Tica Font, membre del Centre Delàs, de Justícia i Pau (08/03/2010)
Als Estats Units el moviment a favor de tenir, portar i utilitzar armes de foc continua guanyant terreny.
Tica Font, membre del Centre Delàs, de Justícia i Pau / 08/03/2010

Als Estats Units el moviment a favor de tenir, portar i utilitzar armes de foc continua guanyant terreny. 90 milions de nord-americans té armes de foc i l’Associació Nacional del Rifle compta amb 4 milions de socis activistes. Aquestes armes provoquen 30.000 morts a l’any i 70.000 ferits.

La situació cada dia és més favorable a tinença i ús de les armes per a les persones. Quan Obama va guanyar les eleccions es pensava que posaria restriccions a la tinença o ús de les armes, però no ha estat així, ans al contrari, ha legislat permetent que en els parcs nacionals es pugui entrar amb armes i que als trens interurbans es puguin portar armes als equipatges. La realitat és que Obama no ha legislat, fins ara, de manera restrictiva o limitadora.

Incrèdula de mi, pensava que localment, allà on s’ha produït una massacre, sota els efectes de l’atordiment, els legisladors posarien impediments a la tinença d’armes, però no és així. A l’estat de Virgínia (on van morir 32 estudiants en una escola), s’ha anul·lat la llei que fins ara prohibia comprar més d’una pistola al mes i s’ha aprovat recentment una llei que permet entrar armes als bars i restaurants on se serveix alcohol, sempre que no s’exhibeixi en públic.

Però els activistes de les armes demanen més, demanen el dret a poder exhibir en públic les seves armes. Els activistes d’Open Carry, un grup amb uns 26.000 membres, defensen el dret a portar obertament les armes de foc. El seu eslògan és: “un dret que no s’exercita és un dret perdut”. D’aquesta manera, aquest grup ha iniciat la campanya de convocar els seus membres en bars, llibreries, o locals diversos, amb les seves armes a la vista, reivindicant el dret a portar-les i a utilitzar-les en defensa pròpia.

Aquesta tàctica ha fet saltar l’alarma entre la gent que està a favor del control de la tinença i ús d’armes de foc, que per prevenir la violència armada han iniciat un contraatac: una campanya que demana als locals, cadenes de cafè, llibreries, empreses comercials o botigues, etc. que exerceixin el seu dret a vetar clients armats, igual que poden vetar a clients per raons de vestimenta. La cadena Starbucks permet als seus clients entrar armats a la cafeteria. La campanya Brady ha recollit 28.000 signatures que demanen a Starbucks que canviï la seva política, però l’empresa es nega, i al·lega que la decisió correspon als tribunals i als legisladors, no a les botigues.

Sembla que la vida quotidiana cada cop s'assembla més a les pel·lícules de “l’Oeste”, sembla que cada cop tenim menys confiança en l’Estat i en la seva capacitat de control sobre la violència i sobre la seguretat de les persones, sembla que els nordamericans no confien ni en la justícia ni amb la policia, sembla que la seguretat física personal i dels membres de la família ha de ser una responsabilitat personal i no de l’Estat i les seves institucions.

Per sort aquí, a Europa, no tenim aquest debat i impera la idea que l’ús de la violència i supervisió de la seguretat física la posem en mans de l’Estat. Però també es cert que al territori europeu s’estan establint grups procedents d’altres cultures, sovint amb relacions amb el crim organitzat, que utilitzen les armes de foc amb major freqüència de la qual estàvem acostumats.

Les violències polítiques racionalment resulten difícil d’acceptar, però les morts per armes de foc a les ciutats són encara més difícils d’acceptar i més fàcilment controlables. Caldrà impulsar que el virus de les armes de foc no penetri en la ment de la nostra societat.