discutir si cal reformar l’actual sistema de participació política i com podem millorar la representativitat dels electes o, fins i tot, si existeix alguna manera d’aconseguir una major implicació de la ciutadania en la presa de decisions i la gestió de la res pública. Sobretot arran de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El què és indubtable és que les lluites per l’emancipació dels pobles colonitzats, o contra l’esclavitud, o el moviment obrer organitzat o el sufragisme femení i els propis feminismes, en totes les seves expressions tan diverses, o les batalles ingents contra l’homofòbia, han posat sobre la taula la igualtat teòrica i filosòfica de tots els éssers humans. Sobre el paper, avui qualsevol ésser humà ha de ser igual en dignitat, en drets i obligacions.

Per això em sembla tan rellevant que es vegin la llibertat, el progrés i la democràcia, com consubstancialment unides i inseparables. I també per aquest motiu és tan rellevant entendre’ls com opcions filosòfiques i ètiques que ens obliguen i que han de guiar les nostres actuacions, a tots nivells i en tots els moments de la vida.

Dissortadament, aquest principi que avui hauria de ser inqüestionable, perquè s’ha esdevingut com una evolució qualitativa i natural de l’espècie, torna a estar en perill al nord i al sud, a l’est i a l’oest. La globalització es basa, sobretot, en una competitivitat ferotge per fabricar i produir béns i productes al preu més baix possible i ha conduït a una polarització extrema, a l’aparició d’un nou lumpenproletariat, a un món amb un 1% que ostenta una riquesa vergonyant i unes masses ingents de pobres de vida exageradament precaritzada. Ha tornat el vell principi segons el qual a les masses atemorides se les governa millor, perquè estan més predisposades a deixar-se dominar i a desconfiar de qualsevol altre que els pugui disputar les engrunes.

Convé, doncs, reflexionar bé sobre les diverses opcions, més enllà de la sopa de sigles, i meditar profundament sobre com podem actuar en el dia a dia, en tots els nivells de relació i de compromís personal i social, per aturar el vendaval antidemocràtic i de banalització de la llibertat i la democràcia, i de què ens toca fer per ser més exigents amb els partits, els governs i, en general, les elits i els lobbys que pretenen imposar-se per sobre de l’interès general.

 

Àlex Masllorens (3 de desembre de 2018)