Xavier Merino, membre de JP de Girona (28/12/2009)
El problema de la gent que dorm al ras i passa gana és un problema de justícia social que només es pot resoldre amb accions fermes i decidides que solucionin el problema.
Xavier Merino, membre de JP de Girona / 28/12/2009

La vigília de Nadal els dos diaris gironins ens informaren, amb fotografies i tot, de l’inici d’una campanya conjunta de Creu Roja i la Policia Municipal de la ciutat, que consisteix a facilitar flassades i begudes calentes als sense sostre que han de passar la nit a la intempèrie. La campanya durarà fins al 15 de gener, o sigui, una vintena de dies. O, millor dit, de nits. Sembla que també se’ls ofereix d’anar a passar la nit a La Sopa. D’entrada, en veure-ho, vaig quedar una mica desconcertat perquè, la veritat, a què treu cap aquesta campanya? Què resol?

L’única solució acceptable per als sense sostre gironins, que són prop de dos-cents, és la de facilitar-los un lloc per dormir cada nit amb un mínim de comoditat i seguretat, amb els serveis higiènics mínims i satisfer de forma adient les seves necessitats alimentàries.

És sorprenent que l’Ajuntament de Girona, que no és capaç de resoldre el problema dels sense llar, doni suport directe a aquesta acció gairebé grotesca, amb la participació de la Policia Municipal.

La campanya anunciada a toc de trompeta, només és un pegat temporal que no puc evitar de pensar que deu tenir la finalitat d’animar els consumidors a seguir consumint, no fos cas que ens deixéssim entendrir per les notícies constants que parlen de gent que ha de dormir al carrer i que té problemes per menjar, i dediquéssim una part dels nostres diners a ajudar-los, en lloc de comprar com sembla que és la nostra obligació.

Això és una prova fefaent de la hipocresia social en què, d’una o altra manera, participem tots, conscientment o inconscient. El problema de la gent que dorm al ras i passa gana és un problema de justícia social que només es pot resoldre amb accions fermes i decidides que solucionin el problema. La ciutadania ha d’exigir que tothom pugui dormir sota teulada, amb els serveis mínims coberts i l’alimentació assegurada.

Cal adreçar tots els esforços, com a simples ciutadans o com a membres de partits o organitzacions polítiques o socials, a aconseguir un sistema fonamentat en la justícia, que elimini, en un termini breu, el desequilibri cada vegada més accentuat entre les persones pobres i les persones riques, entre les més afavorides i les més desafavorides, entre els marginats i exclosos i els qui excloem i marginem, com ja he dit abans, conscientment o inconscient.

És urgent que la societat esdevingui crítica amb el sistema econòmic i polític en què està immergida i dediqui tots els esforços a capgirar-lo i canviar-lo per un altre que sigui just i igualitari, que no creï les desigualtats, les diferències brutals que existeixen ara.

Cal que ens adonem que tot tendeix a portar-nos cap a l’individualisme i l’egoisme, cap a vigilar que el del costat no ens passi al davant; que renunciem a aquesta lluita ferotge per sentir-nos per sobre dels altres, cosa que ens diuen que ens hauria de fer feliços i que en el fons ens porta a una competitivitat que té com a únic objectiu el lucre dels poderosos a costa de la majoria de la societat i del planeta.

Llavors tota l’acció assistencial que nombroses entitats i associacions duen a terme, amb bona fe i molta voluntat, per ajudar els més pobres, els marginats, els exclosos, esdevindrà innecessària. No caldrà dedicar esforços a ajudar els altres donant-los una mica del que ens sobra a nosaltres. Hem d’aconseguir que tothom tingui el que necessita per viure.