Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de JP Barcelona (21/12/2009)
Tot i tenir un dels nivells més alts de creixement dels darrers trenta anys, a l'Àfrica subsahariana el número de persones vivint sota el límit de pobresa segueix augmentant.
Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de JP Barcelona / 21/12/2009

El progressiu esgotament dels recursos naturals, la concentració de capitals en els estats desenvolupats amb el surgiment de grans monopolis industrials que necessiten inexorablement materies primeres i l'intercanvi comercial desigual entre països pobres i països rics, entre d’altres factors, han motivat que els governs dels països del Nord i les corresponents empreses transnacionals s'hagin dirigit cap al continent africà.

La història i les fortes relacions econòmiques amb Europa han suposat una gran dependència en la vida dels i les treballadores africanes, però existeix un profund desequilibri. Cada dia agricultors i empresaris dels països ACP (països d'Àfrica, Carib i Pacífic) vènen més d'un quart de les seves exportacions a Europa, però aquests productes no són més que el 2% de les importacions d'Europa.

Molts països africans estan atrapats en un cercle viciós venent productes de poc valor i comprant-ne de molt valor. I tot i tenir un dels nivells més alts de creixement dels darrers trenta anys, a l'Àfrica subsahariana el número de persones vivint sota el límit de pobresa segueix augmentant (el 2008, 391 milions de persones vivien amb menys d'1$ diari), l'esperança de vida, al voltant dels 49 anys l'any 2008, ha disminuit els darrers anys, existeixen països on més del 50% de la població està afectada pel VIH/Sida, més de la meitat de la població d'Àfrica Subsahariana no té accés a l'aigua potable, entre d'altres. A tot això, hi hem de sumar les situacions de conflicte que es viuen a molts dels països tot i no ser presents a les nostres televisions.

Per explicar tots aquests problemes podríem recórrer a les explicacions més comunes però fàcilment es pot veure que no són certes: si parlem de sobrepoblació al continent, veurem que la densitat de població a l'Estat espanyol és superior (88 habitants/km2 per 33 hab./km2 al continent africà); la gran quantitat d'empreses transnacionals extractores que s'han afincat a la regió ens demostra que no podem parlar de manca de recursos naturals, argument utilitzat durant molts anys per explicar la situació de pobresa,  i així podríem seguir amb altres arguments.

Per tant, hem de recórrer a la història d'escalvatge i colonització, i a la posterior descolonització on els estats es van crear mantenint l'estructura política, econòmica i social marcada pels colonitzadors i, per tant, sense legitimitat ni consens social. També contribueixen a aquesta situació les regles del comerç internacional marcades per uns pocs i totalment injustes, que faciliten l'espoli dels recursos naturals, que ja no existeixen al nord, per part de les empreses transnacionals establertes al continent.

Es poden mencionar empreses com Elf, establerta al Congo i Angola, on ha arribat a finançar els dos bàndols que estaven en guerra civil per així extreure més fàcilment recursos energètics, o es pot parlar de Shell, a Nigèria, on l'empresa es va convertir en part activa del conflicte armat existent al país subministrant armes a les forces de seguretat nigerianes perquè reprimissin el poble ogoni que es rebel·lava contra l'espoli de les seves terres per part de la petrolera.

Tampoc podem oblidar les empreses transnacionals espanyoles, que tot i que fins fa pocs anys es dedicaven a invertir i treballar en països d'Amèrica Llatina, d'uns anys ençà, algunes han començat a dirigir les seves mirades al continent africà amb la complicitat del govern espanyol. Així, podem parlar de Repsol que no té cap dilema a invertir a Guinea Equatorial, país on existeix un règim dictatorial, fet que l'afavoreix, en part, per la capacitat del dictador de reprimir i controlar el poble guineà.

Per tot això, i per molts altres exemples en temes com la pesca, l'agricultura o l'extracció de minerals, parlar de la situació al continent africà és parlar de responsabilitats d'Europa tan passades com presents; és parlar de regles de comerç injustes, de deute extern injust i il·legítim, i d'espoli de recursos naturals.