Emili Aldabó, membre de Justícia i Pau (01/03/2010)
Com apuntava Martin Luther King en la seva frase, diàriament consumim una incomptable quantitat de mercaderies provinents d’altres països.
Emili Aldabó, membre de Justícia i Pau / 01/03/2010

Com apuntava Martin Luther King en la seva frase, diàriament consumim una incomptable quantitat de mercaderies provinents d’altres països i cada vegada més, esdevenim consumidors més sofisticats.

L’augment desenfrenat del consum no és sostenible. Si prop dels 9.000 milions de persones que es preveu que hi haurà al món cap a l’any 2050 seguissin les pautes de consum de l’actual classe consumidora, les conseqüències serien catastròfiques.

Com veurem, el comerç internacional no beneficia a compradors i venedors per igual.

No podem dir que existeixi un comerç internacional a petita escala. Al fer una peça de roba, per exemple, el disseny es realitza a París, el cotó prové d’Egipte, es fa el fil a Anglaterra, es confecciona a Portugal i es comercialitza a Barcelona.

Cada cop és més difícil conèixer d’on provenen els productes que consumim; l’augment d’empreses transnacionals fa que molts dels productes no siguin “d’enlloc” i de tot arreu alhora.

No podem seguir pensant en el que comprem com a petits productes, les regles de producció i comerç actual comporten un elevat cost de transport dels productes intermedis i les seves corresponents emissions, i un desmesurat consum de matèries primeres i recursos.

En la mesura que avança la globalització, el concepte Nord- Sud comença a entrar en crisi, però està clar que aquest sistema de comerç té uns efectes de pobresa i destrucció del medi ambient que afecta especialment els països empobrits. Les taxes de consum actuals necessiten un nivell de recursos i de matèries primeres molt per sobre de les possibilitats de reposició de la natura, i a més, genera nivells de contaminació i residus gravíssims, nocius per a la salut humana i responsable del canvi climàtic.

La fluctuació dels preus de les matèries primes, els anomenats productes bàsics, en el mercat internacional tenen una tendència a la baixa i constitueix la principal problemàtica dels països empobrits, i mentre la major part de la humanitat no té garantides les seves necessitats bàsiques, 1/3 de la població del món neda en l’abundància i consumeix molt més del que necessita.

El comerç internacional també té efectes per la pau, ja que cada vegada és més evident la relació entre la destrucció del medi ambient i els conflictes armats, les injustícies socials i les guerres. Nombrosos conflictes actuals tenen com a bases la lluita pel control de matèries primeres o recursos energètics.

Mentre països desenvolupats i industrialitzats tenen una economia diversificada, amb important desenvolupament tecnològic, i una economia expansiva a la cerca de nous mercats que fa que tinguin un alt nivell de consum intern; els països empobrits tenen un baix nivell d’industrialització, no inverteixen en R+D+I, tenen un alt nivell d’endeutament extern i la seva economia està fonamentada en el sector primari, que produeixen bàsicament per a l’exportació, de manera que aquesta està molt desarticulada i dependent de la fluctuació dels preus dels seus productes bàsics, de la inversió i el capital de les multinacionals estrangeres.

Aquest és un procés mundial on impera la lògica del lliure mercat, i part del problema és causat pel funcionament de les estructures que treballen pel funcionament d’unes regles comunes basades en la cultura econòmica de l’eficiència, l’expansió del capital internacional que facilita la inversió estrangera, el lliure mercat de béns i serveis i el lliure moviment de capital.

Però a tot això, se’ns acut una solució: que els països del Sud transformin i comercialitzin els productes bàsics a través d’iniciatives com el comerç just, per així permetre als països poder autogestionar-se mitjançant les economies locals i estimular la cooperació. Promoure una economia local que permeti nous llocs de treball, una nova distribució dels recursos i un ajut a aquells que ho necessitin. Perquè evidentment, "abans que t’acabis l’esmorzar d’aquest matí, hauràs necessitat la meitat del món.”