Francesc Compte i Cervera, membre de JP Girona (05/10/2009)
El neguit de voler estar al dia, de viure la cursa competitiva a què ens aboquen els negocis, el voler guanyar sempre o tenir-ho tot no ens dóna la pau.
Francesc Compte i Cervera, membre de JP Girona / 05/10/2009

Si ens hem de creure la publicitat, per ser feliç només cal gastar-se uns pocs diners. Comprant, diuen, es pot tenir tot, com si la felicitat fos un objecte que comprem a la botiga a punt de fer servir. Una altra cosa és que, essent feliços, puguem viure en pau. No sembla que vagin per aquí els fets i la realitat. Si la felicitat és un estat d’ànim plenament satisfet és possible que en determinats moments arribem a sentir-la, però ja és més difícil que aquesta plenitud sigui permanent i no alterada pels naturals contratemps del viure quotidià.

El neguit de voler estar al dia, de viure la cursa competitiva a què ens aboquen els negocis, el voler guanyar sempre o tenir-ho tot, no ens dóna la pau. Més aviat sembla que el viure apressat per aconseguir una bona situació o prestigi, tocar poder o tenir diners, malgrat que aconseguir algunes d’aquestes situacions pugui arribar a fer-nos sentir satisfets o feliços, no porta la pau. La pau és una altra realitat. Com recorda un antic poema, la pau és estimar, dormir amb el cor net, somriure i menjar per viure. I això tan senzill costa molt de creure i de posar-ho en pràctica.

Recordo haver llegit que el nostre món és un món en que la gent no sap el que vol, i està disposada a tot per aconseguir-ho. No sembla aquest el camí més indicat, ja que ens pot portar a actituds sense miraments o mancades d’ètica que sovint porten a neguits i a pors personals o col·lectives. Amb raó el filòsof Raimon Panikkar deia en una ocasió que l’obsessió de la certesa ens porta a la patologia de la inseguretat. Tot plegat ens fa creure que viure en pau, tenir pau, no és pas fàcil, però és possible, i que val la pena intentar-ho, ja que com ens recorda un proverbi Zen, El qui perd diners no perd res. El qui perd la salut perd molt. El qui perd la pau ho perd tot.