Article d'opinió de l'Àlex Masllorens, membre de Justícia i Pau Barcelona.

L’Arcadi com a mirall

Dijous 6 de juny, a l’històric i imponent Saló de Cent, l’Ajuntament de Barcelona va lliurar la medalla d’or al Mèrit Cívic al seu ciutadà il·lustre Arcadi Oliveres. Va ser un acte emotiu i, alhora, ple de contingut i de sentit. Es va reconèixer la llarga trajectòria social i de compromís militant de l’Arcadi al llarg d’unes quantes dècades. D’alguna manera, podem dir que va ser un moment de complicitat real i sincera entre la política institucional i la que es fa directament al carrer, promoguda per les organitzacions i moviments socials. I no sempre es té la percepció que aquesta complicitat sigui possible.

 

No vull entrar aquí a analitzar el què ja es va fer amb escreix durant aquell acte i que, d’altra banda, segur que és compartit per tots els lectors: els mèrits de sobres coneguts i reconeguts de l’Arcadi perquè se li fes un reconeixement com el que se li va dedicar aquell vespre a la Casa Gran. Però vaig constatar, parlant amb tanta gent estimada com hi havia, que en el fons tots també vam pensar en un moment o altre que el reconeixement s’estava fent simultàniament a l’Arcadi i a una colla immensa de persones que en diversos moments, i amb intensitats també molt diferents, hem treballat amb ell. En campanyes importants com les primeres contra la pena de mort, per l’amnistia als presos polítics, la de l’Objectiu 0,7% i les acampades posteriors, contra l’ingrés a l’OTAN, a favor de l’objecció de consciència i la insubmissió, la campanya internacional per la condonació del deute extern (Deute extern, deute etern?), per l’objecció fiscal, contra la cursa armamentística i de denúncia de la banca armada... i tantes altres. També havíem coincidit, molts dels presents a l’acte, en institucions i moviments com Pax Christi, Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la Universitat de la Pau de Sant Cugat, les federacions d’ONG per al desenvolupament, per la pau o pels drets humans, el Centre Delàs, Procés Constituent... I molt probablement, també, com a públic en alguna de les milers de xerrades i conferències que ha impartit l’Arcadi.

Hi havia, sens dubte, un sentiment col·lectiu de pertinença a alguna cosa important, un lligam espiritual; potser difícil de definir, però que sabem que ens ha fet millors perquè ens ha fet sentir més humans en un moment o altre de les nostres vides. Tot allò en què ha participat l’Arcadi han estat projectes vitals plens de sentit per a una immensa colla d’homes i dones. En el fons, l’Arcadi és com un mirall on hi hem vist reflectida la millor imatge de nosaltres mateixos. De cadascun i cadascuna de nosaltres.

Àlex Masllorens