Maria Martin EdOArticle d'opinió de Maria Martín Goula, col·laboradora de Justícia i Pau.

El Mur de Donald Trump s’està construint dins dels Estats Units

La història és ben coneguda: el president Trump va forçar el tancament del govern federal (shutdown) per intentar incloure 5.700 milions de dòlars en el pressupost federal per a la construcció d’un mur a la frontera sud. La confrontació mantinguda amb la líder demòcrata Nancy Pelosi va ser titànica i finalment el govern es va obrir, sense incloure —de moment— el mur en el pressupost federal. Si l’argument trumpista no era nou (protegir-se dels “altres” apel·lant a la por) el dels demòcrates tampoc: sí a un mur, però no així. Ningú no pot negar que l’avorriment i l’odi cap als immigrants que s’està demostrant és d’escàndol, però la insistència en dividir-se i confrontar-se dels dos partits polítics, no fa entreveure que es vulgui abordar la qüestió migratòria amb la compassió i humanitat que són necessàries.

Per una banda, sabem que no és una qüestió de preu, doncs els 5.700 milions de dòlars demanats pel mur representen el 0.16% dels aproximadament 3.422 bilions de dòlars del pressupost federal pel 2019. El fet de que els demòcrates vetin els pressupostos és una qüestió moral però també de capital polític: el mur embolcallat amb el discurs presidencial, tan sols pot ser un mur fonamentat en l’odi cap als immigrants i no el poden acceptar en aquests termes. Però els demòcrates poden acceptar la militarització de la frontera en altres termes. Per exemple, Bill Clinton va iniciar la construcció del mur i Barack Obama va ser el president que més immigrants indocumentats va deportar. Així la moneda té dues cares i el capital polític que Trump treu de voler construir un mur, també és capital polític dels demòcrates quan s’hi oposen obertament —però no factualment.

Els milions que es dedicarien al mur no són la única qüestió, sinó també la seva utilitat com a resposta a la immigració indocumentada. S’estima que el 40% de la immigració indocumentada accedeix al país a través del que s’anomena “overstayed visa” és a dir que quan la visa de treball o d’estudiant caduca les persones es queden, en lloc de sortir del país. Aquestes dades indiquen que hi ha parts de la política d’immigració que són gairebé tan poroses com la frontera sud, però ningú hi està parant tanta atenció, i ens hem de preguntar perquè. Per altra banda, la American Civil Liberties Union de Sant Diego va notar que després de la primera militarització de la frontera —quan es van construir els primers murs en zones tradicionals de pas— durant els anys 1993 i 2009, les morts dels immigrants que intentaven creuar a peu, van incrementar un 100%, però la immigració no va baixar, doncs l’any 2000 es va produir un pic migratori important, tot i els murs. Així, lluny d’evitar el procés migratori, militaritzant la frontera, va deshumanitzar encara més una ruta ja difícil per se, perquè, amb mur o sense, les persones que fugen de la fam, la pobresa i la violència continuaran caminant la ruta cap als Estats Units. Amb totes aquestes dades a la mà, tant Trump com els Demòcrates —de moment— estan demanant les mateixes solucions, més seguretat a la frontera en lloc de, per exemple, oferir programes de suport per pal·liar la violència als països com ara El Salvador, Guatemala o Hondures que és el que empeny els immigrants a emprendre la ruta.

El mur de Donald Trump, no és ni una idea nova, ni ha funcionat anteriorment però és un bon element de divisió ràpida i fàcil que està essent explotat pels dos grans partits. Trencar aquesta dinàmica és difícil, i de cara a les eleccions presidencials del 2020 és temptador pivotar sobre aquesta divisió. Però al mateix temps és urgent trobar punts en comú per construir ponts en una societat que cada dia està més polaritzada i on els més febles en paguen les conseqüències.


Maria Martín Goula