Rafa Allepuz, membre de JP de Lleida (19/02/2010)
Els nivells de temporalitat a l’Estat espanyol són molt elevats, els que més de la UE, i això no és nou.
Rafa Allepuz, membre de JP de Lleida / 19/02/2010

Agafo el diari del dia 9 de febrer i llegeixo que davant la proposta de reforma del mercat laboral a l’estat espanyol es proposen mesures per reduir la temporalitat en l’ocupació. Els nivells de temporalitat a l’Estat espanyol són molt elevats, els que més de la Unió Europea, i això no és nou. Fem una mica de memòria sobre la seva evolució.

L’any 1984 es va aprovar la primera reforma de l’Estatut dels Treballadors (ET) que s’havia aprovat amb un ampli consens quatre anys abans. El primer ET desprès de la dictadura.

En aquesta reforma la contractació temporal, que era una excepció fins el moment, passava a ser la norma. Amb l’ampli ventall de possibilitats de contractació temporal que es permetia la major part dels contractes passaven a ser de durada definida. Posteriorment, totes les reformes laborals, que han estat moltes fins a l’actualitat, no han fet més que afavorir-la.
Unes quantes dades demostren aquest fet. A finals de l’any 1987 la temporalitat ja suposava el 19’46% de l’ocupació. En tres anys es va passar d’una temporalitat insignificant a representar prop d’una cinquena part de l’ocupació total. A finals de l’any 1992 havia pujat al 33% i a partir d’aquest moment s’ha mantingut en nivells similars – sempre molt superiors a la mitjana europea -. A finals del 2007 encara representava el 30,92%. Durant tot l’any 2007 el 88,14% dels contractes signats van ser temporals.

Quines han estat les causes d’aquesta elevada temporalitat?. La primera i principal: la legislació permissiva, fet demostrat amb els elevats nivells de contractació i ocupació temporals mantinguts des dels inicis dels anys 90. Cap reforma ha aconseguit una reducció significativa.

A què ha donat resposta aquesta legislació?. A les demandes empresarials d’una major flexibilitat laboral. Una flexibilitat que des del meu punt de vista ha estat mal entesa. Flexibilitat laboral vol dir donar marge de maniobra a les empreses per organitzar-se i dirigir les seves polítiques, entre la que es troba la de contractació de personal. Una organització basada en la mà d’obra barata i poc qualificada i en una excessiva rotació laboral – provocada per l’excessiva temporalitat en l’ocupació - ha portat a crear un teixit empresarial poc competent (que és més greu que poc competitiu).

La segona de les causes és la cultura empresarial del territori. L’empresariat ha volgut basar la seva competitivitat en reducció de costos, entre els que es troben els laborals –fàcilment reduïbles. Evidentment, la temporalitat en l’ocupació pot ser una eina útil per aquest objectiu. Ha resultat fàcil contractar temporalment mà d’obra en sectors intensius en treball i obtenir guanys fàcilment i a curt termini. Mentre tant, en altres territoris l’empresariat ha estat més motivat en prosperar mitjançant l’eficiència productiva i la qualitat, cosa que ha implicat majors inversions en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

Amb la temporalitat el nostre empresariat s’ha equivocat per dos raons. L’ús (i abús) de la temporalitat l’ha portat a ser poc competitiu en un mercat global. Els efectes de la crisi econòmica s’ha notat en el nostre territori més que en altres llocs. L’economia real i productiva s’ha ressentit en escreix. La recuperació serà difícil per manca d’un teixit empresarial potent, innovador i amb esperit de risc.

Per altra banda, l’ús excessiu d’aquesta temporalitat no ha suposat l’estalvi que inicialment es preveia perquè, entre altres, el treballador temporal és menys eficient, no se sent tractat justament i és menys productiu. La temporalitat, a més, suposa uns costos de rotació laboral que es tradueixen en despeses continuades en contractació i formació de treballadors.

En els moments en que s’ha aconseguit reduir la temporalitat ha estat gràcies a polítiques de bonificació i estímul a les empreses. L’any 2007 el 47,55% dels contractes indefinits es van acollir a les bonificacions per contractació de determinats col·lectius de població i per transformació dels contractes temporals en indefinits. D’aquesta manera, quan les empreses reben diners a canvi no els importa contractar indefinidament. Si resulta que, com diuen els empresaris, l’acomiadament és car, com es que contracten indefinidament a canvi de quatre duros?. Mercantilisme pur!. Aquesta és una demostració de la cultura empresarial en el nostre país.

Ara, davant la reforma laboral que proposa el govern hi ha veus que apunten per reduir la contractació temporal. Si ha de ser de nou amb bonificacions, ja sabem quin serà el resultat. Cal fomentar una ocupació de qualitat. Si l’empresariat necessita treballadors els contractarà sigui quin sigui el seu cost, perquè un treballador necessari sempre serà productiu i eficient. S’ha de potenciar la formació de treballadors perquè es necessita una mà d’obra qualificada i competitiva. S’ha de potenciar, igualment, sectors d’activitat innovadors i de qualitat en la producció o en el servei que ofereixen. L’estabilitat laboral vindrà per si sola en un marc de progrés i desenvolupament més just.